L’antic Pòsit de Pescadors «Sant Pere», a la venda

MARIANO CASTEJÓN

L’edifici de l’antic Pòsit de Pescadors «Sant Pere», situat al Passeig de Blasco Ibáñez núm. 10 de Vinaròs, és un dels elements arquitectònics més emblemàtics de la façana marítima local. Malgrat el pas del temps i el seu estat de conservació actual, manté un gran valor sentimental, cultural i patrimonial per a la ciutat com a testimoni de la seua tradició marinera.

L’origen de la institució es remunta a l’any 1923, quan es va crear el Pòsit de Pescadors i Mariners «El Previsor» com una entitat de cooperació i mútua pesquera. L’immoble es va erigir com a seu de l’associació en esta posició privilegiada davant del mar. Des del punt de vista arquitectònic, destaca per una façana de caire popular i historicista, coronada per un remat semicircular amb un escut o al·legoria marítima, així com per una terrassa tancada amb balustrada i detalls ceràmics.

Al llarg de la seua història, l’edifici va ser el centre neuràlgic de la vida social, educativa i laboral del barri mariner i de la comunitat de pescadors de Vinaròs, una realitat que contrasta fortament amb la seua situació de deteriorament actual.

Com a seu central de la Confraria de Pescadors Sant Pere i del Pòsit, es gestionaven els afers gremials, l’assegurança mútua, les ajudes als mariners i l’organització de la flota, abans que estes funcions administratives es traslladaren directament a les instal·lacions del port pesquer.

A més, durant dècades l’immoble va albergar l’escola del pòsit, on s’impartia educació als fills dels pescadors i mariners, així com cursos de formació marítima i d’alfabetització per als mateixos treballadors de la mar. Ja a l’octubre de 1923, el Pòsit va convocar públicament la plaça del primer mestre encarregat del centre que va ser Joaquín Vidal, consolidant una institució destinada a educar principalment els xiquets i les famílies treballadores del barri marítim.

Per les seues aules van passar docents de gran empremta: Don Ramon Adell Fons va ocupar la plaça de mestre des de l’any 1943 fins al 1963, quan va sol·licitar l’excedència voluntària, després de ser Alcalde va tornar a la docència sent finalment el director del Col·legi Sant Sebastià.

Don Antonio Carbonell: Mestre històric recordat per generacions de xiquets del barri mariner per la seua dedicació i rigor en l’ensenyament, així com per la seua tasca com a il·lustrador i dibuixant. Va ser el mestre fins l’any 1966 que va ser contractat per l’Editorial Prima Luce de Barcelona com a director artístic.

Don Magencio Bernad Ascoz: Un dels docents més recordats i estimats. Més enllà de la seua tasca d’instrucció bàsica i pedagògica amb l’alumnat, va mantindre un fort compromís amb la comunitat i la joventut vinarossenca, i va col·laborar activament en estudis i monografies socials de la localitat.

A la dècada de 1970, l’alumnat es va anar integrant progressivament en els col·legis públics de Vinaròs. També en els darrers anys actuaren com a mestres Antonio Lluch i Ramon Redó Vidal. Tanmateix, a partir de les 5 de la vesprada, mestres com el mateix Magencio Bernad, Antonio Caballer, Sixto Roda o Joaquín Jovaní impartien classes de repàs als primers alumnes que van accedir a l’institut.

L’activitat com a escola va cessar definitivament en inaugurar-se en setembre de 1976, el nou col·legi de l’Assumpció. Així i tot, durant els primers anys de la dècada de 1980 encara va acollir algunes activitats formatives puntuals de l’Ajudantia de Marina i capacitacions marítimes per a pescadors.

Més tard, època a la que pertanyen les fotos, l’immoble es va reconvertir íntegrament en la Llar del Jubilat del Mar, esdevenint un punt de trobada per a mariners jubilats i veïns en general. Este espai de convivència i esbarjo comptava amb servici de bar, un lloc molt popular al poble per a prendre el cafè, esmorzar o compartir tertúlies davant del passeig marítim.

Amb el trasllat definitiu de la Confraria de Pescadors al port, la part superior de l’edifici va quedar en desús. El bar de la planta baixa i la terrassa, que s’havia remodelat amb bon gust però no va tindre el succeït esperat i va acabar tancant les portes.

En aquells anys, diverses entitats culturals, com l’associació Amics de Vinaròs, van reclamar que este històric edifici fora protegit pel Catàleg de Béns Immobles de l’Ajuntament de Vinaròs o adquirit pel consistori per recuperar-lo com a patrimoni municipal i equipament públic; una iniciativa que finalment no es va concretar.

Atès que la Confraria de Pescadors ja tenia centrades totes les seues operacions, oficines i serveis al port pesquer, i atès que no feia ús de l’immoble i la seua conservació generava despeses, la entitat va decidir alienar-lo i vendre la propietat a mans privades. Com es pot comprovar en les pancartes de «SE VENDE», actualment l’immoble està sent gestionat per empreses immobiliàries per a la seua venda en el mercat privat.