El psicòleg vinarossenc Miquel Alabèrnia aporta la seua visió a «Yo Dona» sobre la polèmica entorn a Esther González

VINARÒS NEWS
El psicòleg vinarossenc Miquel Alabèrnia Segura participa en un reportatge de Yo Dona, d’El Mundo, sobre els conflictes entre diners i valors personals. Signat per Idoia Sota i publicat el 13 de setembre, el text parteix de la polèmica entorn de la futbolista mundialista Esther González.
La campiona del món ha fitxat per l’Al-Qadsiah de l’Aràbia Saudita i, coincidint amb este canvi, ha retirat de les xarxes fotografies amb la seua dona i el seu fill. La decisió ha suscitat crítiques pel context d’un país que penalitza les relacions entre persones del mateix sexe. Tanmateix, es desconeixen els motius concrets de la retirada de les imatges i les condicions del contracte.
Alabèrnia, autor d’una tesi sobre identitat i decisions morals, explica que renunciar a un valor té un cost més elevat com més central és en la nostra identitat. Això ajuda a entendre per què, fins i tot davant d’una recompensa molt elevada, hi ha valors als quals algunes persones no estan disposades a renunciar. La seua intervenció també aborda els mecanismes de desconnexió moral.

Este concepte ajuda a entendre situacions quotidianes, segons conta a VINARÒS NEWS. Imaginem una persona que es considera honesta, però accepta participar en una pràctica perjudicial a la faena. Pot reduir el conflicte interior pensant que només seguix instruccions, que el perjudici és mínim o que la responsabilitat correspon als altres. Són exemples de mecanismes descrits pel psicòleg Albert Bandura: desplaçar la responsabilitat, restar importància a les conseqüències o buscar justificacions que facen acceptable una conducta. Així podem continuar veient-nos com a persones correctes mentre actuem d’una manera que, en altres circumstàncies, qüestionaríem.
La investigació també mostra que l’entorn pot modificar les decisions. En un experiment publicat en Science, Armin Falk i Nora Szech plantejaven als participants una elecció amb conseqüències reals: salvar la vida d’un ratolí o rebre diners a canvi que morira. Quan la decisió es prenia en un mercat, negociant amb altres persones, augmentava la disposició a acceptar l’intercanvi respecte de la decisió individual. L’estudi il·lustra com una mateixa disjuntiva pot rebre respostes diferents segons les regles i les dinàmiques de la situació. Això no permet explicar les motivacions particulars d’una esportista, però sí entendre per què convé estudiar el context quan analitzem decisions morals, com també destacava el psicòleg de Vinaròs a VINARÒS NEWS.
També hi ha casos en què una quantitat extraordinària de diners resulta insuficient per a mantindre un compromís professional. El còmic Dave Chappelle va abandonar el seu programa de televisió el 2005, deixant arrere un acord de 50 milions de dòlars. En entrevistes posteriors va explicar el malestar, les pressions i la sensació de pèrdua de control que acompanyaven aquell èxit. El seu relat mostra que una oferta pot ser econòmicament excepcional i, alhora, comportar unes condicions personals que algú no està disposat a assumir.
Estos exemples conviden a traslladar el debat a la nostra pròpia vida: acceptar una faena, defensar una convicció davant del grup o posar límits a una proposta atractiva. Entre allò que podem guanyar i allò que volem preservar, les decisions ens obliguen a aclarir què considerem essencial i quines conseqüències estem disposats a assumir, com finalment ens comentava Alabèrnia, que és professor lector a la Universitat de Barcelona.