Javier Luna: Obrint camins entre el Maestrat, Terres de L’Ebre i Japó

EMILI FONOLLOSA

El fet de potenciar el nom del lloc de procedència, el que es coneix com a “màrqueting de llocs”, és el factor clau tant per donar a conèixer el lloc com per millorar les vendes dels seus productes o serveis. Així ho veu el benicarlando Javier Luna, que fa més de 30 anys que resideix al Japó, on desenvolupa la seua tasca professional després d’haver estudiat màrqueting i ciències empresarials als Estats Units.
“Si a Europa, o al Japó només fem promoció d’alguna cosa pel seu preu, perdrem sempre, perquè sempre hi haurà altres llocs on produir-lo serà més barat, aquí alguns m’han preguntat “a quant el quilo”, però tant Espanya com el Japó som països molt desenvolupats i si volem vendre bé els nostres productes, el lloc és el que ens dóna la diferenciació i serveix per promocionar una regió, un poble. Hi ha en això una oportunitat de negoci que els polítics i empresaris han de tenir en compte” deia a Vinaròs News.

Javier és natural de Pamplona, ​​encara que es considera benicarlando pels anys que ha viscut a Benicarló, on va arribar amb els seus pares, tots dos docents, quan ell tenia només 4 anys. El pare era de Borriol i la seua mare, d’Estella. Recentment ha tornat a la seua ciutat d’adopció i ha aprofitat per desplaçar-se per les poblacions veïnes, analitzant el nom, productes i serveis de cada lloc.

El seu interès per les cultures estrangeres li va sorgir després de passar dos estius a Alemanya gràcies a un intercanvi, i va acabar els estudis de Secundària als Estats Units. Allí va cursar els seus primers estudis universitaris, per després fixar el seu punt de destinació al Japó, on va formar una família després de casar-se amb una jove nipona. S´ha especialitzat en direcció d´empreses, turisme i negocis internacionals al Japó. L’Imperi del Sol Naixent no l’acabava d’encaixar inicialment, “era un xoc cultural molt gran, però després d’un any, ja m’hi vaig adaptar, i després vaig tornar a Barcelona per treballar a les Olimpíades del 1992”.

Durant vuit anys va residir a Sendai, una ciutat del nord japonés d’un milió d’habitants i que va patir els efectes del terratrèmol i el tsunami del 2011. Abans i després ha viscut a la capital, “ja conec Tòquio com el palmell de la mà”.Allà ha estudiat màrqueting i també ha treballat al mateix Tòquio per a la Unió Europea. Ha estat i està molt vinculat amb organismes de turisme relacionats amb Espanya i França i amb empreses italianes. “No tots sabem com crear imatge sobre el seu país, hi ha països que ho saben fer molt bé, com a exemple et diria els italians, que saben fer màrqueting de llocs, i poden vendre més car per exemple l’oli d’oliva”.

Ha realitzat treballs tecnològics, vinculats també amb el màrqueting, “jo sóc a la cruïlla de geografia, màrqueting i tecnologia”. “No tot allò bo ha de ser el més car, l’important és ser diferents, de Benicarló, per exemple, m’agrada destacar tot el que es fa amb la carxofa. És molt interessant també la iniciativa de la Ruta 99, creada per promocionar d’alguna manera els pobles valencians amb menys de cent habitants”.
“A la nostra terreta identifico molt potencial de relació empresarial amb l’estranger, per exemple, les cooperatives Montsià o Nomen podrien beneficiar-se coneixent més sobretot el negoci de l’arròs al Japó – coses que aquí gairebé es tiren, allà s’aprofiten. El Delta de l’Ebre té molt potencial en agricultura i turisme”.

En aquests moments, ocupa part del seu temps professional com a guia turístic, “amb l’augment del turisme és útil tenir persones que coneguen de veritat el terreny i que dominen el japonès, jo tinc la sort de fer rutes en anglès o espanyol”. Explica l’anècdota que en un ascensor va coincidir a Tòquio amb diversos vinarossencs amb què va establir conversa, en descobrir que un portava una motxilla que lluïa la inscripció “Tinença de Benifassà”. “Si no tenim amor i interès per la nostra terra, què farem?, cal vendre millor allò nostre molt millor”.

Té molta experiència en política i promoció turística, elaborant des d’aquest àmbit webs per a l’oficina de turisme d’Espanya al Japó i amb França, i ha estat membre de diversos comitès governamentals japonesos. Recentment, va realitzar una presentació sobre intel·ligència artificial i turisme per als directors de les oficines de turisme estrangeres a Japó.

Javier està molt interessat a poder realitzar algun treball promocional, sigue des del Japó, sigue des d’Espanya, per les Terres de l’Ebre i el Maestrat, per això visita i manté nombrosos contactes amb diverses poblacions. “M’interessa molt relacionar allò d’aquí amb allò d’allà, no només vendre coses d’aquí, allà i al revés, sinó també per ajudar a obtenir més rendiment del que aquí construïm.
“Per exemple, amb l’eliminació de les corbes de Morella a la N-232 es podien haver realitzat campanyes de promoció a Euskadi, Navarra i Aragó. La coordinació entre ministeris, conselleries i regions és una cosa que podem aprendre del Japó, on allà saben treure millor partit de les inversions en infraestructura, la N232 no és només una carretera, sinó un gran valor afegit per a Morella, Vinaròs i tot entre el Delta i Oropesa».

“Al Japó tenen més consciència per vendre més, saben vendre millor la història, no només cal fer alguna cosa, sinó dir-ho, li donen un gran valor afegit” concloïa.

Javier ens ha portat un detallet japonés