Elecció de la llengua base en l’ensenyament: L’Alt Maestrat tria el valencià el 94’7%, Els Ports, el 93,2% i el Baix Maestrat, el 80,5%
ALTRES POBLESENSENYAMENT 6 març, 2025 Vinaròs News
Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació
El conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha afirmat hui que les famílies que han participat en l’elecció de la llengua base “han apostat per un sistema equilibrat i de convivència de les dos llengües oficials, en triar un 50,53 % valencià i un 49,47 % castellà”.
El conseller ha comparegut en roda de premsa per a presentar estes dades, obtinguts una vegada finalitzada la consulta realitzada entre el 25 de febrer i el 4 de març. Juntament amb Rovira han assistit el secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, i el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez.
Segons el parer de Rovira “difícilment es pot aconseguir un equilibri més gran, un fet a més doblement positiu en tant que han sigut les famílies les qui ho han decidit, i no l’Administració ni cap organització política”. Al respecte, ha assenyalat que el resultat de les votacions “demostra que la valenciana és una societat madura, que tria lliurement”.
Per províncies, en la província de Castelló s’ha triat de manera majoritària valencià en un 70,50 % davant del 29,50 % de castellà. En la província d’Alacant ha sigut al revés, i les famílies han triat castellà en un 65,89 % davant del 34,11 % de valencià.
Per la seua part, la província de València és la que reflectix un resultat amb menys diferència entre les dos llengües, amb un 57,84 % de valencià i un 42,16 % de castellà.
Este equilibri s’ha donat en totes les etapes educatives, amb els resultats següents: Infantil: 53,81 % valencià i 46,19 % castellà; Primària: 50,68 % valencià i 49,32 % castellà i ESO: 47,10 % valencià i 52,90 % castellà.
L’elecció de les famílies per comarques ha sigut la següent:
Província d’Alacant. Alt Vinalopó: valencià 16,83 % i castellà 83,17 %; Baix Vinalopó: 40,81 % valencià i 59,19 % castellà; el Comtat: valencià 87,63 % i castellà 12,37 %; Baix Segura: valencià 4,75 % i castellà 95,25 %; el Vinalopó Mitjà: valencià 25,33 % i castellà 74,67 %; l’Alacantí: valencià 24,39 % i castellà 75,61 %; Marina Alta: valencià 71,62 % i castellà 28,38 %; Marina Baixa: valencià 57,26 % i castellà 42,74 % i l’Alcoià: valencià 60,09 % i castellà 39,91 %.
Província de Castelló. Alt Millars: valencià 35,29 % i 64,71 % castellà; l’Alt Palància: valencià 28,39 % i 71,61 % castellà; el Baix Maestrat: valencià 80,56 % i 19,44 % castellà; els Ports: valencià 93,20 % i 6,80 % castellà; l’Alcalatén: valencià 64,13 % i castellà 35,87 %; la Plana Alta: valencià 66,65 % i castellà 33,35 %; la Plana Baixa: valencià 75,74 % i castellà 24,26 % i l’Alt Maestrat: valencià 94,71 % i castellà 5,29 %.
Província de València. Camp de Morvedre: valencià 72,59 % i castellà 27,41 %; el Camp de Túria: valencià 59,41 % i castellà 40,59 %; el Racó d’Ademús: valencià 36,25 % i castellà 63,75 %; la Vall de Cofrents-Aiora: valencià 12,80 % i castellà 87,20 %; el Canal de Navarrés: valencià 31,46 % i castellà 68,54 %, la Costera: valencià 77,10 % i castellà 22,90 %; la Foia de Bunyol: valencià 33,17 % i castellà 66,83 %; la Plana d’Utiel-Requena: valencià 7,04 % i 92,96 % castellà; la Ribera Alta: valencià 80,49 % i 19,51 % castellà; la Ribera Baixa: valencià 85,81 % i 14,19 % castellà; la Safor: valencià 79,37 % i 20,63 % castellà; els Serrans: valencià 51,97 % i 48,03 % castellà; la Vall d’Albaida: valencià 76,89 % i 23,11 % castellà; l’Horta Nord: valencià 55,26 % i castellà 44,74 %; l’Horta Sud: valencià 64,92 % i 35,08 % castellà i València: valencià 36,14 % i 63,86 % castellà.
