Vinaròs News

Històries d'avui en dia

MARIAN FONELLOSA A partir dels anys quaranta del segle XIX la implantació del liberalisme resulta irreversible. Tant els moderats com els progressistes havien definit...

MARIAN FONELLOSA

A partir dels anys quaranta del segle XIX la implantació del liberalisme resulta irreversible. Tant els moderats com els progressistes havien definit ja els seus models que, si bé discrepen pel que fa a la concepció de l’Estat, mostren una coincidència de base pel que fa al model de societat que volen establir. La propietat és la clau que proporciona els drets polítics, és per tant la font de poder, a més de l’element definidor del status social.

La qüestió clau del projecte moderat era el control dels Ajuntaments i la seua organització serà un dels grans debats del liberalisme espanyol.

En la Llei Municipal de 14 de juliol de 1840 els poders locals quedaven totalment sotmesos a l’executiu i després seguiria la Llei de gener de 1845. S’estableix que els càrrecs municipals són gratuïts, honorífics i obligatoris, i tenen una durada de dos anys els del alcalde i tinents i quatre els de regidor. Els regidors han de renovar-se per meitat cada dos anys, continuant com a tals els que cessin com a alcaldes i tinents, si no han complert els quatre anys de mandat. Alcaldes i tinents són nomenats per la Corona a les capitals de província i en les poblacions caps de partit judicial, quan la població arribi a 2000 veïns, en els altres el nomenament el realitza el cap polític.

La Llei Municipal de 1845, si bé permetia una major democratització dels municipis petits, en la mesura que ampliava el dret electoral, reservava .els llocs de responsabilitat a un grup minoritari, que constituïa l’autèntica elit de poder. D’altra banda, cal tenir en compte l’estructura jerarquitzada del poder, que sotmetia l’execució de qualsevol acord a l’aprovació de l’autoritat immediata superior, en última instància, a nivell provincial, la del cap polític, qui anul·lava qualsevol vel·leïtat democràtica dels ajuntaments.

Composició social de l’Ajuntament de Vinaròs

La propietat ocupa el nord de l’escala de valors de les anomenades classes mitjanes. El terme propietat en què subjau el més elemental principi de les formulacions de l’univers liberal. L’univers de les llibertats individuals i la riquesa com a principal instrument de diferenciació. Ser propietari, tenir dret a l’accés a una propietat lliure i circulant, de mercat era la seua màxima aspiració.

Una minoria pertanyent a un reduït grup, els anomenats majors contribuents, van controlar les institucions municipals durant la dècada. Eren els detentors del poder econòmic, i considerats pels electors com els més aptes per a la defensa dels seus interessos, ja siguin agraris o comercials.

Per sobre de les possibles diferències polítiques, si n’hi va haver, els homes que van controlar les institucions municipals pertanyien a un reduït grup; una elit formada per propietaris agraris, mitjans si els comparem amb altres poblacions o ciutats de més entitat demogràfica, i comerciants, que constituïen el sector més dinàmic de la població.

Propietaris i comerciants nodreixen el grup social dominant i controla les institucions, gaudeix dels nivells de renda més alts i exerceix sobre el conjunt de la societat una ascendència que provoca entre els grups inferiors una actitud de mimesi.

                                   Fonts: AHNV. Actes Municipals.

EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL

                        www.elforti15.blogspot.com.es

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies