Jaciments arqueològics de Vinaròs afegits a l’inventari de la Conselleria de Cultura (II): Torre de la Marina
VINARÒSVINARÒS MAIL 25 agost, 2021 Vinaròs News
Col.laboració especial DAVID LÓPEZ (*)
La primera menció d’aquesta torre la trobem en 1838 (Borras Jarque, 1929, 367 (ed. 1979)), lligada a documents sobre els costos de les obres de fortificació de la muralla vuitcentista, en el context de la Primera Guerra Carlista. Es fa menció de la Torre de la Marina en la platja de Santa Magdalena com un dels forts amb artilleria a l’interior del perímetre emmurallat. Amb posterioritat, l’any 1842, en ofici de l’ajuntament de Vinaròs al Capità General de València (Arxiu Històric Municipal de Vinaròs, Correspondència, caixa 89, expedient 1) es fa esment d’aquesta torre: “contándose además con una hermosa torre superior a las de la costa”, fent elogi de la bona defensa del front marítim junt amb els nous baluards de Sant Pere i de la Constitució (situats en els extrems de la muralla vuitcentista i davant la mar) i aquesta nova torre.
Aquestes nous forts van ser construïts en part amb els materials agafats de l’antic baluard de Sant Antoni, conegut com el Fortí (Baila Pallarés, 2008, 166), un espoli documentat en l’excavació arqueològica d’aquest edifici.
En la planimetria històrica conservada, s’identifica clarament aquesta torre, dibuixada amb garites en les cantonades, en el plànol geomètric de l’arquitecte José Cuenca, datat en 1849 (Centre Geogràfic de l’Exèrcit, Arxiu Cartogràfic, Madrid, núm. 92). També trobem representación gràfica del solar exempt on s’alça la torre en plànols de la dècada de 1850 (Centre Geogràfic de l’Exèrcit, Arxiu Cartogràfic, Madrid, nº 93), en plànol de c. 1862 (Gustavo Pfeiffer, 1870, Biblioteca Nacional, Madrid, GM-80), i en el “Plano de la plaza del Astillero” de 1869, de Celedoni Alcina (Arxiu Històric Municipal de Vinaròs, 137-15). La darrera menció coneguda és en el títol d’un interessant dibuix del port de Vinaròs de 1887: “Vista del Puerto de Vinaroz tomada de la Torre […]” (Baila Pallarés, 2008, 312 i 470). Pensem que la torre des d’on es fa el dibuix ha de ser la Torre de la Marina.
Aquesta torre controlava la platja de la Magdalena i del Santíssim, on se situava el barri de mariners i pescadors, les drassanes i el principal indret on desembarcar en el segle XIX (Baila Pallarés, 2008, 164).
No hem trobat cap més documentació sobre la Torre de la Marina, que hem d’enquadrar en el segle XIX, amb referències en la documentación entre 1838 i 1887. És possible que la construcció del port (1866-1885) portés a l’abandonament d’aquesta torre com a element defensiu eficaç i al seu esfondrament. El fet és que el solar d’aquesta torre no es torna a representar en plànols posteriors, ni s’aprecien indicis en les fotografies de principis del segle XX, ni hem trobat més indicis documentals.
Els fonaments dels murs d’aquesta torre defensiva, així com possibles estructures negatives com aljubs o d’altres, es poden haver conservat en el subsòl; per tant l’indret on s’alçava la Torre de la Marina s’ha de considerar un jaciment potencial i una àrea de vigilància arqueològica.
(*) Arqueòleg david.arqueoleg@gmail.com
BIBLIOGRAFÍA
Arxiu Històric Municipal de Vinaròs.
Baila Pallarés, M.A. (2008): Lloc, Vila i Ciutat. Evolució urbana de Vinaròs (ss. XIII-XX). Antinea.
Borràs Jarque, J.M. (1929): Historia de Vinaròs. Edición Amics de Vinaròs (1979).
Centre Geogràfic de l’Exèrcit, Arxiu Cartogràfic, Madrid.