Entre l’olfacte i la reflexió: les dinàmiques polítiques de Vinaròs cap al 2027

MARIANO CASTEJÓN

Ja sé que el títol, com el muntatge fotogràfic, resulta pretensiós, però a menys d’un any de les properes eleccions locals resulta inevitable fer elucubracions sobre quines podrien ser les dinàmiques internes de cada partit cara al maig de 2027. Jo m’atreviré, sense tindre dades concretes de cap formació, a oferir la meua visió, basada més en l’olfacte que en cap altre sentit.

No realitzo cap mena de previsió sobre els partits sense representació actual.

Sobre el PP, ningú ha confirmat però tampoc ha desmentit la continuïtat del lideratge de Juan Amat com a cap de llista de cara al 2027, consolidant-se així una línia de continuïtat a la formació. Després d’haver assumit la vicealcaldia i la coordinació de les àrees de govern, amb una presència clau en les regidories més executives del consistori, gestionades amb molta solvència i reconeguda eficàcia, penso que seria molt normal que el PP, partit en el qual segueixo militant, procure capitalitzar la gestió compartida i la visibilitat de les nombroses actuacions municipals que s’han dut a terme; i d’aquelles que afortunadament ja estan en marxa quan semblaven irrealitzables durant el govern del partit socialista.

A escala municipal sempre s’ha dit que es vota preferentment en clau personal per damunt de marques polítiques i ideologies. Està clar que la bona gestió no té ideologia, com també he escoltat que, en el moment clau de dipositar la papereta a l’urna, prima més la il·lusió que et puguen despertar les propostes electorals que el pes de la gestió feta i els objectius aconseguits. El principal repte del PP, a Vinaròs i a tot arreu, serà disputar l’espai de centre-dreta i convèncer l’electorat que una majoria encapçalada per un candidat del PP pot donar encara més estabilitat al municipi.

María Dolores Miralles, actualment a l’alcaldia, penso que li dona al PVI una posició de força clau i un paper rellevant en la governabilitat de la ciutat. La formació independent buscarà afermar la seua funció com a eix central en el govern municipal. Si l’alcaldessa decideix optar a la reelecció, no crec que canvie per a res el discurs que sempre ha mantingut el PVI: seguirà reivindicant el paper del municipalisme independent com a eix vertebrador del govern local, presentant-se com la garantia d’una gestió pràctica i sense directives de partits d’àmbit autonòmic o estatal.

Els dos regidors de Vox que actualment cogovernen tenen perfils completament contradictoris, almenys així m’ho sembla a mi. Les seues dedicacions dins la corporació també són molt diferents. M’han fet arribar, crec que de manera interessada, la possibilitat que la coordinadora local prenga molt més protagonisme electoral enfront de Josué Brito. No puc aventurar si estos moviments reflecteixen un procés de reajustament intern o la cerca d’un perfil amb major projecció local. Caldrà vore com afecta esta possible reorganització a la seua estabilitat interna i com percebrà el seu electorat la gestió de les àrees d’Obres i Serveis dins de l’executiu.

Sobre el PSOE recullo el que ja s’ha publicat en premsa, com la declaració de Guillem Alsina de repetir al front de la candidatura socialista. M’ha resultat una mica sorprenent donat que després de perdre l’alcaldia, el grup socialista es va vore forçat a reestructurar la seua estratègia a l’oposició nomenant Albella com a portaveu del grup. . El 14 de març el diari El Mundo va publicar que a Vinaròs se buscava renovació. El 4 de setembre, els socialistes van posar en marxa el procés de primàries per a definir els seus caps de llista a les ciutats de més de 20.000 habitants y segons llegia al Diari Mediterrani, no havien candidats a les primàries i el dia 6 Alsina va anunciar la decisió de presentarse per recuperar la vara de comandament que ja va ostentar fins a la moció de censura..

Pel que fa a Compromís, crec que enfronta el desafiament de renovar o consolidar la seua estructura de candidatures i el seu discurs. Després del canvi de govern municipal, no he vist que la formació haja articulat per si sola una alternativa atractiva que ressalte propostes en matèria social, cultural i mediambiental per a intentar recuperar els votants de la localitat que ni volen votar al PSOE ni intentar-ho amb el PP. Les mocions com la dels trens, oportunista i res més, semblava que l’argumentari l’havia escrit Lluis Gandía fa 19 anys.

Les enquestes que prompte començaran a circular pretenen conèixer la valoració ciutadana sobre l’executiu actual, la qual sol estar molt vinculada a la percepció directa que es té de cada persona en concret per damunt de la visió global de la ciutat i no diguem de la situació tant convulsa de la nació.

L’execució d’obres públiques visibles i el gran impuls a les festes locals són elements de gran impacte en la percepció pública, associats directament a la feina del tripartit. No obstant això, el resultat electoral final depèn habitualment de com evolucionen els darrers mesos del mandat: si són capaços de mantindre la gestió pressupostària i el compliment dels projectes pendents, però també de la capacitat de l’oposició per a mobilitzar el seu electorat en la recta final del mandat.

Avui per avui, este és el meu pensament i l’opinió d’un jubilat a qui li continua encantant el món de la política.