Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El refugi antiaeri de l’Arxiprestal de Vinaròs El refugi antiaeri de l’Arxiprestal de Vinaròs
DAVID LÓPEZ, arqueòleg El refugi antiaeri de l’església arxiprestal o “Iglesia parroquial de la Asunción de María” (BIC), es localitza en les criptes funeràries... El refugi antiaeri de l’Arxiprestal de Vinaròs

DAVID LÓPEZ, arqueòleg
El refugi antiaeri de l’església arxiprestal o “Iglesia parroquial de la Asunción de María” (BIC), es localitza en les criptes funeràries situades en la zona sud-oest de la nau principal i sota l’actual capella del Sant Crist de la Pau, en la cantonada sud-est del temple.
Es tracta de quatre criptes funeràries de plantes rectangulars (C1, 2 i 3) i una trapezoidal (C4), excavades en el subsòl de graves compactades i amb coberta de volta de canó. Les criptes 1 i 4 presenten parets laterals amb la coronació lleugerament reculada, d’on arrenca la volta del sostre. L’accés original a les criptes seria per obertures zenitals en les voltes de cada cripta, tot i que es constata una porta original entre les criptes 2 i 3. També s’ha conservat un paviment de taulells de ceràmica de mòdul quadrangular (23 cm) en la cripta 1.


En conjunt, aquestes criptes tenien una superfície útil de 74 m², amb una alçada màxima que oscil·la entre 2,75 i 3,60 m.
La construcció del refugi antiaeri de la Guerra Civil es devia portar a terme l’any 1937, sota l’organització de la Junta Local de Defensa Passiva de Vinaròs (Llorach i Palacios, 2018, 42). Tot i que no hem trobat fonts documentals de l’època sobre aquest refugi, ens han arribat fotografies de la plaça parroquial, on s’observa una estructura de fusta apuntalada en la cantonada sud-est de l’església, que correspondria amb un dels dos accessos al refugi (A2).
En aquest sentit, a l’interior de la cripta 4 trobem part de l’escala en galeria, ara tapiada, que travessa el mur de la façana sud-est.
L’altre accés es localitza en l’entrada del temple (A1), ja al seu interior, i és possible que aprofités un accés més antic, amb escales de carreus, en una galeria que baixava vers la cripta 1. Aquesta galeria d’accés es va aprofitar i bifurcar en angle recte per connectar també amb la cripta.

En el sostre d’aquesta nova galeria, trobem tres grans lloses de marbre. Es tracta de làpides funeràries reaprofitades, una d’elles amb la inscripció “AÑO 1752″; i una altra amb la inscripció”_ESETS / _ORUM” i un escut amb un cor travessat, possiblement de l’Orde dels Agustins.
En els eixos longitudinals de les criptes, es van alçar murs de formigó encofrat per reforçar les voltes. I en les criptes 1 i 3, a tocar dels extrems més propers a l’accés A1, trobem ambdós murs de reforç en transversal; potser per reduir l’impacte d’una explosió que es pogués arribar a produir prop d’aquest accés.
La construcció d’aquests reforços estructurals van reduir l’espai útil del refugi fins als 65 m². Per tant, aplicant una ràtio de tres persones per metre quadrat, aquest refugi podia arribar a protegir uns 200 ciutadans.
Tot i l’aspecte recent de la factura d’aquests murs de formigó, es coneix el testimoni d’un veí que recordava la seva construcció durant la guerra civil.
També es constata un nou passadís obert entre les criptes 1 i 2, per tal de connectar les diverses criptes entre elles, un inici de galeria en la cripta 1, conductes de ventilació coincidint amb les antigues obertures d’accés al sostre (tapiades amb ciment), restes de la xarxa elèctrica del refugi, i diversos grafitis de numerals, inicials i una possible corona en l’arrebossat de les parets de les antigues criptes, reaprofitades com a refugi de defensa passiva.
D’altra banda, es coneix que dalt de la torre del campanar de l’església es va instal·lar el centre de vigilància antiaèria, ja amb el control de Vinaròs sota el bàndol rebel en 1938 (Baila, 2010, 112).
L’any 2018, quasi vuitanta anys després de la Guerra Civil, amb motiu de les III Jornades de la Memòria Històrica, aquest refugi va ser condicionat i reobert de forma puntual per l’ajuntament de Vinaròs.
Cal agrair la col·laboració del mossén de la parròquia de l’Arxiprestal i l’ajuntament de Vinaròs; l’interés i la mediació de les regidories de Turisme i de Cultura, l’ajuda de la regidoria d’Obres i Serveis i els membres de la Brigada municipal, per fer possible l’accés i les condicions adients per la documentació, així com a la regidoria d’Urbanisme, per facilitar la planimetria de base.

Bibliografia:
Baila Pallarés, M.A. (2010): Franco en el Mar: La Revista Naval y el Vinaròs de 1938. Serie investigación nº2. Associació Cultural Amics de Vinaròs.
Llorach, J. i Palacios Bover, J. (2018): El Consejo Municipal de Vinaròs (1936.1939). Biblioteca Mare Nostrum nº54. Associació Cultural Amics de Vinaròs.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies