Històries en blanc i negre. Records a tot color: 9. Carrer Ruiz Zorrilla

MARIANO CASTEJÓN

Esta postal antiga, datada entre els anys 1908 i 1912, de la col·lecció d’Àngel Toldrà Viazo (A.T.V.) mostra el lloc on visc actualment i em permet fer un viatge personal a la història urbana de Vinaròs. La retolació com a “Calle de Ruiz Zorrilla” encaixa perfectament en este període, ja que la via va portar este nom oficial des del 1895 fins al setembre de 1926.

L’actual carrer del Socors (o raval del Socors) originalment va nàixer com un raval extramurs a partir del segle XVI. La seua nomenclatura ha canviat segons els vaivens polítics del país:

Fins a 1895: Conegut històricament com a Raval de Fora o del Socors. 1895-1926: Es va rebatejar com a Calle de Ruiz Zorrilla, en honor al notable polític republicà Manuel Ruiz Zorrilla. 1926 – 1931: Durant la Dictadura de Primo de Rivera es va anomenar carrer d’Alfons XIII. 1931 – 1939: Amb l’arribada de la Segona República es va recuperar el nom de Ruiz Zorrilla. Des de la postguerra fins a l’actualitat ostenta la seua identitat popular i religiosa com a carrer de la Mare de Déu del Socors.

La imatge revela detalls de la vida quotidiana a principis del segle XX El carrer mostra la fesomia típica de les cases d’estil popular valencià amb elements senyorials: edificis de tres plantes amb balcons de ferro forjat, persianes de llibret (algunes de fusta enrotllables), tendals de tela per a fer ombra i grans portals a la planta baixa dissenyats per a l’entrada de carros. El sòl, encara de terra i sense asfaltar, està flanquejat per una filera d’arbres joves protegits amb tutors per a humanitzar la via.

A la foto es pot apreciar una gran agrupació de veïns, especialment dones i criatures. Les dones vesteixen faldes llargues gairebé fins als peus i bruses fosques, moltes d’elles amb els davantals (blancs o foscos) típics de les feines domèstiques o del teixit urbà del moment. Els homes i els xiquets porten bruses, armilles i gorres de plat o barrets. Pel que fa al transport, a la cantonada inferior dreta s’aprecia perfectament un carro carregat, mentre que més al fons, enmig del carrer, es distingeix un altre gran carruatge cobert per al transport de viatgers o mercaderies a llarga distància.

L’entorn urbà ha patit importants transformacions. A la banda dreta s’han modificat tots els edificis excepte el primer, que continua en peu i és conegut pel veïnat com la casa de “les colaves”.

A l’esquerra perdura l’immoble més destacat i rellevant de la via, inclòs en el catàleg de patrimoni i protegit pel seu gran valor arquitectònic i històric: la Casa Membrillera (al nº 64), actual seu de la fundació de Caixa Vinaròs. Es tracta d’una destacada casa noble d’origen renaixentista que data originalment del segle XVII, tot i que compta amb importants reformes i adaptacions realitzades durant el segle XVIII. L’edifici conserva una llinda a la façana que data del 1652 i l’escut heràldic dels Febrer de la Torre.

La versió acolorida aconsegueix reavivar de manera excel·lent la calidesa de les façanes en tons ocres i l’ambient lluminós d’un dia clar en aquest emblemàtic carrer de Vinaròs.

Finalment, cal recordar la Casa Huguet o “Ca Pixa”, una joia de l’arquitectura modernista local dels segles XIX i XX que estava ubicada fent cantonada amb l’actual passatge del Doctor Santos. Este edifici, que malauradament va desaparèixer en ser enderrocat l’any 1991, destacava per una preciosa i vistosa façana de tons vermellosos. Tenia dos pisos i una terrassa superior, amb una composició molt simètrica: presentava una gran balconada central de tres finestrals al primer pis, que es repetia al segon amb tres balcons individuals més xicotets. Compartia amb altres construccions de l’època característiques com els reixats de ferro forjat treballat, les cartel·les ornamentals sota els balcons i els grans portals destinats a l’activitat comercial.

Històries en blanc i negre. Records a tot color: 8. Carrer Sants Metges