Grups ecologistes denuncien l’increment de l’espoli d’oliveres monumentals a les Terres de l’Ebre

NOTA DE PREMSA de GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Ecologistes del Sénia i Salvem lo Montsià.

Aquest passat divendres, dia 30 de novembre de 2018, la FAO, organisme pertanyent a
l’Organització de les Nacions Unides (ONU), ha declarat com a Sistema Important del
Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) les Oliveres mil·lenàries del territori del Sénia,
que abasta les terres de banda i banda del riu Sénia (zona catalana i zona valenciana).

Aquest és un reconeixement equiparable al de Patrimoni de la Humanitat de la
UNESCO.
De nou ens trobem amb un organisme internacional que es fa ressò de la importància
mundial d’aquest patrimoni únic que representen les oliveres mil·lenàries i
monumentals.
D’altra banda, el passat dimecres 28 de novembre la tècnica de la pedra seca va ser
declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Un altre gran
reconeixement mundial a l’esforç i al treball de moltíssimes generacions de gent del
camp per crear un patrimoni que conforma una part important del nostre paisatge i que
també tenim associat als vilars tradicionals amb els bancals d’oliveres monumentals,
centenàries i mil·lenàries.

Tot i aquests continuats reconeixements cal denunciar que a Catalunya les oliveres
monumentals segueixen sense gaudir de cap protecció legal. Mentre que a altres
indrets, com és el cas del País Valencià, han dotat de protecció legal a aquest
patrimoni, Catalunya ha esdevingut pràcticament l’únic lloc del món amb oliveres
mil·lenàries i centenàries, on els espoliadors se les poden emportar, quan vulguin,
de forma totalment legal.
Moltes han estat les promeses d’una protecció imminent d’aquest patrimoni fetes pels
diferents Governs Catalans i pels partits polítics, sempre, però, han estat simplement
paraules, els fets mai han arribat.
L’any 2005 des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya fèiem el primer inventari
d’oliveres monumentals del Montsià, se’n varen localitzar, georeferenciar i inventariar
un total de 1.668 que reunien les condicions per ser considerades monumentals.
En aquells anys l’espoli d’oliveres monumentals ja era una realitat. Arran de les
denuncies del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, que alertàvem de la preocupant
situació, ja es varen obtenir les primeres promeses de protecció per part del Govern de
la Generalitat de l’època, en mans socialistes. 

De boca del llavors Director dels Serveis
Territorials del DARP a les Terres de l’Ebre, l’aprovació de la llei de protecció de les
oliveres monumentals havia de ser imminent.
Tot varen ser promeses incomplertes, fum i més fum, de fet una part de les oliveres
incloses al catàleg del GEPEC-Ecologistes de Catalunya del 2005 ja han desaparegut.
Molts/es han estat els polítics i persones influents del País que s’han omplert la boca parlant de les
magnifiques oliveres mil·lenàries, molts, fins i tot, s’han anat a fer fotos al costat d’aquests monuments
vius, les hemeroteques en són plenes. Mentre allí els polítics es feien la foto, més enllà els especuladors
s’emportaven les oliveres i cap d’aquests polítics feia absolutament res per evitar-ho.
Les culpes són compartides, hem tingut governs de molts colors polítics formats per bona part
dels partits del nostre arc parlamentari i cap d’aquests Governs, ni cap dels partits polítics que
han donat suport a aquests governs, han fet res per protegir aquest patrimoni únic.
L’actual desprotecció de les oliveres monumentals a Catalunya, junt amb la protecció que gaudeixen a
altres indrets, ha provocat un augment de l’espoli de les oliveres de les Terres de l’Ebre. Oliveres
mil·lenàries, junt amb d’altres de centenàries són arrancades diàriament per ser venudes arreu
d’Europa. Poc a poc el magnífic “mar d’oliveres” del Montsià i el Baix Ebre va quedant pelat i erm.
Especialment greu és el fet que sovint els clients d’aquests “tractants d’oliveres” són els mateixos
ajuntaments, i altres administracions públiques, que volen guarnir places i passejos amb oliveres
mil·lenàries espoliades de les Terres de l’Ebre.

