El Projecte Castor: La silueta continua a l’horitzó

MARIANO CASTEJÓN (*)

Han passat més de deu anys des que el 2013 es va materialitzar el fiasco socialista de milers de tones de pes i milions d’euros de cost amb el fallit magatzem de gas natural Castor. Un any després de paralitzar el magatzem, el Govern va pagar a la promotora del projecte Escal UGS SL els més de 1.461 milions d’euros que va costar el projecte i Enagás es va fer càrrec de les instal·lacions el 2014 i les va deixar, per ordre de l’Executiu, en situació d’”hibernació” fins a conèixer-se l’informe del Massachusetts Institute of Technology que va determinar la seua inviabilitat.

Arribats a este punt tots els que tenien pressa quan estaven a l’oposició, ara fa anys que donen llargues al desmantellament que sembla és l’única solució.

És important recordar i tindre molt clara la cronologia dels fets per a no oblidar que va ser un projecte socialista, que va resultar un fiasco i que la indemnització a l’empresa també va ser per culpa dels socialistes.

José Montilla (2004-2006, PSOE). Encara que va arribar a tindre a les seues mans un sondeig que revelava que el projecte Castor era perillós, va elaborar el Pla Energètic Nacional, on el va incloure entre les seues prioritats.

Cristina Narbona (2004-2008, PSOE). La ministra de Medi Ambient va aprovar la resolució ministerial en què deia que no es deduïa la “possible existència d’impactes ambientals significatius”.

Joan Clos (2006-2008, PSOE). El ministre d’Indústria en la primera legislatura de Zapatero va deixar preparat el “decret Castor”, abans d’abandonar el càrrec.

Miguel Sebastián (2008-2011, PSOE). El ministre d’Indústria de Zapatero va firmar el “decret Castor” que atorgava la concessió durant 30 anys i a més va pagar 1.273 milions d’euros de les arques públiques a ACS-ESCAL-UGS.

Antonio Hernández García (2009-2011, PSOE). Director general de Política Energètica i Mines, va atorgar l’autorització administrativa i reconeixement de la utilitat pública a Castor.

Elena Espinosa (2008-2010, PSOE). La ministra de Medi Ambient en la segona legislatura de Zapatero va autoritzar el “projecte Castor” amb diverses decisions polèmiques.

Teresa Ribera (2009-2011, PSOE). Secretària d’Estat de Canvi Climàtic, i actualment ministra amb Pedro Sánchez, va firmar la resolució ministerial on deia que el projecte no produiria impactes significatius per la qual cosa no sotmetria el projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

Carmen Chacón (2008-2011, PSOE). La ministra de Defensa de Zapatero va encarregar l’octubre del 2008 un estudi per a catalogar el projecte Castor de “caràcter estratègic”.

José Manuel Soria (2011-2013, PP). El seu secretari d’Estat d’Energia, va firmar l’ordre ministerial per la qual l’Estat, “establix el procediment de subhasta per a l’adquisició de gas natural destinat al nivell mínim d’ompliment” al projecte Castor.

Resulten dates claus el 14 juny de 2013, quan comencen les activitats al magatzem subterrani de Gas Natural Castor enfront de Vinaròs, a més de 1.700 metres de profunditat i a uns 22 quilòmetres de la costa.

El mes de setembre de 2013 es detecten els moviments sísmics a la zona i s’ordena el cessament temporal dels treballs després del sisme de 4,2.

El dia 4 octubre de 2013 el ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, va assenyalar la “probabilitat alta que hi haja una relació directa” entre les injeccions de gas i els moviments sísmics”

El 23 d’octubre de 2013, les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat el tancament definitiu i permanent de la plataforma i el dipòsit de gas submarí exigint el seu desmantellament i es depuraren responsabilitats en l’empresa i les autoritats que van intervindre en el projecte.

El dia 2 maig de 2014. l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) confirma que els més de 400 sismes registrats tenen una “relació directa” amb la injecció de gas.

El dia 3 octubre de 2014.- El Govern de Rajoy va fixar en 1.350,7 milions d’euros la indemnització a Escal UGS, participada pel Grup ACS en un 66,67%, per la renúncia a la concessió. Sobre esta indemnització, és molt important recordar que existia una clàusula en el contracte redactat pel PSOE on prometien a ACS una indemnització de 1.350 milions en cas de paralització de projecte. El Govern del PP va denunciar la clàusula, però el Tribunal Suprem va donar la raó a l’empresa i quan el projecte es va paralitzar, el Govern Espanyol amb la sentència del Tribunal Suprem es va veure forçat a autoritzar el pagament, en 2014, quan es va posar fi a la concessió de l’obra i es va decidir indemnitzar l’empresa constructora, Escal UGS, amb la transferència de 1.350 milions d’euros finançats per un crèdit dels bancs Santander, CaixaBank i Bankia, que també eren inversors.

El 16 octubre de 2014.- El Congrés dels Diputats va convalidar el reial decret llei pel qual es va tancar el magatzem de gas. El PSOE recorre el decret.

L’11 novembre de 2014.- Escal rep la indemnització de 1.350,7 milions.

En el 2017 es va clausurar finalment el projecte i el 22 desembre el Tribunal Constitucional va anul·lar la indemnització. que en el seu moment va ser avalada pel mateix Tribunal Suprem.

El 4 de gener de 2019. el Banc Santander, CaixaBank i Bankia reclamen a l’Estat els 1.350 milions que havien aportat.

31 octubre de 2019.- El Consell de Ministres aprova el segellament definitiu del magatzem Castor. Poc després, el Suprem admet a tràmit el recurs d’Escal UGS contra aquesta decisió.
29 octubre de 2020.- El Tribunal Suprem reconeix el dret dels bancs a ser indemnitzats. Després d’una successió de decisions sobre les indemnitzacions en els tribunals, el 2020 el Tribunal Suprem va reconéixer als bancs eixa quantia i el Govern va aprovar el seu desemborsament.

29 desembre de 2020.- El Govern aprova el pagament dels 1.350,7 milions als bancs. Es farà efectiu amb l’emissió de deute públic per 638 milions i la resta amb baixa en altres crèdits pressupostats per l’Estat.

El de18 octubre de 2021, l’Audiència Provincial de Castelló inicia el juí del cas Castor per a delimitar responsabilitats davant la demanda de 123 veïns del nord de Castelló i sud de Tarragona afectats pels sismes. Es va tancar, sense culpables.

La ciutadania ja ha comprés que van ser els governs del PSOE els que van posar en risc les vides de milers de ciutadans alhora que van afavorir els interessos econòmics dels magnats de l’IBEX. Només José Luis Rodríguez Zapatero va demanar d’alguna forma perdó pel fracàs del polèmic projecte en reconéixer la seua responsabilitat. La silueta del Castor continua a l’horitzó.

(*) Exdiputat autonòmic, portaveu de Medi Ambient del Grup Popular en les Corts Valencianes.

Fotos:E.Fonollosa (d’arxiu)

L’artista Paula Artés posa llum i taquígraf en els abusos de poder del projecte Castor