La Paquita i el moro del Mas de Noguera

PACO ITARTE

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i especialment al llarg dels nou mesos que va durar la Batalla de l’Ebre, una part del 1r Batalló de Tiradors d’Ifni núm. 6 —unitat integrada per tropes colonials del Marroc sota comandament franquista— es va establir al Mas de Noguera, una antiga masia situada a la vora del riu de la Sénia, dins del terme municipal de Vinaròs i a les proximitats d’Ulldecona.

La seva presència s’inicia a partir del 15 d’abril de 1938, quan la 1a Divisió de Navarra, comandada per Rafael García Valiño va arribar a Ulldecona i a Alcanar. Des d’aquell moment, el Mas de Noguera es convertí en punt estratègic de comandament i allotjament per a aquelles tropes. Els soldats s’escampaven per dormir i vigilar pels voltants —la serreta del Puig, la zona de la Pedra Rellissenta, el cementiri, les Canals—, mentre que el quarter general restava instal·lat al mas. En aquell moment, la masia estava habitada per una família de masovers. Els testimonis apunten que no van ser molestats pels militars, que els permetien continuar ocupant determinats espais de la casa i mantenir part de la seva activitat quotidiana.

Entre els habitants hi havia una xiqueta menuda d’uns cinc o sis anys, la Paquita, coneguda encara anys més tard per molts veïns d’Ulldecona. Segons relats orals recollits posteriorment per familiars d’ella , un oficial espanyol va observar un fet estrany: la xiqueta sempre fugia d’un soldat moro concret, tot i mantenir una actitud tranquil·la amb la resta. L’oficial, sospitant que podia haver-hi algun motiu greu, va decidir parlar amb la Paquita per esbrinar si aquell soldat li havia fet cap mal o havia intentat abusar d’ella.

La resposta de la Paquita, però, va ser molt diferent de la que l’oficial esperava. La nena va explicar simplement que s’apartava d’aquell home perquè feia molt mala olor. Intrigat, l’oficial va ordenar que cridessin el soldat. Quan aquest va entrar a l’estança, la pudor es va fer immediatament insuportable. El soldat portava una motxilla penjada al costat. En fer-li obrir, es va descobrir que dins hi duia un cap humà en avançat estat de descomposició.

Segons la mateixa font oral, es tractava del cap d’un soldat republicà, que el moro havia decapitat temps enrere amb la intenció d’arrencar-li les dents d’or que duia a la boca. El cap l’havia portat dins la motxilla des de la Batalla de Terol, sense haver tingut ocasió ni moment tranquil sense testimonis per completar la macabra tasca. Davant d’aquella troballa, l’oficial hauria ordenat l’afusellament immediat del soldat per la seva conducta inhumana.