Fet i fets: “Que es clarifiquen absolutament els fets que van passar aquell dia”

JOSEP MIQUEL BAUSSET

“Que es clarifiquen absolutament els fets que van passar aquell dia”.  Això és el que demanava, en una carta pública, la periodista Maribel Vilapana (que va dinar amb el president Mazón), en relació al que va passar el 29 d’octubre de l’any passat, amb les intenses pluges que arrasaren les comarques centrals del País Valencià i que deixaren la dramàtica xifra de 228 persones ofegades (una dona embarassada de 8 mesos), algunes d’elles, encara desaparegudes.

És sorprenent saber que durant el dinar d’aquell 29 d’octubre, el president del País Valencià (com diu la periodista Maribel Vilaplana en la seua carta pública), “començà a rebre telefonades que van interrompre la nostra conversa de manera continuada”. I dic que és sorprenent, perquè el senyor Mazón (malgrat la gravetat de la situació, que supose li transmetrien per telèfon), no suspengué el dinar amb la periodista, un àpat que, a més, durà hores i que no acabà entre les 17 i les 18 hores (com va dir presidència), sinó entre les 18,30 i les 18.45 hores, com ha afirmat la periodista Maribel Vilaplana. Un àpat de més de tres hores, malgrat que les telefonades informarien el president del desastre que, ja a les 3 de la vesprada, estava provocant l’aigua del barranc de Xiva, a l’Horta i el riu Magre, a la Ribera.
I malgrat la gravetat de la situació, aquell dinar durà hores, mentre els valencians s’ofegaven.

Segons la periodista Maribel Vilaplana, degut a les trucades telefòniques que rebia el president Mazon, “eixes interrupcions demoraren també la meua eixida del restaurant, que es va produir finalment entre les 18,30 i les 18,45”.

Només vull fer una pregunta: si al president Mazon l’hagueren telefonat durant aquell dinar, per dir-li que un fill seu o la seua esposa havia tingut un accident i es trobava a l’hospital, ¿el senyor Mazón hauria continuat al restaurant fins les 18,30 de la vesprada? Supose, com és lògic pensar, que el president Mazón hauria suspès immediatament el dinar i se n’hauria anat a l’hospital per vore la seua esposa o el seu fill i interessar-se pel seu estat de salut.

Aquest 2025 commemorem els 75 anys de la mort de George Orwell (1903-1950), el periodista, crític literari i assagista, que digué: “En temps d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari”. I Jesús de Nazaret digué: “La veritat vos farà lliures”. Per això el llibre dels Proverbis, diu: “El Senyor avorreix els llavis mentiders, però es complau amb els qui actuen amb lleialtat” (Pr 12:22).

El president Mazón, després de tantes versions del que va fer aquell 29 d’octubre (“llegué al Cecopi a media tarde”; després digué que va ser “a partir de las 7” i la seua última versió és que arribà al Cecopi “a las 20 y 28”), hauria de “clarificar els fets que van passar aquell dia”.

Com demana la periodista Maribel Vilaplana, que durant més de tres hores va estar dinant aquell 29 d’octubre amb el senyor Mazón. I explicar als valencians per què, malgrat les contínues trucades de telèfon, no va suspendre aquell àpat.

Cal que recordem la cronologia d’aquell dia, a partir del que he llegit al diari Levante:

• 9.41 h l’Aemet eleva el nivell de risc a roig a tota la província de València.
• 12.20 h la Confederació Hidrogràfica del Xúquer declara l’alerta hidrològica en el barranc de Xiva i ja havia fet el mateix pel que fa al riu Magre.
• 15 h, quan comença el dinar a El Ventorro, se sol·licita a la intervenció de la UME per primera vegada.
• 17 h es constitueix el Cecopi.
• 17,37 h ja hi ha persones desaparegudes a Utiel.
• 18,49 h, l’aigua nega l’Horta Sud.
• 20.11 h s’envia als mòbils el missatge d’alerta, quan els valencians de l’Horta i de la Ribera ja tenien l’aigua omplint carrers i cases i amb persones ofegades.
•
Cal recordar també que la Generalitat informà que el president Mazón arribà al palau a les 18 h. Però la periodista Maribel Vilaplana diu a la seua carta que el dinar acabà entre les 18,30 i les 18,45 de la vesprada i que en cap moment, el president no li va manifestar cap inquietud per les telefonades que rebia (Levante, 8 de setembre de 2025).

Tots els polítics, com va demanar el papa Lleó XIV el diumenge dia 7, haurien d’escoltar “la veu de la consciència”, perquè d’aquesta manera dirien sempre la veritat i no caurien tansovint en les mentides.

En la seua carta pública, la periodista Maribel Vilaplana diu que és “la primera interessada en què es clarifiquen absolutament els fets que van passar aquell dia”. Per tant vol dir que, amb les explicacions que s’han donat per part de la Generalitat, ella encara no té clar què va passar aquell dimarts dramàtic per a tants valencians. I si ella és la primera interessada a saber la veritat, ja es pot imaginar com n’estaran d’interessats els familiars de les víctimes mortals del 29 d’octubre i tots els damnificats de la Dana, en saber la veritat del que va passar aquell dia. I encara, tampoc no ho saben!

Com ha dit José Luis Ferrando (Religión Digital, 6 de setembre de 2025), “quan el que està en joc és la vida de 228 persones, la veritat ha de prevaldre per damunt de tot”. I és que “si el president tenia una informació clara i precisa” (per les telefonades que rebia durant el dinar) “de la gravetat de la situació, estem davant una falta de criteri ètic i polític, ja que la preocupació d’un governant és el bé comú dels ciutadans i en eixos moments” (durant les gairebé quatre hores del dinar del dia 29 d’octubre), “ja s’estaven negant ciutats i morint moltes persones”.

Per la memòria de les persones que es van ofegar i pels seus familiars, cal esbrinar la veritat, que és el que està fent, d’una manera impecable i amb una gran humanitat i sensibilitat, la jutgessa de Catarroja encarregada d’investigar aquells fets. I per això mateix està rebent atacs, per part d’aquells que volen amagar la veritat del que va passar aquell dia.

Des d’ací, el meu reconeixement al magnífic treball que està fent la jutgessa Nuria Ruiz i la meua solidaritat i el meu afecte als familiars de les 228 persones que van morir el 29 d’octubre de 2024 i a tots els damnificats de la Dana. I també el meu reconeixement als periodistes que investiguen què va passar eixe dia, ja que com deia, també, Orwell, “periodisme és publicar tot allò que no volen que es publique. La resta son relacions públiques”.

I una última cosa: el PP que ha protestat per les declaracions del ministre Albares per la qüestió de l’oficialitat del català a la Unió Europea i que diu que defensa sempre el valencià, ¿com és que el web d’aquest partit només està en castellà? ¿Per què no hi ha una versió en valencià?