La festa de Sant Antoni a Vallibona o l’agraïment a uns bons comunicadors 

PACO VIVES

“Una festa de Sant Antoni, a Vallibona, insòlita” -Aquest va ser un dels comentaris d’Emili Fonollosa-. Si, insòlita per un triple  motiu, pels actes que havia preparat la comissió, per la gran quantitat de gent que hi va participar i per la retransmissió en directe dels actes més importants, començant pel dia de la malea amb el grup de gent que hi va anar a pesar de la neu, l’entrada del pi arrossegat pels cavalls, el muntatge de la barraca, la processó de les torxes, la crema de la barraca, Sant Antoni i els diables … tot en rigorós directe. La Santantonada a la comarca dels Ports és un tresor de la religiositat popular, basada principalment el la llegenda i les creences.

Això és fer història, la història d’un poble es pot escriure de moltes maneres: dels fets polítics, dels conreus i de la ramaderia, també dels costums, de les creences i llegendes. Antigament, quan les persones no entenien l’explicació d’una cosa que passava, s’inventaven una llegenda. Quan la ciència ha anat progressant i ha descobert el perquè de les coses no ha calgut inventar-se tantes llegendes i creences.

La llegenda sempre ha estat –i sempre ho serà- el recurs dels savis per a parlar als senzills  i el recurs dels senzills per a parlar als savis i per a parlar com a savis. Conta la llegenda que: “La veritat anava trista per la vida perquè ningú l’escoltava. Pensava que es devia a que era vella i lletja. La llegenda li digué: “Si no t’escolten, posat les meues joies. Els homes, ja ho veuràs, no volen la veritat crua”.  La nostra llengua, després de contar una llegenda, afegeix: “I de tot lo que us he contat, lo que no és mentida és veritat”. Sí, és invenció la narració, és un estil literari com ho és la poesia, però el missatge que es vol transmetre és del tot veritat.

Per tal que la festa sigue viva ha d’anar evolucionant, adequant-se cada any a les noves necessitats que van sorgint. Això és lo que esta fent la Comissió de Sant Antoni. I això serà possible si hi ha un grup de professionals o amateurs que ho conten, que ho donen a conèixer, que ho expliquen, – ja que a l’home-dona se`l pot definir com a capacitat de relació i comunicació-. Llavors es quan la festa es converteix en festa popular, aquella en la que el protagonista és tot el poble.

Aquest grup heu estat vosaltres: Emili, José Manuel, Marc, Juanito i molts més …, que heu tocat el corn i heu fet acudir al poble a una gran quantitat de vallibonencs absents i altres que ho han estat “per un dia”, perquè som un poble acollidor.  I als que les obligacions o la salut ens han impedit estar, hem pogut gaudir de la festa com mai. A tots, moltes gràcies.