PACO VIVES
Era a la Font de Baix, a la Font Fresca, on anàvem a omplir càntirs d’aigua quan encara no hi havia aigua corrent per les cases. Allí hi van fer cap tres personatges que es deien Melxor, Gaspar i Baltasar. Tots tres eren pelegrins buscant ben bé no sabien què. Un baixà riu Cervol avall, un altre pel single del Grau i el tercer des del Turmell. Estaven cansats, l’aigua de la Font Fresca els va saber a glòria.
Allí hi va arribar una xica que anava a omplir un càntir d’aigua. Gaspar, després de presentar-se, li digué:
-Bona tarda senyora, ens podríeu dir si en aquest poble ha nascut un nen molt important?
-No,no ho sé. No conec cap dona que espere un fill.
-A què et refereixes?, li digué Melxor. Jo també vaig buscant, guiat per una estrella, un naixement extraordinari.
-Per lo que veig, digué Baltasar, tots tres busquem el mateix. I quan tots tres hem coincidit en aquest lloc que es diu Vallibona, no anem desencaminats. Aquesta vall és una Vall bona i possiblement es aquí on ha nascut el Rei de l’Univers.
-Mireu, digué Melxor, mireu a les roques a dalt del poble, no veieu un estel lluminós?
-Si, és l’estel que ens ha guiat, digué Baltasar. Anem-hi. Qui sap si no trobarem el que anam buscant?
Travessaren tot el poble, carrers amunt i pel camí del Cantalgrós arribaren a una cova, la cova del Tendé. I allí trobaren Maria i Josep, i el Nen ajagut a la menjadora.
Josep es va asustar. Pensava que venien els propietaris de la cova per fer-los fora i digué:
-Dispenseu, vallibonencs, venim de Natzaret a empadronar-nos i no hem trobat lloc a l’hostal de La Cabonera i ens han dit que ens podem refugiar aquí, a la cova del Tendé. La meua esposa ha infantat aquesta nit.
-Res hem de dispensar. Benaurats natros, pelegrins pel món, el cel ens ha revelat que avui, a Vallibona ha nascut el Messies, tants anys esperat. Venim amb gran devoció a rendir-li l’homenatge de la nostra adoració.
Quanta tendresa , quanta estimació hi havia en aquella família! Prostats a terra l’adoraren i després li oferiren els seus presents: Or, com a Rei, encens com a Déu I mirra com a Home. Havien trobat la il·lusió que anaven buscant, i en donaven gràcies a Déu.
Però Baltasar se’n va adonar de què la Mare no estava del tot contenta i li digué:
-Senyora, que no li agraden els regals que li hem fet al seu fill? Els canviaren.
-No,no, digué la Mare. Sí que m’agraden, però estic pensant que a Vallibona hi haurà xiquets i xiquetes que aquesta nit no tindran cap regal i m’agradaria que vatros també els portésseu a tots un regal.
– Senyora, digué Melxor, quasi és impossible anar aquesta nit per totes les cases.
-Sí, ja ho sé. Però vatros, amb la vostra màgia, podríeu buscar uns patges que fessen en nom vostre aquest treball.
-I on els trobarem? Aquest poble és menut.
-Hauran de ser uns patges que estimen molt els nens i n’hi ha per tots els pobles, per menuts que siguen.
-Senyora, digué Gaspar, els qui més estimen els seus xiquets són els pares. Podrien ser ells?
– I tant! Es clar que sí, digué la Verge Maria. I ho faran amb molt de gust.
I aquella nit, tots els xiquets I xiquetes de Vallibona van rebre un bon regal. I ningú sabia per què. I els pares els dirien: han estat els Reis Mags que han vingut a adorar el Nen Jesús. I a partir d’aquell any els nens i nens i pares i mares tornaven a viure una nit plena de il·lusions.
Jo també he fet la carta als Reis. Sols els he demanat una cosa: Viure amb il·lusió lo que em queda de vida. La resta ho deixo tot a les seus mans. Ells en saben més que jo.
Muntatge fotogràfic, E.F., amb ajuda d’IA