El Fortí: Isabel II i Vinaròs (IV)
EL FORTÍVINARÒS 2 setembre, 2018 Vinaròs News
MARIAN FONELLOSA
L’interès per a la construcció del port, (tractat a l’article anterior), no era només local, encara que per descomptat els comerciants locals són els més interessats. També des d’Aragó, des de feia segles aspiraven per la seua realització; tenien la necessitat d’una sortida marítima per comercialitzar els seus productes agraris, principalment blat i oli. En 1840 es remet un informe dirigit als caps polítics i Societats Econòmiques d’Amics del País de Saragossa i de Castelló, en referència a la necessitat de les comunicacions per crear riquesa; presentant els esforços que des de fa dos segles s’han dut a terme pel projecte del port. Aporten, a més, dades del moment sobre la matrícula en 1840 de 1150 homes de mar i de 338 vaixells (81 de 1ª classe, 108 de 2a, 96 de 3a i 53 de 4ª). I finalitzen, demanant la necessitat complementària de la carretera.
També els propietaris i comerciants de Vinaròs sabien de la necessitat de bones comunicacions terrestres per a una major integració de la seva activitat.
Una vella aspiració del municipi era la realització de la carretera d’Aragó. Segons Borràs Jarque “idea dues vegades centenària que romania en la foscor dels arxius oficials”. Per R.O. de juliol de 1830 es nomenarà D, Mariano Rius, zelador facultatiu de camins, per traçar pla i projecte, calculant 85.380 rs.vn. seguint trajecte Vinaròs, Traiguera … Morella … Alcanyís, Calanda i Saragossa. Per falta de recursos de l’Erari públic tampoc aquest projecte, malgrat l’interès demostrat pel municipi, es va fer realitat.
Serà en 1844 quan es torna a intentar una altra vegada. El diputat de Terol D. Antonio de la Figuera manifesta a l’Ajuntament el seu interès per la carretera, i se li respon que es posi en contacte amb el diputat de Castelló D. Pedro Sabater. També l’ajuntament pretén posar-se en contacte amb les poblacions de Morella i Alcanyís per acordar les despeses. Sabedor l’Ajuntament que s’ha declarat carretera nacional des de Saragossa a la Mediterrània (el primer projecte afavoria la sortida d’Aragó per Castelló, capital de la província, però amb molt menor moviment comercial marítim que a Vinaròs), se sol·licita a aquest diputat de Castelló que sigui Vinaròs el port triat. En 1846 passarà per la vila el Capitan General de València D. Federico Roncali, i se li demana de nou la construcció de la carretera de Saragossa, per Morella “pel bé que també faria a les operacions militars” (és ara ministre de la guerra), perquè influeixi en el Ministeri de Governació on està l’expedient sobre la carretera. Per fi en 1847 s’aprovarà per R.O. que la carretera que ja estava començada de Morella a Sant Mateu es perllongués fins a Vinaròs.
El 25 juny 1847 la reina signa la R.O. que aprovava l’anhelada carretera, ni més ni menys que 239 anys després de les peticions que es van iniciar des del regnat de Felip III.
Ens inclinem a pensar que en l’aprovació definitiva fos un factor important l’interès militar, tenint en compte que a la zona del Maestrat per la qual havia de transcórrer la carretera va tenir un paper destacat en la guerra carlina; més si tenim en compte que tot i les raons que sempre es adduïen des dels ajuntaments, a les peticions municipals no se’ls feia gaire cas.
També l’Ajuntament sol·licitarà al Governador anys més tard sobre la carretera a Ulldecona, ja a Catalunya i que es perllongui fins a Tortosa.
Les complicacions burocràtiques i els expedients es demoraven durant anys a les oficines ministerials o al Consell d’Estat; com es paralitzaven l’aprovació de recàrrecs extraordinaris per a obres municipals pel requisit d’un doble expedient, econòmic, facultatiu, o per la diferència assenyalada entre les obres competència dels enginyers i les dels arquitectes, amb les corresponents memòries, plànols, etc.
Encara amb això, l’ajuntament durà a terme la reparació de camins rurals i s’establiran normes per dur-lo a efecte. Com es duran obres menors com la substitució del rellotge (1852), de la Torre campanar que és municipal.
FOTOS. Fons fotogràfic: Fundació Caixa Vinaròs. Col. J. Simó.
EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL