Joan Ribera, revolució urbanística a Vinaròs (8): L’espectacle de les obres del passeig
DECONSTRUCCIÓ SOCIALPENSAMENTSVINARÒSVINARÒS MAIL 6 octubre, 2024 Vinaròs News
RAMON PUIG
La revolució urbana vinarossenca es va iniciar a principis del 1927 amb l’objectiu d’aprofitar l’espai de platja guanyat al mar des de la construcció del mol de Llevant. Durant les obres, el trànsit portuari es desvià pels carrers de Santa Magdalena de Dalt i de Baix. La primera fase consistí en transport de terra i farda, anivellar i afermar amb la piconadora, col·locar un entramat de blocs de formigó, reforçats amb roques collades amb morter per assegurar la defensa contra els temporals i servir de base a la barana.
A l’estiu de 1928, les obres del passeig estaven gairebé enllestides i a les festes de Sant Joan —amb les obres aturades i els materials ordenats fora del perímetre— la perspectiva tenia una dimensió espacial que fascinava naturals i forasters. Els accessos al port s’havien millorat a consciència aprofitant la profusió de maquinària i personal. La plaça de Jovellar, el lateral dret de la Mera, els carrer de Santa Magdalena Baix i de Dalt i la placeta de Costa i Borràs, s’havien reomplert amb pedra piconada coberta de terra i premsada de tal manera que el terra era llis i dur com si fos d’asfalt.
Els forasters s’amuntegaren a la barana encuriosits per la transformació de la platja. Havien desaparegut les immenses xarxes de pesca que la cobrien com un mantell i també el panorama de les remendadores sargint malles esquinçades. Fins i tot la platja havia desaparegut de la vista, coberta per plataformes de formigó sobre les quals circulaven vagonetes que transportaven roques i morter per construir els blocs destinats al transversal i l’ampliació del moll de Llevant.
Gairebé dins l’aigua hi havia una enorme grua que circulava sobre rails en perpendicular a la línia de blocs per acostar-se a descarregar les vagonetes i endinsar-se arran d’ones per carregar els blocs en una barcassa especial que aplegava gairebé fins a terra ferma. Com que la grua no tenia motor, el desplaçament es feia per un sistema de bossells trenats amb cordes que els treballadors estiraven en la direcció adequada.
En la intersecció de la platja del “Varador” i el moll de Llevant, hi havia una enorme formigonera sobre una muntanya d’arena que no donava abast a subministrar les vagonetes que transportaven morter per omplir els motlles dels blocs. Quan s’aplegava en aquell punt, tant si s’anava per la platja o pels carrers d’accés, només traure el nas a la zona portuària, en comptes del suau i descompassat balanceig dels pals de les barques amarrades a causa de les festes i els melòdics cruixits de l’entrexocar de les embarcacions, un eixordador soroll de ferros i cadenes anul·lava qualsevol altra sensació.
Totes les mirades se centraven en aquella monstruosa màquina flotant de ferro rovellat, la draga “Britania” acompanyada del remolcador “Río Túria” i tres enormes barcasses que, nit i dia, palejaven fins a cinc mil tones de fang del fons sobre un vapor- cisterna que se l’enduia mar endins per abocar-lo a més de dos quilòmetres de la bocana. El moll de Llevant estava intransitable i una barrera impedia el pas als no autoritzats. S’havien iniciat els preparatius de les reformes que canviarien la fesomia del port en triplicar l’espai del moll i construir un transversal per tancar l’espill d’aigües i impedir l’entrada als temporals de migjorn.
Muntanyes d’arena, pedres i matacà, ferro, carros i carretons de mà, blocs de pedra i formigó, sacs de ciment i tota mena d’estris s’estenien per on feia poc era l’espai exclusiu de caixes i coves de peix, sàrsies i carretons. Tot i això, el balneari “Miramar” s’havia obert aquelles festes per als banyistes que, això sí, havien de respectar les estrictes normes del comandant de Marina, Joan Feliu: “Queda prohibido terminantemente el uso de los bañadores cortos de cadera a muslo, así como también el permanecer en público desnudo de cintura a hombros tomando baños de sol, el pasar al lugar donde toman la señoras el baño, siendo eso causa de queja de dichas señoras que tienen derecho a que se les guarde la consideración debida, por ser una de las características del pueblo español, la caballerosidad y la educación”.
Davant dels banys passaven forasters i vilatans, afeccionats a la barbàrie de les corregudes de braus, mentre feien els últims comentaris sobre l’espectacular remodelació de la ciutat. Després de la corrida, la majoria de forasters reprengueren el viatge de tornada a les destinacions, però foren molts les que s’afanyaren a trobar un bon lloc per gaudir la desfilada de carruatges pels carrers “Dozal, Alfonso XIII, Agustín Safón, Castelar y plazas de Primo de Rivera y Jovellar”. La comissió de festes havia distribuït punts de venda de confeti, serpentines i boles de paper que en esclatar escampaven el contingut sobre la gent i el terra com si fossen flocs de neu.
A la nit, el poble havia tornat a la normalitat i la gent circulava pel recinte firal mentre esperava l’hora de gaudir el concert de la banda.