Històries en blanc i negre. Records a tot color: 8. Carrer Sants Metges

MARIANO CASTEJÓN

Esta fotografia del carrer dels Sants Metges, de la col·lecció de Joaquín Simó, és una de les vistes dels racons més emblemàtics i arquitectònicament fascinants del nucli antic de Vinaròs que es pot datar gràcies a l’estil de la postal i els detalls de l’escena.

L’estil de la postal amb la tipografia inferior (“2 VINAROZ Calle Stos Médicos. calle típica”) és característica de les col·leccions de postals d’autors com Pascual o Lucien Roisin, que van recórrer la costa valenciana entre els anys 20 i la Segona República.

Observem l’emblemàtic pont o arc que comunicava les cases amb una estructura que s’ anat modificant amb el pas del temps augmentant en altura.

L’estat de les façanes, amb els balustres de fusta i la finestra d’estil gòtic-renaixentista al fons, ens mostra el Vinaròs més antic abans de les reformes urbanes més agressives.

Les dones que apareixen a l’esquerra vesteixen faldilles llargues i bruses clares, un estil molt comú en l’àmbit quotidià del primer terç del segle XX. També destaca l’absència total de cablejat elèctric modern que tant embruteix en l’actualitat.

Es veu un carrer sense asfaltar, amb el clàssic empedrat o terra piconada i un sistema de desguàs molt primitiu, típic d’abans de la Guerra Civil.

Este racó era considerat el més “pintoresc” de Vinaròs. L’arc que es veu en primer pla era part d’una estructura urbana medieval/moderna que donava al carrer un caràcter de túnel. Solució arquitectònica comuna en viles emmurallades on l’espai era molt limitat.

L’estructura se sosté sobre un gran arc que permet el pas de vianants i carros, mantenint la continuïtat del carrer mentre suporta el pes de les habitacions superiors.

Tot i ser una construcció d’origen popular, presenta detalls molt cuidats: Sota l’arc principal, observem una galeria amb una balustrada de fusta i una franja de ceràmica valenciana amb motius geomètrics blaus i blancs.

L’arc apuntat/lobulat que queda sobre el carrer, destaca una finestra amb un marc que recorda l’estil gòtic o mudèjar, aportant un aire senyorial a una estructura que d’altra manera seria purament funcional. En quant als materials s’aprecia l’ús de la pedra, el morter de calç i la fusta per a les bigues i balcons.

La versió acolorida de la foto ens transporta a una època passada de Vinaròs on el carrer era el centre de la vida social.

El nom dels Sant Metges fa referència a Sant Cosme i Sant Damià que una vegada restaurats tornaran prompte a la seua capelleta.

Esta edificació és una supervivent de la trama urbana històrica de Vinaròs, representant una forma de construir on la necessitat d’espai i la bellesa artesanal anaven de la mà.

Històries en blanc i negre. Records a tot color: 7. La plaça de Sant Telm