Respecte a les localitats amb més població, els resultats han sigut els següents:
Alacant: valencià 16,93 i castellà 83,07 %; Alcoi: valencià 59,66 % i castellà 40,34 %; Benidorm: valencià 46,66 % i castellà 53,34 %; Dénia: valencià 53,27 % i castellà 46,73 %; Elda: valencià 4,23 % i castellà 95,77 %; Elx: valencià 40,25 % i castellà 59,75 %; Orihuela: valencià 1,95 % i castellà 98,05 %; Sant Vicent del Raspeig: valencià 27,42 % i castellà 72,58 %; Torrevieja: valencià 2,16 % i castellà 97,84 %. Almassora: valencià 78,84 % i 21,16 % castellà; Benicarló: valencià 79,24 % i castellà 20,76 %; Borriana: valencià 60,49 % i 39,51 % castellà; Castelló de la Plana: valencià 61,90 % i 38,10 % castellà; Onda: valencià 81,38 % i 18,62 % castellà; Segorbe: valencià 28,54 % i 71,46 % castellà; Vall d’Uixó: valencià 89,12 % i 10,88 % castellà; Vila-real: valencià 77,60 % i castellà 22,40 %; Vinaròs: valencià 80,73 % i castellà 19,27 %.
Alzira: valencià 75,16 % i castellà 24,84 %; Gandia: valencià 70,81 % i castellà 29,19 %; Llíria: valencià 66,29 % i castellà 33,71 %; Sagunt: valencià 67,73 % i castellà 32,27 %; Sueca: valencià 88,48 % i castellà 11,52 %; Torrent: valencià 44,36 % i castellà 55,64 %; Utiel: valencià 4,71 % i castellà 95,29 %; València: valencià 36,14 % i castellà 63,86 % i Xàtiva: valencià 69,46 % i castellà 30,54 %.
Els 18 municipis del 100 %
Després de la consulta, hi ha 18 municipis en els quals el resultat és del 100 % a favor del valencià o del castellà. Així, el valencià ha obtingut el total dels vots en Benialí, Beniardà, Bolulla, Confrides, Tormos, Vall d’Ebo, Cinctorres, Atzeneta d’Albaida, Bèlgida, Bufali i l’Énova.
El castellà, per la seua part, ha sigut triat en el 100 % en La Aparecida, Arneva, Benferri, Hondón de los Frailes, Molins, El Realengo i San Felipe Neri.
Les dades es poden consultar en l’enllaç següent i al llarg del dia estaran disponibles íntegrament en la web consulta.gva.es.
Plataforma per la Llengua
Més de la meitat de les famílies valencianes que han participat en la consulta sobre la llengua base a l’escola han triat el valencià, i s’ha arribat al 68 % en les zones valencianoparlants. Per a Plataforma per la Llengua són unes dades esperançadores, tenint en compte que s’han aconseguit aquests resultats en un context molt desfavorable i amb molta pressió institucional per a votar el castellà entre dues opcions que són, de per si, dolentes, en una consulta fallida en què la participació ha estat lluny de la que volia el conseller José Antonio Rovira.
La societat valenciana ha apostat per la llengua pròpia a la consulta, on les dades han demostrat ser especialment bones a les comarques de l’Alt Maestrat (94,7 %), els Ports (93,2 %), el Comtat (87,6 %), la Ribera Baixa (85,85 %), la Ribera Alta (80,4 %) i la Costera (77,1 %). Fins i tot en comarques de predomini lingüístic castellà, com els Serrans, el valencià ha estat l’opció majoritària.
