Vinaròs News

Històries d'avui en dia

MARIAN FONELLOSA La cultura de la pobresa i la seua ampliació actuen com a factor d’estabilitat en les ciutats preindustrials, donant-se la paradoxa que...

MARIAN FONELLOSA

La cultura de la pobresa i la seua ampliació actuen com a factor d’estabilitat en les ciutats preindustrials, donant-se la paradoxa que la seva repressió adquireix majors proporcions en moments de crisi política que en èpoques de bonança econòmica. No s’elabora, doncs, el mateix càlcul econòmic que efectua l’elit protestant als països anglosaxons sobre les conseqüències de la mendicitat voluntària. Allà les lleis contra la pobresa i la vagància, a més de perseguir un cas polític, busquen un objectiu econòmic evident: l’ampliació del mercat de mà d’obra i la seua major elasticitat. Aquí les pràctiques caritatives, a més d’assegurar l’ordre, pretenen la reproducció d’unes relacions de dependència basades en el binomi paternalisme-clientelisme.

Actuacions clàssiques al llarg del segle XIX: pa barat, repartiment de medicines o aliments, expulsió dels forasters de les ciutats, distribució d’almoines a la clientela, reclusió en hospicis i asils. En suma, un conjunt de mesures en les quals s’entremesclen pràctiques paternalistes o repressores, adobades de caritat cristiana o de necessitat política, segons convingue.

La cultura de la pobresa es desenvolupa institucionalment en diversos plans, no sempre relacionats. El públic, el burgès-nobiliari i el parroquial. L’inici del procés desamortitzador a Espanya va plantejar la necessitat de rescatar la beneficència de mans del clergat i nacionalitzar-la, bé a mans de les diputacions o dels municipis, alhora que s’intentava la racionalització de la seua ocupació per retallar la mendicitat voluntària de l’Antic Règim. En aquest context s’inscriu la Llei General de Beneficència de 1821; però la manca de recursos i la poca operativitat demostrada van reproduir els vells canals privats benèfic-caritatius. En la seua acció l’Estat va dipositar part de l’activitat de la beneficència en mans del clergat. La Llei General de Beneficència de 1849 recull aquest esperit compartint-lo amb els municipis: serien les juntes municipals les encarregades de l’organització i foment de tot gènere de socors domiciliaris, i molt particularment els socors en espècie. Aquesta llei va crear una estructura jeràrquica, i les juntes municipals van passar a estar controlades per les provincials i per una junta d’àmbit estatal.

L’assistència als pobres va ser un dels temes prioritaris a l’ajuntament de Vinaròs. Als serens vigilants, a més de pagar-los amb l’exclusiva de portar carbó als compradors, cada dia se’ls dona una unça d’oli i se’ls permet demanar almoina els diumenges i en temps de collita. Però entre les mesures adoptades per al control dels pobres que poguessin desplaçar-se d’altres llocs es prohibeix demanar almoina pel poble sense tenir papereta que els acredite. Aquesta espècie de certificació calia sol·licitar-la al alcalde; la no possessió de la mateixa portava aparellat el corresponent càstig.

Ja en els primers mesos del període moderat el cap polític de la província sol·licita als pobles s’elabore pressupost per atendre els presos pobres; l’ajuntament assigna per a això 3.000 rs.vn. També es permet extreure la llenya del comú, però només als pobres de solemnitat, i als altres veïns només per al menjar quan estiguin treballant a la finca corresponent.

Malgrat aquestes mesures encara en 1852 es parla a la vila de veïns sense assistència ni mitjans que viuen en els carrers o perduts.

Fonts: AHNV. Actes Municipals

Nota: Al pròxim article més informació sobre Beneficència i la Junta de Sanitat de Vinaròs.

EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL

                        www.elforti15.blogspot.com.es

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies