Històries en blanc i negre. Records a tot color: 11- Moli Noguera

MARIANO CASTEJÓN

El Molí Noguera és un antic molí d’origen medieval situat a la vora del riu Sénia, just en el límit entre Vinaròs i Ulldecona. Més enllà de la seua funció primigènia, este conjunt destaca pel seu extraordinari valor històric, que abasta set segles d’existència i el consolida com un dels edificis civils més antics i singulars de Vinaròs.

La documentació més remota situa l’existència del molí en l’any 1233, tot coincidint amb els primers anys de la reorganització cristiana del territori arran de la conquesta de Jaume I. Des dels seus orígens, va estar estretament vinculat a l’aprofitament de les aigües del Sénia per a la molta de cereals. Durant segles, el molí va operar com a instal·lació hidràulica farinera, experimentant una ampliació progressiva fins a conformar un complex que integrava harmònicament les funcions productives i les residencials.

L’arquitectura de l’edifici és una autèntica síntesi de la història constructiva de la comarca, en conservar elements d’èpoques diverses: des de restes d’origen islàmic fins a estructures medievals, barroques i modernes. En destaquen, especialment, les arcades gòtiques dels segles XIV i XV, que testimonien l’antiguitat del conjunt. Entre els segles XVIII i XIX, el molí es transformà en una residència rural; de fet, una font de 1848 el qualificava com el més important dels 345 molins existents a la província de Castelló. L’arquitectura conserva elements de diferents èpoques, a més de les arcades gòtiques també s’hi han localitzat elements constructius d’origen islàmic, medieval, barroc i modern, fet que converteix el molí en una autèntica síntesi de la història arquitectònica de la comarca. Com a part d’esta evolució, s’incorporà una capella decorada amb esgrafiats i un notable retaule barroc, una peça que actualment es pot contemplar, restaurada, a la capella de la Comunió de l’Arxiprestal.

La imatge reflecteix una estampa costumista de l’època, on es poden vore persones als voltants del curs del riu, posant en relleu la importància que tenia este paratge en la vida quotidiana. Es documenta visualment l’entorn del molí en el passat. Es pot apreciar la proximitat al riu Sénia i l’arquitectura rural característica d’este tipus d’instal·lacions hidràuliques. Amb el pas del temps, l’abandonament i la pèrdua de la funció econòmica tradicional provocaren el deteriorament progressiu del conjunt.

Les investigacions de Santiago Roig Mafé, recollides en l’obra El Molí de Noguera: set segles de tecnologia medieval a Vinaròs, van posar de manifest la seua extraordinària importància històrica. Davant d’este valor patrimonial, l’Ajuntament de Vinaròs va adquirir l’edifici el 2004 amb l’objectiu de preservar-lo. Des d’aleshores, s’hi han executat obres de consolidació, fonamentalment a les cobertes, per evitar-ne la degradació. Tot i que continua requerint actuacions de restauració més profundes s’han tapiat els accessos a l’edifici per protegir l’estructura del vandalisme mentre es projecta la seua futura recuperació integral i posada en valor donat que és reconegut com un dels monuments històrics més valuosos de Vinaròs, tant per la seua arquitectura com pel seu paper en la història econòmica i social de la comarca.

En definitiva, el Molí Noguera és molt més que una antiga instal·lació farinera. És un monument que resumeix la història del territori: la gestió medieval de l’aigua, l’activitat agrícola al Sénia, l’arquitectura gòtica, la transformació de les masies rurals, els episodis de la Guerra Civil i els esforços contemporanis per la conservació del nostre patrimoni. Amb més de set segles documentats, continua sent una de les peces més significatives de la memòria històrica de Vinaròs, malgrat que son molts els vinarossencs que desconeixen totalment la seua existència. L’exterior ofereix una imatge molt semblant a les dos reproduccions restaurades amb IA de fotos molt antigues recopilades en la col·lecció de Joaquín Simó.

Històries en blanc i negre. Records a tot color: 10. L’asilo