Ahir, avui i demà (si ningú hi posa remei) camions plens d’oliveres seguiran sortint de les Terres de
l’Ebre, mentrestant es faran actes de reconeixement a la importància mundial que representen les
oliveres mil·lenàries del sud del País, tot plegat pura hipocresia.
És realment hipòcrita veure sovint a polítics, molts/es amb càrrec de parlamentaris, reclamant la
protecció de les oliveres monumentals, úniques al món, quan són ells/es els/les que han tingut i
tenen les competències i capacitats per aconseguir aquesta protecció. Sovint semblen mers
declaracions per netejar-se les consciències.
L’últim gran despropòsit a aquesta situació l’hem viscut ara fa uns mesos. El PSC presentava al
Parlament de Catalunya una proposta de llei de protecció de les oliveres monumentals. Era una llei
amb moltes mancances i així ho varem fer públic des de les entitats ecologistes, actuant en positiu i
plantejant millores, però era la primera proposta de llei per preservar aquest patrimoni, el primer pas
cap una possible protecció real d’aquests monuments vius.
Des de les entitats GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Salvem lo Montsià i Ecologistes del Sénia,
varem fer un exhaustiu anàlisi de la proposta del PSC. Com a resultes es va elaborar un document amb
apunts per tal de millorar la proposta de llei. Aquest document fou entregat a tots els partits polítics
amb representació parlamentaria amb la intenció que servís de base per tal de fer esmenes de millora
de la llei i així, entre tots els grups parlamentaris, posar fil a l’agulla per aconseguir una llei que
protegís definitivament i eficaçment aquest patrimoni mundial que representen les oliveres
monumentals.
La gran sorpresa va arribar quan els grups parlamentaris d’ERC i de Junts per Catalunya, que tant
sovint s’han omplert la boca parlant d’aquestes oliveres, varen presentar una esmena a la totalitat amb
la intenció de fulminar la proposta de llei presentada pel PSC i, en conseqüència, deixar a les oliveres
monumentals novament sense cap llei que en garanteixi el seu futur.
Novament interessos de partit semblen tenir més pes que els interessos del País. Un País disposat
a sacrificar un patrimoni únic al món, com són les oliveres monumentals, té un problema, un
gran problema. Cada dia que passa, surten camions carregats amb oliveres grans. Per què no
s’ha fet una tramitació d’urgència del projecte de llei de protecció?
De ben segur que darrera de la no protecció de les oliveres monumentals i del seu entorn, s’amaguen
d’altres interessos particulars molt més preocupants. Alguns segur que veuen en aquesta protecció un
escull als interessos especulatius i d’espoli que avui imperen a les Terres de l’Ebre: activitats
extractives arreu, negocis lligats amb les conversions de l’ús del sòl i amb unes agressives
transformacions del paisatge, projectes de nous polígons industrials de dubtosa viabilitat, projecte
d’una nova i innecessària autovia A7, etc.
Preocupant és que els partits polítics puguin estar afavorint aquestes activitats a costa de sacrificar un
territori i un patrimoni català únic al món.
Cal una llei urgent per a protegir el que encara queda del patrimoni de les oliveres monumentals
i un dels paisatges agrícoles més vells, a l’hora que bells del món: el paisatge de les Terres de
l’Ebre lligat a les oliveres monumentals.
Una protecció que també tindrà un retorn i acabarà beneficiant a la pagesia i a la producció i
posicionament de l’oli dels territoris, amb antigues i úniques varietats autòctones i locals.
El món reconeix les oliveres monumentals com un patrimoni únic, ara sols falta que els catalans ens ho
creguem i que no deixem que alguns segueixin especulant i traficant amb aquestes oliveres, orgull de
les Terres de l’Ebre i dels catalans.
EXIGIM que el nostre Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i tots els partits
polítics assumeixin les seues tasques i responsabilitats i que escoltin les veus internacionals que
demanen que les oliveres monumentals i el paisatge agrari que les acompanya, sigui preservat i
protegit pel gaudi de tota la humanitat!!