Salvem lo Montsià i GEPEC-EdC compareixen en la Ponència de la Proposició de llei de protecció d’oliveres monumentals

Dijous 4 de juliol, Salvem lo Montsià i GEPEC-EdC vam comparèixer a la Ponència del Parlament que ha d’elaborar l’Informe sobre la Llei de protecció d’oliveres monumentals a Catalunya. Anteriorment havíem parlat amb una delegació del Síndic de Greuges de Catalunya, la qual va veure que era urgent tramitar la llei i fer una moratòria d’arrencades d’oliveres al territori. Agafant el compromís d’adreçar-se als departaments de Territori i Agricultura per a que es prenguin mesures ràpides i fermes per aturar amb la màxima immediatesa l’espoli d’aquest patrimoni natural.

La Proposició de Llei va ser sotmesa a debat, el dia 4 de juliol, en el que Salvem lo Montsià i GEPEC-EdC vam defensar la protecció del Paisatge de l’oliverar com a mitjà de vida d’una població rural que està disminuint en un territori on no són viables altres tipus de conreus, per ser rocallós i de secà. Comunicant que si desapareix l’olivar quedaria un paisatge desèrtic. Vam insistir en buscar fórmules en el sector de l’oli per seguir l’exemple del Priorat amb el vins, i que el pagès es pugui guanyar la vida i puga conservar estes oliveres que han sigut conreades per la seua família, segurament durant segles. I que quan es vénen de qualsevol manera, desapareixen els arbres, màrgens, cabanes, cocons, fauna; quedant la terra erma on mai es podrà cultivar res més. El futur quedaria hipotecat.

Pel que fa al contingut concret de la llei, aquí van les nostres consideracions:

1) Coincidim plenament amb els sindicats de pagesos del nostre territori en què les formes a l’hora de presentar la llei no han estat encertades per part del grup socialista. Per una banda perquè, com s’ha vist en les compareixences, no s’ha consultat prèviament a tots els agents afectats per la llei i això fa que el text presentat no satisfaça gairebé a ningú. A més, com hem denunciat diverses vegades, el fet d’anunciar la presentació de la proposta de llei ha comportat irremeiablement un increment de l’espoli per part dels viveristes que, coneixedors de la possible limitació de l’arrencada d’oliveres, s’estan afanyant a fer créixer el seu stock.

2) També coincidim amb els pagesos del nostre territori en què la llei que s’acabe aprovant no només ha de defensar i protegir les oliveres, sinó també als i les pageses que en tenen cura. La llei cal que contemple accions per a evitar que es malmeti este patrimoni de valor incalculable, però també cal que desenvolupe mesures per tal que els pagesos puguen viure del cultiu de l’olivera en condicions dignes, aquestes mesures passen evidentment per ajudes econòmiques als propietaris i als/les pagesos/es que les cultiven, però no només, allò que realment cal és afavorir el consum d’oli d’oliva -i aquí també podríem parlar de qualsevol altre producte agrícola- de proximitat, posant en valor les propietats nutricionals i terapèutiques de l’oli d’oliva per davant d’altres tipus d’olis vegetals i, a més a més, el valor cultural i històric del consum d’oli provinent d’oliveres monumentals, les centenàries i les mil·lenàries, de varietats autòctones úniques i d’uns paisatges, història i entorns únics i especials. Ens cal donar valor a l’oli de la nostra terra, un oli que per moltes raons és excepcional.

3) Finalment pensem que cal en efecte establir què és una olivera monumental. Per a nosaltres, i també per a bona part de la ciutadania que ens recolza, un arbre, o qualsevol altre element patrimonial, amb diversos segles d’antiguitat ja és monumental. Pensem que ningú pot posar en dubte que un arbre amb 300 o 400 anys d’antiguitat té un valor que va més enllà d’allò mediambiental o paisatgístic, té també un valor històric i és un patrimoni natural i cultural tant del país com de la humanitat. D’esta manera nosaltres considerem que les oliveres d’entre 300 i 400 anys han d’estar ja protegides, i segons els estudis actuals serien aquelles que tenen més de 2 metres de perímetre de tronc a 1,3 m d’alçada. És en este llindar on pensem que hauria de començar l’establiment de la monumentalitat de les oliveres. I volem remarcar que no creiem en l’excusa que s’arranquen els arbres per donar-los una “segona oportunitat”, doncs moren amb el temps (un exemple seria el Parc Temàtic de l’Oli a les Borges Blanques, que ja són mortes, després d’aguantar uns anys de trasplantament en unes terres i en unes condicions climàtiques diferents del lloc on originalment les van arrencar).

4) Més enllà d’allò que es considera una olivera monumental, nosaltres defensem també que no s’ha de protegir estes oliveres de forma aïllada, sinó que cal anar cap a una visió de paisatge històric. No tindria cap sentit mantindre una olivera monumental i arrancar la resta d’oliveres de la finca, o deixar que es destrueixin les construccions de pedra en sec, i altre patrimoni rural agrari associat, que acompanyen tots els camps d’oliveres monumentals i que, juntament amb les oliveres, representen un testimoni arqueològic i natural de la història agrícola del nostre territori. Tenint en compte això, defensem que cal protegir les finques que tinguen com a mínim el 20% d’exemplars monumentals en elles.

Estes són les nostres principals consideracions respecte la llei en tràmit. Demanem que ara s’escolte a totes les veus que no només treballem per conservar el passat, sinó que ho fem també per construir un futur digne per al nostre territori. I esperem que s’aplique algun tipus de moratòria a l’arrancada d’oliveres per parar l’arrancada fins que la llei estiga aprovada, sinó ben aviat no ens quedarà res a protegir.

Per la pagesia, per les oliveres monumentals centenàries i mil·lenàries, pel territori i paisatge, pel patrimoni rural i perquè volem un camp ben viu, amb pagesos i pageses cuidant-lo i mantenint els paisatges. Volem un futur del món rural digne i just!!