TOTS I TOTES SOM VINARÓS /CECILIA PASTOR
‘Fam de pell’ és el terme d’ús comú per al que en la ciència es coneix com a privació de l’afecte, que està associat a una sèrie de danys psicològics i fins i tot físics per a la salut”És humà i, en realitat, és una característica de molts altres mamífers: “Tots els primats humans estem programats per al tacte, ens agradi o no .El tacte és el primer sentit que comunica, el més primitiu i també el més elemental. Quan un bebè neix es recomana recolzar-lo sobre el pit i l’abdomen de la seva mare: que el primer contacte en el món després de la violència del part sigui la pell d’un altre ésser humà. Així el tacte és el primer sentit que comunica, el més primitiu i també el més elemental.El tou del dit d’un adult té uns 100 receptors tàctils i en dos metres quadrats de pell s’acumulen cinc milions d’aquestes terminacions nervioses, que serveixen per a interactuar amb l’entorn i aprendre’l. En l’àrea de el cervell que processa la informació tàctil en si una de les més grans els llavis, els índexs i els polzes requereixen un espai important.
El tancament per l’aïllament social,, ha posat en evidència, l’essencial del contacte humà .Quan toquem, en la pell estimulen els sensors de pressió subcutanis, que envien missatges al nervi vague situat en el cervell. A mesura que augmenta l’activitat d’aquest, baixen el ritme cardíac, el sistema nerviós es desaccelera, la pressió sanguínia disminueix i les ones cerebrals mostren relaxació.També els nivells de les hormones de l’estrès, com el cortisol disminueixen notòriament.Al mateix temps augmenten els nivells d’oxitocina, l’hormona de l’amor, que crea vincles i per això participa en el sexe i el naixement”.Em preocupa molt, perquè en els pijors moments,en moments de crisi es quant realment més necessitem el contacte humà”el tacte té una funció instrumental en la resposta immunològica del cos, ja que redueix els nivells de cortisol, responsable d’eliminar a les cèl·lules de la defensa, un tipus de glòbuls blancs que, especialment, ataca els virus i en reduir el cortisol s’ha demostrat millores immunològiques en pacients amb càncer i VIH, .
Una gran regió en el cervell humà (i d’alguns primats) es diu cervell social: tenim neurones en mirall que s’activen quan estem en contacte amb els altres segons ho estableix la “Teoria de la ment”,Se’n diu “Fam de Pell” .La tecnologia acosta a les persones i manté el contacte, però no reemplaça la carícia.Les aplicacions que connecten a les perssonas han tingut i tenen un paper important , però clarament no aconsegueixen cobrir aquesta absència de contacte físic.No existeixen en l’actualitat sistemes que ens permetin interactuar utilitzant el tacte”. Encara la tecnologia hàptica (que s’usa en les joguines sexuals i alguns videogames) no és prou avançada com per a reproduir el vigor i la subtilesa de una caricia.Què fer en temps d’aïllament per a pal·liar els efectes de la “Fam de pell”.Perdre el contacte de la pell al mateix temps que es perden les rutines, l’exposició a la llum natural, la qualitat del somni i fins al càlcul intern del temps,és probablement una de les fonts de trauma que farà del món per venir una experiència difícil.També fa més dura la mort d’aquells que sucumbeixen al virus que ens ha camviat la vida , aïllats per a no contagiar, sense una altra mà que els toqui que la dels professionals de la salut, sempre amb guants.La pell és el nostre major òrgan sensorial.
Els científics coincideixen que tocar a uns altres ens ajuda mantenir el nostre equilibri físic, mental i emocional i la falta de contacte ens emmalalteix.El coronavirus ens ha obligat a viure contra natura. Deixat a molts sense la carícia del nét, sense el petó de l’amant ni l’abraçada de l’amic. I va deslligar, inadvertidament, una altra malaltia: la fam de pell.Els experts van aconsellar estimular les zones del braç, l’espatlla i el coll, que concentren cèl·lules i fer molt d’exercici. “Simplement caminar en una habitació estimula els receptors de pressió als peus”, van suggerir Masajear el cuir cabellut o posar-se humectant en la cara com altres maneres de moure la pel.En algun punt la prolongació de la crisi sanitària podria augmentar la tendència a la societat sense contacte. “Després de tant temps de tractar-nos com pàries, realment tornarem a les coses tal com eren abans?.