L’artista Paula Artés posa llum i taquígraf en els abusos de poder del projecte Castor

LO PATI-CENTRES D’ART TERRES DE L’EBRE

La mostra fotogràfica ‘Energia submergida’ té una clara voluntat crítica i es podrà visitar de 2 de març al 5 de maig al Centre d’Art Lo Pati a Amposta. Han calgut cinc anys de recerca fotogràfica per produir l’exposició ‘Energia submergida’. L’artista Paula Artés mostra el seu vessant més compromès i proposa una reflexió sobre l’entramat de relacions de poder i control que vinculen l’activitat d’Escal UGS (una de les empreses constructores més grans del món) i l’Estat espanyol, en la construcció de la plataforma Castor. Aquest dipòsit submarí de gas natural construït davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat (entre Catalunya i el País Valencià) va generar un greu impacte ambiental.

Entre altres coses, va significar la desaparició d’algunes espècies aquàtiques, l’alteració dels trajectes de pesca al voltant de la plataforma marina i tot un seguit de terratrèmols en els pobles d’Alcanar, Benicarló, Cervera del Maestrat, Càlig, Peníscola, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs. D’aquesta manera, la història del projecte Castor es converteix en un cas exemplar de la capacitat de control que empreses privades amb vastos patrimonis econòmics poden exercir sobre l’Estat, fins a modelar l’entorn legal i normatiu en el qual operen. A conseqüència d’això, la recerca de Paula Artés vol desvelar aquella ‘energia submergida’ que no només s’amaga entre les esquerdes dels edificis afectats pels sismes o dins dels forats de les roques calcàries, sinó també en les cotractacions nebuloses entre l’esfera pública i privada.

El significat amagat

Al principi del recorregut expositiu es pot veure un tríptic fotogràfic que presenta unes formacions rocoses esponjoses, que capturades des de molt a prop, revelen forats, colors terrosos i detalls que recorden el vidre. “Tot i el suport bidimensional, les imatges destaquen per tridimensionalitat captivadora i provoquen un desig de tocar-les. Tot i això, és possible que la comprensió d’aquestes mateixes fotografies canviaria si en coneguéssim el context; si sabéssim, per exemple, que retraten algunes roques calcàries que justament per la seva «molt alta porositat i permeabilitat» es van emprar per a emmagatzemar gas natural subterrani en el marc del projecte d’enginyeria Castor”, explica Carolina Ciuti, comissària de l’exposició.

Ciuti explica que “les obres de Paula Artés es caracteritzen sovint per una certa dualitat: una oscil·lació constant entre alguna cosa molt plaent de mirar i la sensació posterior de la presència d’un relat per destapar”. Les múltiples capes de significat que componen els seus projectes fotogràfics es van desvelant a mesura que se’n miren els detalls, s’analitzen i es comencen a qüestionar. “Amb un tractament que ens retorna una textura granulosa i vibrant, són imatges que sovint mostren espais exteriors o interiors que semblen estar suspesos en el temps: amb l’absència deliberada de tota presència humana, es tracta d’entorns naturals, despatxos, racons domèstics i retrats de maquinària o mobiliari que es presenten en tota la seva aparença estètica i quasi escultòrica. En observar-les detingudament, sorgeix la curiositat de preguntar-se sobre la vida en aquests llocs, i els esdeveniments que van acollir o protagonitzar fora del marc espacial i temporal de la fotografia”, afegeix.

El projecte s’ha acabat de gestar els darrers mesos en una estada a la residència artística Baladre —que gestiona Lo Pati— en ple Delta de l’Ebre i en el marc de la beca d’intercanvi de residències creatives que impulsen el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i el centre d’art ampostí.

Paula Artés (Paula Artés (Molins de rei/Alentorn, 1996) és fotògrafa artista compromesa en donar a còneixer i qüestionar els espais ocults de poder, i per tant, de control. Partint d’una investigació prèvia essencial, desvela aquests espais.  Graduada en fotografia i creació contemporània, també va realitzar un postgrau de disseny gràfic i un d’audiovisual per fotògrafs a Idep Barcelona. Aquest any exposarà a la galeria àngels barcelona dins d’Art Nou. Amb obra a la col·lecció del Pla Nacional de Fotografia de la Generalitat i diverses exposicions a la Mapfre de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria, Museu Morera i IEI de Lleida, BIAM, Unseen Amsterdam, Temporals ICUB, Kursala, SCAN i Santa Monica, entre d’altres. Ha publicat el fotollibre Fuerzas y cuerpos i ha estat seleccionada a PhotoEspaña, Sala d’Art Jove i nominada a MAST Fundation a Bologna Itàlia, Pla(t)form FotoMuseum de Winterthur i ha obtingut la beca OSIC de la Generalitat, entre d’altres. A més ha comissariat una exposicio al Museu de la Música i a la Fundació Toni Catany. També ha estat en residència al HISK de Bèlgica i a Baladre Lo Pati.

Carolina Ciuti (Pistoia, Itàlia 1990) és comissaria d’art contemporani i investigadora. Llicenciada en Història de l’art per la universitat de Florència i amb un màster d’art contemporani pel Sotheby’s Institute de Londres. Des de 2021, dirigeix la revista digital exibart.es i anteriorment va cobrir el càrrec de directora artística del festival de videocreació LOOP Barcelona (2017-2022). Ha comissariat diverses exposicions, programes de video i performance en institucions com Fabra i Coats – Centre d’Art Contemporani de Barcelona, Fundació Suñol, Fundació Antoni Tàpies, CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Westbund Art & Design – Shanghai, FIAC Paris, entre d’altres.

CRONOLOGIA DEL PROJECTE CASTOR

1996: El ministre d’Indústria Josep Piqué dona el primer permís per estudiar l’aprofitament de l’antic jaciment de petroli on es construiria la plataforma.

2005: El Govern Socialista de José Luis Rodríguez Zapatero li penja l’etiqueta “urgent” per garantir tramitació ràpida.

Agost de 2007: Se sotmet a informació pública la sol·licitud de concessió d’explotació d’emmagatzematge subterrani de gas natural davant les costes de Castelló, i el reconeixement de la seva utilitat pública. Comencen les primeres al·legacions ciutadanes al projecte Castor.

Maig de 2008: El Govern Socialista de José Luis Rodríguez Zapatero aprova la concessió del Projecte Castor a l’empresa Escal UGS, amb la voluntat de garantir autonomia energètica per a Espanya.

Abril de 2012: El Govern liderat pel partit Popular de Mariano Rajoy aprova la posada en marxa provisional de la plataforma. Es procedeix a les primeres injeccions de gas.

Setembre de 2013: Es registren els primers terratrèmols en els habitatges de les zones d’Alcanar, Benicarló, Cervera del Maestrat, Càlig, Peníscola, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs.

Octubre de 2013: Quarta i última fase d’injecció. Una ordre ministerial determinada l’aturada de les màquines.

Març de 2023: Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, per la qual es formula la declaració d’impacte ambiental del projecte «Segellat i abandó definitiu dels pous de Castor».