El Fortí: Ermita de Sant Gregori de Vinaròs (I)
EL FORTÍPENSAMENTSVINARÒS 1 febrer, 2021 Vinaròs News
MARIAN FONELLOSA
Tota obra artística respon a uns interessos determinats i a uns motius concrets. Per esbrinar el perquè d’una obra d’art és necessari conèixer l’entorn social, històric, econòmic i religiós, si s’escau. I no tan sols fa falta el desig, hi ha que tenir els mitjans. Per altra banda una obra artística és el reflex fidel de la societat que l’ha creat i la fa possible. En ella es manifesta el gust estètic d’un moment determinat i respon a una ideologia i a uns interessos propis d’aquesta societat.
Per tant abans d’endinsar-nos en l’estudi sobre l’ermita de San Gregori, és convenient situar-nos en l’època de la seua gestació i veure quin era el context que la va fer possible.
Referències històriques
Al segle XVIII després d’una primera meitat de gran dinamisme del sector vitícola en algunes zones del territori espanyol va venir una segona meitat de segle on es produeix un estacament de la producció, degut a l’alça dels preus dels cereals que va suposar l’ampliació de les terres de cultiu dels grans a costa de les vinyes. L’única sortida real per pal·liar aquesta situació era ampliar el consum, perfeccionar la tècnica de conservació o reduir-ho a aiguardent i destinar-ne bona part a l’exportació. A Catalunya aquesta va ser la solució. L’atractiu de l’exportació no sols va ser una realitat catalana. També a les nostres terres l’expansió de les vinyes va ser molt amplia.
En esta època existia uns simbiosis entre festes religioses i profanes. En el món rural predominaven les relacionades amb les collites a primavera i estiu i d’acció de gràcies. Moltes de les festes religioses al segle XVIII eren organitzades pels gremis.
A Vinaròs els gremis eren potents i estaven organitzats ja a finals del segle XVI i així van continuar als segles XVII i XVIII. El Gremi dels Llauradors tenia l’anomenada Cofradia del Salvador. Tots els gremis tenien els altars dels seus patrons a l’església parroquial. Segons Borrás Jarque, als manuscrits del segle XVII constava l’antiguitat de la festa de Sant Gregori, que es duia a terme el dia de la seua advocació, el 9 de maig. Es celebrava aquesta festa per demanar la intercessió del sant per aplacar les plagues de la vinya. S’oficiava una missa i després la corresponent processó per la benedicció dels camps de cultiu, majoritàriament dedicats a la viticultura . Aquesta benedicció del terme es feia amb aigua passada per les relíquies del cos de San Gregori que es veneraven a l’església del Sant a Pinave, entre Logroño i Viana. Hi ha constància de les aportacions que es feien a les celebracions religioses per part de la Corporació Municipal i també assumien les despeses de l’encarregat que es desplaçava a Navarra per portar l’aigua per beneir els camps.
A l’últim terç del segle XVIII la meitat de la població activa de Vinaròs depenia del treball que proporcionava el cultiu i el comerç de la vinya i del vi. Els vins eren sol·licitats pels mercats europeus. Si es perdia la collita la població ho passava molt malament, per tant era lògic que busquesen la protecció contra les plagues.
És un període de gran auge econòmic de la vila. Hi ha diners i els llauradors fan continues donacions. Coincidint en la forta demanda de vi pels mercats europeus , el Gremi de Llauradors acorda el 26 de desembre de 1779 complir el vot que havien fet a Sant Gregori d’aixecar una ermita per haver-los lliurat miraculosament d’una plaga terrible de llagosta.
Fonts: Arxiu Històric Municipal de Vinaròs
Borrás Jarque. J.M. Historia de Vinaròs
EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL