Es van clarificant els fets que van passar el 29 d’octubre

MARIANO CASTEJÓN

L’escrit per Josep Miquel Bausset en el que demana que: “Que es clarifiquen absolutament els fets que van passar aquell dia”. em provoca escriure estes paraules perquè amb la lectura de la seua opinió he tret la conclusió, seguint el relat del frare, que s’atreveix a sentenciar que el President de la Generalitat, era conscient de la gravetat de la situació i no va actuar en conseqüència.

Si el seu escrit no es un text que propicia a l’odi, se li sembla molt, màxim quan es van coneixent, poc a poc, molts detalls i informes del fatídic succés, de la dramàtica jornada que ara amb la perspectiva del temps passat, aclareixen i puntualitzen unes informacions inicials que no es corresponen a lo que es va contar en un principi.

Coincideixo plenament en que “quan el que està en joc és la vida de 228 persones, la veritat ha de prevaldre per damunt de tot”. Però crec que el que no es pot fer a partir d’ací es entrar en el terreny de les suposicions com fa Miquel Bausset, que per alguns es converteixen en certeses mal intencionades.

En cap cap cap, sols en els interessats en atribuir la màxima responsabilitat del que va resultar una gran catàstrofe, al president de la Generalitat, en seguir qüestionant les accions presses, sense saber realment les informacions que contaven, dels llocs en concret i abast de la gravetat de la situació en temps real. Es molt fàcil a bou passat sentenciar com una falta de criteri ètic i polític una resposta que va resultar clarament insuficient malgrat la preocupació dels governants, que jo no dubto que pensaven en el bé comú dels ciutadans en eixos moments tants crítics i que per desgracia van morir massa persones..

Per respecte a estes persones que es van ofegar i pels seus familiars, i per tots els damnificats, es necessari clarificar fins al final tots els fets que van passar el 29 d’octubre. Cal conèixer la veritat i en això està la jutgessa de Catarroja, que arreplega testimonis, declaracions, informes, alguns inclús contraris i sorprenents dels mantinguts durant mesos i que ara es desfan.

Existeixen també altres clarividents que ja sentencien abans del juí , els mateixos que “demanen a tots els polítics, com va demanar el papa Lleó XIV el diumenge dia 7, que haurien d’escoltar “la veu de la consciència”, perquè d’aquesta manera dirien sempre la veritat i no caurien tan sovint en les mentides”

Quan es diuen i s’escriuen mitges veritats, quan es considera una suposició com a certesa, es com dir o propagar una mentida i això no està gens be que ho fase qui al mateix temps destaca com George Orwell (1903-1950), el periodista, crític literari i assagista, digué: “En temps d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari”. I Jesús de Nazaret digué: “La veritat vos farà lliures”. Per això el llibre dels Proverbis, diu: “El Senyor avorreix els llavis mentiders, però es complau amb els qui actuen amb lleialtat” (Pr 12:22).

Resulta sorprenent que s’arribe a tergiversar la carta oberta de la periodista Maribel Vilaplana, que el primer que fa al ser plenament conscient del sofriment que va provocar aquella tragèdia, es expressar el seu respecte i la seua solidaritat més profunda cap a totes les víctimes de la DANA i cap a les seues famílies. La resposta cap a la seua persona va ser una contínua onada d’atacs, falsedats i missatges d’odi que ha rebut en xarxes socials, amplificats també per altres canals que l’han fet viure sotmesa a una pressió insuportable, sent objecte d’un assetjament constant, d’insults, de burles i d’un escrutini injust que li van propiciar un xoc que la va portar a un ingrés hospitalari. Actualment està en tractament psicològic i m’agradaria fer-li arribar la meua solidaritat i el meu suport de la mateixa manera que ja vaig fer amb les víctimes, familiars i afectats per la terrible Dana.