Vinaròs News

Històries d'avui en dia

MARIAN FONELLOSA DIRIGENTS MUNICIPALS Al llarg de la Dècada van ocupar les regidories més de 60 persones, un nombre considerablement elevat per a una...

MARIAN FONELLOSA

DIRIGENTS MUNICIPALS
Al llarg de la Dècada van ocupar les regidories més de 60 persones, un nombre considerablement elevat per a una població que no superava els 10.000 habitants. Per posar un exemple durant el mateix període una ciutat com Alacant va tenir una mica més de 50 regidors, amb un nombre d’habitants superior al de Vinaròs. Alguns tenien experiència política, com Agustí Ballester i Pons, que va ser alcalde en 1840 o José Joaquin Meseguer, alcalde en 1843, i algun que altre regidor als qui unien llaços familiars amb regidors d’altres períodes (els Ballester, Escribano, Sorolla, etc.) Però la gran majoria ocupen càrrecs municipals per primera vegada. El canvi ha de explicar-se per l’ascens econòmic, encara que fos mínim que els permetia el sistema electoral.

En algunes ocasions hi havia persones que no mostraven cap interès per formar part de l’Ajuntament, amb uns càrrecs obligatoris i gratuïts. Els motius que s’exposaven eren diversos, de salut o per atendre negocis. A vegades les peticions no eren ateses. Tenim el cas de Tomàs Joan de Agustín, primer tinent d’alcalde en 1844-45 que quan sol·licita se li exoneri del càrrec atenent la seva edat (60 anys). Ens inclinem a pensar que la causa de la petició més aviat fora per atendre les seves negocis, que eren importants; en tot cas se li respon, molt diplomàticament per cert, que si es accedís a la seva petició es perdrien els seus serveis tan importants a la causa pública. Així no acabarà el seu mandat fins a complir el temps establert al desembre de 1845.
És comprensible el poc atractiu que tenien els càrrecs municipals. Des de la Hisenda pública de vegades s’amenaçava amb multes, per retard en el pagament de contribucions. Moltes vegades els ajuntaments es retardaven en establir el repartiment de la quota i la recaptació corresponent. Juan Bta. Verdera que va ser alcalde entre abril i desembre de 1849 haurà d’afrontar l’explicació que se li demana per la quantitat de 20.000 rs. vn., que per diferents conceptes es dóna per suposat que obren en el seu poder. Era molt corrent que per les autoritats superiors s’instara als alcaldes, responsabilitzant-los sobre l’agilització dels terminis de cobrament.
En alguna ocasió els mateixos electors havien de reclamar la seua inclusió en les llistes electorals, per haver augmentat la seva renda.
També amb freqüència els regidors s’abstenien d’assistir a les reunions municipals. En una de les sessions celebrades a 1852 s’acorda retardar en mitja hora els plens municipals a causa de les contínues abstencions, i es decideix que siguin a les nou hores i trenta minuts en lloc de a les nou en punt. No hi ha constància de si sorgiria l’efecte desitjat, però el cas és que no es torna a tractar el tema, potser es deixés per impossible.
La diferenciació sociolaboral no es feia d’una manera estricta. Eren bastants aquells que tenien activitats complementàries, o que comptaven amb rendes de diferents procedències, com hem comentat; ja fossin de propietats agràries, urbanes o del comerç.

GRAU DE PARTICIPACIÓ EN EL GOVERN MUNICIPAL
No tots els regidors de la dècada pertanyien als majors contribuents (de la primera classe), sinó que un percentatge força significatiu procedien d’un nivell social inferior pel que fa a la renda.
S’ha de tenir en compte que la Llei d’Ajuntaments havia donat algunes funcions al grup dels anomenats majors contribuents, que en determinades ocasions englobava a persones que contribuïen en menor quantitat, així estaven classificats en 1a, 2a i 3a classe, a qui el Ajuntament recorria per tractar determinades qüestions. Per això dóna la sensació que aquests majors contribuents eren en realitat els que prenien les decisions importants.
Per tant, encara que alguns dels majors contribuents no formessin part del govern municipal, igualment conservaven la seva capacitat d’influència, garantida per la pròpia llei moderada. Així els veiem participar en la confecció de les llistes electorals, a la Junta pericial al costat dels regidors, per aprovar vendes i compres, per dur a terme obres públiques, per cobrir el dèficit municipal, repartiment de la quota de contribució… Era habitual convocar-los per reforçar peticions municipals a les autoritats superiors, per aportar major legitimitat a un poder polític per si mateix, intrínsecament lligat a discriminacions de caràcter econòmic.
El 1852 el major contribuent D. Joaquin Meseguer veí de Vinaròs, amb 100 Ha. de propietats agràries i 8 magatzems, entre d’altres urbanes, és un exemple significatiu tant de l’activitat comercial de la població, com que en cap moment ho veiem formar part del Ajuntament. No passa així en altres contribuents que encara que a gran distància d’aquest compten amb propietats agràries i urbanes, si formaran part del govern municipal.
Fonts: Arxiu Històric Municipal de Vinaròs
EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL
www.elforti15.blogsport.com.es

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies