Històries en blanc i negre. Records a tot color: 5. La Torre Ballester

MARIANO CASTEJÓN

Esta imatge capturada des del carrer de Sant Francesc a finals del segle XIX, ens mostra la Torre Ballester en una estètica sense torretes poc coneguda, on ja s’evidenciava un caràcter defensiu que emulava les antigues fortificacions medievals.

Tanmateix, l’edifici que contemplem no va sorgir del no-res. Hi ha constància que es va erigir sobre estructures precedents, com la coneguda «Torre de Julián», la qual, al seu torn, s’assentava sobre les restes d’una torre de vigilància encara més primitiva. Prova d’este llegat és la data de 1609 inscrita en una cartel·la, que fou reaprofitada en la reconstrucció de 1909, una intervenció en què no es van emprar materials nobles però es va dissenyar amb molta fantasia.

Catalogada actualment com a Bé de Rellevància Local (BRL), la torre apareix a la imatge envoltada d’horta. Esdevé, així, un testimoni visual de valor incalculable sobre l’entorn rural original, molt anterior a la transformació urbana que la zona va experimentar entre les dècades de 1950 i 1970. En aquella època, les edificacions circumdants eren escasses i de poca altura, un paisatge allunyat dels grans blocs de pisos que caracteritzen el Vinaròs de la segona meitat del segle XX.

Al llarg dels segles, tant la torre original com les successives reformes van servir com a elements de vigilància i defensa. L’entorn, progressivament, va passar a ser un espai d’hortes envoltat d’habitatges, i durant la Guerra Civil, la construcció va tenir un ús administratiu i militar. Pel que fa a la propietat, la torre ha estat històricament vinculada a la família Ballester —d’on prové el seu nom—, tot i que, amb anterioritat, pertanyia a la família Abària.

Al fons de la instantània, s’albiren tres de les xemeneies industrials del municipi, amb la plaça de bous i les obres del port com a referents. Tot i que la indústria que les va originar ha desaparegut, estes xemeneies es conserven com a testimonis patrimonials protegits. A la dreta, destaca la xemeneia de la fàbrica Foret, catalogada també com a Bé de Rellevància Local (BRL), igual que la situada davant de l’hotel (FEDESA). Esta protecció implica per a l’Ajuntament una obligació legal i un compromís institucional per a vetllar per la seua conservació. Com a exemple, a principis de 2026 s’han iniciat actuacions de restauració i consolidació —utilitzant tècniques respectuoses amb l’estructura original— per tal de garantir la seguretat davant el risc de degradació i despreniments.

Finalment, pel que fa a l’entorn de la torre, després d’anys de bloqueig i degradació —situació provocada per la manca de prioritat dels governs anteriors—, el lloc es troba en ple procés de transformació urbanística, tal com preveu el PGOU en vigor. Recentment, s’ha enderrocat una antiga vivenda del carrer de Sant Josep i la portalada que tancava el recinte per obrir el pas. Tot i que la porta original no s’ha pogut conservar pel seu estat ruïnós, se’n farà una rèplica que s’integrarà en la nova plaça, permetent així la integració plena de l’espai en el teixit modern de la ciutat.

Amb el desenvolupament del PAI, la torre passarà a ser propietat municipal. El projecte contempla una primera fase de consolidació estructural per frenar-ne el deteriorament i, posteriorment, una rehabilitació interior amb l’objectiu de destinar l’edifici a usos socials o culturals. Així, el PAI Torre Ballester esborra les «cicatrius» i ruïnes per convertir la torre en el centre d’una nova plaça urbana, integrant-la, finalment, en la vida ciutadana.

Històries en blanc i negre. Records a tot color: 4. La Mera