Els resultats de la consulta, en aquest context institucional tan desfavorable,representen una fita per a la llengua al País Valencià, fruit del treball de socis i voluntaris com els de l’Assemblea de Docents de Plataforma per la Llengua. Per a valorar-los bé, cal tindre en compte que les votacions han estat plenes d’obstacles tècnics i que el procés s’ha caracteritzat en tot moment per una manca de transparència flagrant, fins al punt que en alguns casos ha estat impossible votar.
Malgrat l’èxit per la llengua a la consulta, la nova llei educativa és discriminatòria de partida: el valencià com a llengua base no pot passar del 65 % del temps d’estudi, mentre que el castellà pot arribar fins al 80 %. A més, els percentatges varien entre les àrees anomenades «valencianoparlants» i «castellanoparlants», de manera que es limiten els drets dels estudiants en funció de la seua procedència.
Plataforma per la Llengua continua impulsant accions en defensa de la llengua pròpia
Plataforma per la Llengua ha desenvolupat accions fins i tot abans que s’aprovara la Llei Rovira, al capdavant de l’activisme pel valencià, i ha presentat al·legacions en tots els tràmits legals possibles. L’entitat ha aconseguit que les samarretes verdes de la campanya «La llengua no es toca» òmpliguen els centres educatius i identifiquen el moviment a favor del valencià als centres escolars. Davant una consulta injusta i discriminatòria, que mai s’hauria d’haver celebrat, Plataforma per la Llengua i la seua Assemblea de Docents han estat clau en l’organització per informar les famílies. Però res s’ha acabat: ara, l’entitat continuarà amb aquestes trobades, que se sumaran almés de mig centenar d’encontres a centres educatius, ajuntaments i universitats, que ja ha fet, per a animar la ciutadania a denunciar les mancances d’aquesta nova llei educativa i crear cohesió social al voltant de la llengua pròpia.
En paral·lel, Plataforma per la Llengua encoratja la ciutadania a participar en la creació d’una gran pancarta que eixirà als carrers a la manifestació convocada a Alacant el pròxim 12 d’abril. La societat valenciana pot deixar els seus motius per a triar valencià a l’escola a un formulari web, i aquests motius seran els protagonistes de la pancarta.
A més, l’organització posa a disposició de la ciutadania domassos per a penjar als balcons amb el lema «La llengua no es toca», que es podran aconseguir sota demanda sol·licitant-los al correu lallenguanoestoca@plataforma-
Les famílies “imposen” el valencià al sistema educatiu
STEPV INTERSINDICAL
Segons les dades oferides pel Conseller d’Educació aquest matí, les famílies valencianes han votat majoritàriament pel valencià, en termes globals.
Per tant, els dos objectius que s’havien marcat per part de les organitzacions que hem treballat per l’ensenyament en valencià podem dir que s’han acomplert: en primer lloc, s’han mobilitzat massivament les famílies que han optat per l’ensenyament en valencià i, en segon lloc, hem aconseguit capgirar la mal anomenada llei de llibertat educativa que pretenia arraconar l’ensenyament en valencià del sistema educatiu.
Si comparem els resultats de la consulta amb el percentatge de línies en valencià que teníem fins l’any 2018, és a dir, abans de la llei de plurilingüisme del Botànic, podem afirmar que passem d’un 30% d’ensenyament en valencià a un 50%. Això també posa de manifest el que STEPV criticava de la gestió dels anteriors governs del PP respecte a l’autorització de línies en valencià, que no responien a la demanda real, que era molt més elevada també en aquell moment.
D’altra banda, ara cal prestar atenció a l’aplicació concreta dels resultats centre a centre, perquè dependrà dels percentatges de vot en cada centre que es respectarà o no el que han decidit les famílies. En eixe sentit, les dades globals no responen necessàriament al que després s’aplicarà en cada centre.
Per posar un exemple. En un centre de dues línies (2 grups de primer, 2 de segon, 2 de tercer, etc.), perquè les dues unitats de cada nivell siguen en una llengua han de votar el 75% o més de les famílies per eixa llengua i la resta de famílies no tindran l’escolarització en la llengua triada. Per tant, caldrà esperar a la configuració de les unitats en cada centre educatiu per veure quantes són en una llengua o en una altra.
