Florencio Pla «La Pastora». La dignitat robada: 100 presentacions i 23 anys després, la història encara no ha dit l’última paraula

ELENA SOLANAS

Florencio Pla «La Pastora». La dignitat robada, publicat per Sembra Llibres, ha arribat a les 100 presentacions. La celebració a la Llibreria La Carbonera, al Poble Sec de Barcelona, va ser molt més que una fita editorial: va posar en relleu tot el que s’ha construït durant 23 anys al voltant de la vida de Florencio Pla Meseguer.

Hi ha números que expliquen molt més del que sembla. Arribar a cent trobades vol dir haver portat un llibre a molts indrets i haver compartit la vida de mon tio amb persones que han volgut conèixer-la. Són quilòmetres, converses, preguntes, emocions i haver explicat una realitat que durant massa temps es va deformar des del prejudici i l’estigma.

Però, sobretot, vol dir que allò que va començar dins d’una família ja no es queda entre les pàgines d’un llibre.

La celebració va reunir una part de tot el que hem construït: persones que han estat al costat de Florencio i han contribuït a fer créixer el seu llegat. La música en directe del grup Buenaventura, que va posar banda sonora a la trobada, va fer encara més especial aquell moment. Hi ha amistats i complicitats que neixen al voltant d’una lluita i que acaben sent una part important de la vida.

I que fos Sam Fenollosa, editor de Sembra Llibres, qui presentés aquesta centena va ser molt especial. Després de tot el que hem viscut amb aquest llibre, arribar fins aquí i poder compartir-ho amb ell tenia un significat que va més enllà d’un acte. Sembra ha fet possible que aquesta història arribés a molta gent i que, a través de la cultura, Florencio trobés noves veus i nous espais per ser conegut. I veure fins on hem arribat plegats és una d’aquelles coses que et fan adonar de tot el que pot arribar a créixer una història quan hi ha persones que hi creuen de debò.

En aquests 23 anys, la figura de Florencio ha anat molt més enllà dels actes al voltant del llibre. La música d’Ebri Knight amb La Pastora i del grup Buenaventura amb Florencio Pla, el teatre de La Ravalera amb Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora, els documentals Valentes i Les vides de la Pastora, i el cinema amb Els mals noms, dirigida per Marc Ortiz i produïda per Paloma Mora i Marc Muñoz, han contribuït a fer que la seva figura arribés a nous públics i trobés noves maneres de ser explicada. Són mirades diferents que formen part d’un mateix impuls: recuperar la dignitat de Florencio i trencar amb la imatge que el franquisme va construir d’ell.

I hi ha una cosa que em va arribar molt endins: els 25 vídeos de persones que van voler ser al meu costat en aquesta celebració, cadascuna amb les seves paraules i la seva estima. Aquells missatges em van recordar tot el que hem construït al voltant de Florencio i em van fer sentir molt a prop persones que formen part d’aquesta història compartida. Els he volgut compartir també al meu Instagram, @elena_guerrillera, perquè tota aquesta estima i tot el que hem viscut plegats també formen part d’aquesta celebració. Perquè Florencio ha deixat de ser només una història de la meva família i s’ha convertit en una part de la vida de moltes persones. I això, per a mi, és immens.

Durant la celebració a Barcelona vaig donar a conèixer una notícia molt important: després de moltes gestions, he aconseguit la Declaració de Reconeixement i Reparació Personal de Florencio Pla Meseguer, expedida pel Govern d’Espanya.

El document reconeix que mon tio va patir persecució per raons polítiques i ideològiques durant la dictadura franquista, en el context de la repressió desencadenada pel cop d’estat feixista del 1936. També declara il·legítims els tribunals que el van jutjar i il·legítimes i nul·les les condemnes que li van imposar.

És un reconeixement oficial d’una injustícia que durant massa temps va pesar sobre Florencio i la seva memòria.

Aquesta fita mereix ser celebrada no només pel que hem recorregut, sinó per tot el que ha fet possible: recuperar una vida que havia estat deformada pel relat oficial, teixir una xarxa de persones compromeses, donar noves veus a Florencio a través de la cultura i aconseguir un reconeixement institucional que contribueix a reparar una injustícia històrica.

Vull que les arrels que hem fet créixer siguin tan fortes que ningú les pugui arrencar mai més.

Després de tot aquest recorregut, tinc més clar que mai que encara ens queda molt per fer.