Històries en blanc i negre. Records a tot color: 6 Plaça del Mercat

MARIANO CASTEJÓN

L’escena ens transporta l’antic mercat a l’aire lliure de Vinaròs, una estampa molt anterior a la construcció de l’actual edifici de ferro del Mercat Municipal, les obres del qual no van començar fins a l’any 1928 sobre el solar que ocupava el convent.

Atenent a l’editor de la postal —original de la col·lecció de Joaquín Simó— data de l’any 1905. Pel que fa a l’editor (A.T.V.), les sigles impreses en roig corresponen a Àngel Toldrà Viazo, un prolífic i destacat editor de targetes postals de l’època establert a Barcelona. La sèrie fotogràfica a la qual pertany esta imatge (referència 2737 del seu catàleg) està perfectament documentada a les xarxes d’arxius històrics entre 1905, any d’inici d’esta col·lecció, i 1911.

Com és sabut, avui dia este espai està reconvertit en l’Auditori Municipal Wenceslao Ayguals d’Izco. L’edifici manté l’estructura de l’església que contemplem en la postal, la qual es va construir durant el segle XVIII (entre 1749 i 1762) amb un estil de transició entre el barroc i el neoclàssic. Es tractava d’un temple de planta rectangular, d’una sola nau i amb capelles laterals intercomunicades. El temple està coronat per una cúpula sobre tambor, decorada amb vistoses teules vidriades blaves i blanques. El tret més singular de la façana són les dues torres-campanar de base quadrada que l’emmarquen, una de les quals destaca nítidament en la postal acolorida.

Mentre que l’església i la capella es van respectar i van quedar dempeus, les dependències de les cel·les i el claustre del convent es van anar degradant fins que se’n va decidir l’enderrocament a principis del segle XX.

Cal destacar que el lloc ja tenia anteriorment una gran importància espiritual. L’any 1592 es va fundar la Confraria de Sant Telm, coneguda com la dels mariners una agrupació gremial que hi va aixecar inicialment una xicoteta capella o ermita vora mar, dedicada al protector dels navegants. Poc després, l’any 1594, els pares agustins van prendre possessió dels terrenys per fundar-hi el convent, aprofitant la devoció a Sant Telm ja existent. Al llarg del segle XVII, el complex va anar creixent fins a convertir-se en un centre de vida monàstica clau per al municipi.

Més endavant, l’any 1835, a causa de la desamortització de Mendizábal, els frares van haver d’abandonar el complex. Tal com va demostrar documentalment l’any 1976 l’arxiver Juan Bover Puig —motiu pel qual va ser distingit amb l’honor de ser el primer “Grinyó Ballester”—, l’any 1846 l’Ajuntament de Vinaròs havia adquirir la propietat de tot el recinte. El consistori va defensar-ne la titularitat pública municipal contra el criteri inicial del bisbat de Tortosa. Finalment, el bisbe Ricard Maria Carles, a la vista de la documentació aportada, va reconèixer la propietat municipal al llavors alcalde, Luis Franco Juan. Posteriorment, l’any 1986, l’església va ser completament rehabilitada i reconvertida en l’actual Auditori.

La versió acolorida és un treball realitzat mitjançant Intel·ligència Artificial que ajuda a donar volum a l’escena. Este procés permet copsar amb gran detall la traginada dels carros, la indumentària tradicional de l’època i la intensa activitat comercial que sempre ha caracteritzat la localitat. En definitiva, es tracta d’una autèntica finestra al passat de Vinaròs.

Històries en blanc i negre. Records a tot color: 5. La Torre Ballester