També cal dir que seran els centres els qui decidiran on va l’alumnat d’aquelles famílies que no han votat o que no han pogut votar, un aspecte que pot generar també nombrosos conflictes que acabaran pagant els equips directius.
D’altra banda, STEPV critica que, en les comarques de predomini lingüístic castellà, que han votat majoritàriament pel castellà, excepte la comarca d’Els Serrans, tindran tot l’ensenyament en castellà, mentre que en les comarques valencianoparlants, on majoritàriament s’ha votat pel valencià, la llei els nega el dret a rebre tot l’ensenyament en valencià, un fet clarament discriminatori cap al valencià.
En eixe sentit, l’alumnat de les comarques de predomini castellà també està discriminat perquè la llei mal anomenada de “llibertat educativa” impedeix que aconseguisquen un domini de les dues llengües oficials en igualtat de condicions, tal i com estableix la LUEV (Llei d’ús i ensenyament del valencià).
STEPV vol felicitar, en primer lloc, a totes les famílies que s’han mobilitzat per votar pel valencià (sense menysprear en cap cas les famílies que han decidit votar pel castellà), en segon lloc, a tots els equips directius i professorat que s’han jugat la pell, sota amenaça d’expedient disciplinari, per organitzar activitats de foment del valencià i, en tercer lloc, a totes les organitzacions que s’han mobilitzat per informar sobre els beneficis d’aprendre en valencià, una tasca que l’Estatut d’Autonomia i la LUEV encomana a l’administració que, en aquest cas, ha fet tot el contrari.
Finalment, el Sindicat manté el seu posicionament de rebuig a la mal anomenada llei de “llibertat educativa” i la consulta que només ha servit per generar malestar en els centres educatius, generar artificialment una nova polèmica sobre la llengua i que complicarà l’organització dels centres i el treball pedagògic dels docents perquè la configuració lingüística de les unitats en molts centres serà difícil de gestionar.
El poble valencià s’alça en defensa de la llengua
Decidim – Plataforma pel dret a Decidir del País Valencià
Els resultats preliminars de la consulta sobre la llengua base a les escoles han deixat un missatge clar: el poble valencià aposta de manera contundent pel valencià com a llengua vehicular a l’ensenyament. Aquesta victòria és el fruit d’una mobilització imparable del poble valencià en defensa del seu patrimoni cultural i lingüístic, demostrant que, siga nouvingut o castellanoparlant, el valencià és la llengua de tot el poble.
Malgrat aquest triomf, des de Decidim alertem que no es pot caure en l’eufòria. La coneguda com a Llei Rovira suposa un atac del PP i VOX directe al valencià i a la seua presència a l’escola. Aquesta normativa, que introdueix el castellà des d’infantil, discrimina l’ensenyament en valencià amb un sistema de percentatges injust: si una família tria el valencià, l’alumnat només rebrà un 60% de l’ensenyament en la nostra llengua, mentre que si tria el castellà, aquest percentatge s’eleva fins al 80%. Atacar el valencià, és l’eina per a continuar afeblint la nostra consciència com a poble per a continuar amb l’espoli al que estem sotmesos.
Denunciem amb fermesa que aquest nefast sistema de percentatges és hereu de la política lingüística erràtica i tèbia del govern del Botànic. Mai s’hagueren atrevit a aplicar aquest model en el sistema d’ensenyament per línies. La Llei Rovira no només desprotegeix el valencià, sinó que vulnera el dret de l’alumnat a rebre una educació en la llengua pròpia del territori.
Des de Decidim fem una crida a continuar lluitant, a denunciar aquesta llei injusta i a practicar la insubmissió en defensa del valencià.
La mobilització del poble ha demostrat que som capaces de fer front als atacs contra la nostra llengua, però la lluita no acaba ací. Ara més que mai, cal defensar l’escola en valencià com a eina de cohesió social i de garantia dels drets lingüístics de tota la ciutadania.
El poble valencià ha parlat, i ho ha fet en valencià. La lluita continua.