Històries en blanc i negre. Records a tot color: 10. L’asilo

MARIANO CASTEJÓN

La imatge de l’antiga capella de l’Asil d’Ancians Desemparats, amb entrada pel carrer Sant Miquel, correspon a l’any 1916, moment en què es commemorava el centenari de Sant Sebastià.

Segons recull la Vinapèdia, la història de l’Asil de Vinaròs es remunta al 13 d’agost de 1856. Aquell dia, l’alcalde Agustín Francesc Mayo va sol·licitar a la Corona la creació d’una Casa de la Misericòrdia per als ancians desemparats, oferint destinar-hi el 80% dels fons obtinguts de la venda de finques municipals. La petició va ser aprovada el mes de setembre següent.

La primera pedra del gran edifici definitiu es va col·locar el 24 de juny de 1896, gràcies a les gestions del diputat provincial vinarossenc Ràfels García i a les donacions de benefactors, especialment de Dª Manuela i Dª Antonia Gombau que van donar tota la seua herència. L’edifici es va aixecar sobre el solar que havia ocupat el segon cementiri, posteriorment transformat en calvari. En la capella primitiva s’hi venerava la imatge del Crist de la Sang, molt estimada pel poble i protagonista de les processons de Setmana Santa.

Des del 2010 que es va recuperar la processó de matinada perduda al 1912, el recorregut penitencial passa pel carrer Sant Miquel com continuïtat històrica del camí que conduïa antigament al Calvari. Cal destacar que, el 23 de febrer de 1916, mentre s’ampliava l’església que veiem a la foto, amb la construcció d’una volta sobre l’antiga capella del Calvari, esta va col·lapsar, provocant ferides, entre d’altres, al capellà mossèn Vicent Cifré.

Les religioses de l’Asil, pertanyents a la congregació de les “Hermanitas de Ancianos Desamparados”, fundada per la religiosa Teresa de Jesús Jornet i Ibars, natural d’Aitona (Lleida), beatificada pel Papa Pío XII el 27/04/1958 y posteriorment canonitzada com a santa pel Papa Pablo VI el 27/01/1974, es van establir a la nostra ciutat el 18 de maig de 1895. Inicialment, l’asil es va instal·lar de manera provisional al número 71 del carrer Sant Francesc, en una casa propietat d’Angel Dozal López, qui havia estat alcalde de la ciutat des de 1885 fins a la seua mort, el 14 de juny de 1888. Com a reconeixement a la seua llavor en uns temps molt complicats, el 31 de març de 1889 se li va dedicar el carrer de Sant Francesc i es va col·locar una làpida a la casa on havia viscut, un immoble que encara es conserva i que recordem com l’antiga Clínica “Virgen de la Font de la Salut”, que fou abans convent i hotel.

Les “mongetes de l’asilo” han estat sempre molt apreciades pels vinarossencs. Més enllà de la seua tasca d’atenció als ancians, durant molts anys de la postguerra es van encarregar també de la cura dels carruatges i els cavalls dels enterraments. Com a record personal, de xiquet anava amb ma mare el dia de Sant Gregori repartir xocolate i pastes, quan exercia de regidor d’Hisenda el 1995, vaig gestionar ajudes de la Generalitat per a la institució; en aquell moment, les nou religioses de la comunitat atenien 107 ancians.

Recentment, la gestió de les instal·lacions —que continuen sent propietat del Bisbat de Tortosa— ha canviat: després del trasllat de les darreres monges de la congregació a València, des de l’octubre de l’any passat el “Hogar Residencia San Sebastián” està gestionat per l’empresa privada “Grupo Mimara”.

Històries en blanc i negre. Records a tot color: 9. Carrer Ruiz Zorrilla