Juan Ramón Segura Mestre, senderisme en majúscula: vora 50 quilòmetres cada cap de setmana

EMILI FONOLLOSA

De Castelló a Vallibona, passant per Morella, 117 quilòmetres durant 21 hores seguides, dia i nit, sense aturar-se quan tocava menjar o beure: aquest és el rècord de “caminades” de Juan Ramón Segura Mestre, de Castelló, resident a Benicàssim però de pares vallibonencs, consumat senderista a qui pocs termes municipals de la província li queden per recórrer.

Als 60 anys, li resulta impossible dir una xifra aproximada dels quilòmetres que a peu porta recorreguts a Castelló, províncies veïnes i altres de més llunyanes. Això sí, poques vegades baixa dels 50 quilòmetres els que es fa cada setmana i en concret en només dos dies (dissabte i diumenge), la majoria d’ocasions acompanyat de la seua dona Fina i el seu gos Ness; “no sé estar a casa, és la gran afició que tinc” diu a VINARÒS NEWS. Cada vegada que surt de casa, li esperen per davant entre 20 i 25 quilòmetres de recorregut, de vegades també amb la companyia d’un grup d’amics, “que s’acoblen a les meues rutes”. Impressiona el seu “palmarès” en “ultra-trails” (proves de més de 100 km. sense parar i en un temps màxim de 24 hores); d’Alfondeguilla a Camarena de la Serra, diverses vegades de Castelló a Morella, de Castelló a Mosqueruela, la “ultra trail” del Penyagolosa… són algunes d’aquests “macrorutes” que han vist passar Juan Ramón. També ha participat en un bon nombre de maratons i mitges maratons, sense menysprear tampoc l’escalada.

Faig Pare en los Ports de Beceit

“Crec que ja no em queda cap terme municipal castellonenc sense xafar perquè no m’agrada repetir recorreguts”. Se li ha quedat menuda la província de Castelló, així que els seus periples s’estenen sovint per Terol i Tarragona. Els termes que té més “patalejats” són els més propers a la capital castellonenca pel seu lloc de residència, però també ha recorregut sovint el terme de Vallibona, on se sent molt a gust recordant les seUes arrels familiars. “Si em situo en altura a Castelló o Benicàssim i miro tot el que m’arriba a la vista, no hi ha cap muntanya on no haja estat”. “M’agrada explorar, recórrer tots els pobles, camins… cada cap de setmana m’organitzo per anar a algun punt diferent i ja no només de la nostra província”.

Lamenta els successius incendis que ha deixat la província castellonenca una gran quantitat de superfície cremada. “El més bonic de la província és la Tinença, el Maestrat, els Ports, ha tingut la sort d’haver patit pocs incendis, entre l’incendi de Bejís i el de Villanueva de Viver es va cremar una barbaritat, tot el que ha cremat ho he trepitjat abans i és un paisatge també molt atractiu”. Vallibona és un dels termes que coneix millor, encara que al ser tan gran encara li queden racons per descobrir, “la zona d’ombria, i la serra de Santa Àgueda té una vegetació molt bonica, així com tot el tram del Cervol fins al seu naixement , aquest terme és una enveja”.

Gorg La Gorgina en el Priorat

Una de les rutes que ha fet últimament amb 16,5 km i 231 m. de desnivell, va ser pel sud del terme de Vallibona i la va titular ” Masos i mines al voltant de Sant Domingo “. “Aquesta ruta em feia molta il·lusió fer-la perquè té molta relació amb la meua família, la meua mare va ser l’ultima mestra rural destinada a St. Domingo i va estar allotjada tots eixos anys al Mas de Segura, just davall de l’ermitori. Pel que fa les mines de ferro, allí va treballar el meu iaio Juanito Segura després de la guerra, fins i tot el meu pare anava a ajudar als miners”.

Els Pirineus també són lloc freqüentat per Juan Ramón, no li espanten els tres mil i escaig metres d’alguns dels seus cims, “són paisatges molt diferents als d’aquí, per això els tinc també molt trillats i pujo fins als cims”. Abans d’iniciar una ruta, es documenta àmpliament, té cartografia de tota la província. Així, identifica tots els detalls de la geografia que travessarà i quan penja nombroses fotos a les xarxes socials, sempre informa del nom de cada lloc. A més, li agrada preguntar pels noms de cada camí, rierol, masia, barranc… als veïns de les poblacions que va travessant i s’interessa a més per la variada vegetació que va deixant enrere en les seues llargues caminades.

Té milers de fotos fetes, acostumava a portar bones càmeres rèflex de fotos, amb bons objectius, amb el consegüent pes que suposava, últimament ja fa servir més un telèfon mòbil, “el meu últim mòbil té molt bona càmera perquè em traga els colors reals de la naturalesa”.

FINA MORELLA-VALLIBONA

Entre tants quilòmetres recorreguts, algun contratemps ha patit com en una nevera dels Pirineus, on va rodar costa avall per la superfície gelada, encara que va tenir la fortuna de poder-se subjectar finalment amb el pal de muntanya. Ha patit diversos esquinços de primer grau, “però a la quinzena de dies, ja torno a estar fent rutes encara que hauria d’estar en repòs durant dos mesos”.

Ha fet cursets de supervivència, muntanyisme i ha llegit molt sobre els paratges que recorre. “Cal preparar bé les rutes” diu recomanant als aficionats al senderisme que súrtiguen sempre proveïts d’equipament sobrat i “si no coneixen bé la zona, que no vagen sols, sense ningú expert, és molt fàcil perdre’s”.

Fina EL Trampolín Agulles Sta. Agueda en el Desert de Les Palmes

Té un gran sentit de l’orientació, “tots tenim un do, el meu és saber-me orientar, en les condicions extremes més extremes de pluja, boira, neu…, sempre sé on és el nord, tal poble, tal camí… a poca visibilitat que tinc, reconec totes les muntanyes”. Així, per exemple s’ha atrevit a anar de Vallibona a Morella, anada i tornada (34 km. en total) en ple temporal d’hivern, amb un metre de gruix de neu i fins a dues vegades.

Juan Ramón és un esportista molt complet perquè també ha practicat diversos esports, com el tennis i els frontenis, fins a patir una tendinitis crònica a l’espatlla que el va obligar a deixar la raqueta. També va estar durant cinc anys en un equip ciclista i a més en dos clubs d’atletisme.

Tenir un gos que estiga en bones condicions físiques és un consell que dóna als que vulguen aficionar-se a fer freqüentment rutes de llarg recorregut, “és el propi gos el que et treu de vegades a caminar” comenta destacant la vitalitat que té el seu incansable Ness, company inseparable, juntament amb Fina, de la gran majoria dels seus periples.

Escalant la Moleta Redona de Xert

CERLER

Cascada del Cinca Pirineu

Capelleta de Sta. Agueda, Vallibona

Capelleta de St. Marquet Vallibona

Pròximament, publicarem més fotos.