MARIAN FONELLOSA
Ensenyaments mitjans: Segle XIX.
Un cop promulgada la Constitució de 1812, alguns diputats liberals van considerar necessària l’elaboració d’una Llei General d’Instrucció Pública que desenvolupés i ampliés els principis constitucionals. La Secretaria de Despatx de la Governació constitueix el març de 1813 una junta d’instrucció pública a la qual encarrega un informe sobre la reforma general de l’educació nacional. L’informe va ser elaborat a la ciutat de Cadis i signat el 9 de setembre de 1813, un dels signats serà Manuel José Quintana, que donarà nom a l’informe. S’hi avança algunes idees per procedir a l’arranjament dels diferents rams d’Instrucció Pública.
És el primer document important en què es plasmen els principis més purs del liberalisme espanyol en matèria educativa. 1814 es convertiria en Projecte de Decret per a l’arranjament general de l’Ensenyament Públic, i veuria la llum el 1821 com a primer Reglament General d’Instrucció Pública, amb algunes modificacions. L’Informe Quintana és una exposició de principis bàsics. Es parteix de l’educació no només com a instrument de reforma social, sinó com a mitjà idoni i indiscutible per a l’evolució i el progrés de la societat. Per primera vegada s’entreveu una fe cega en l’educació com a motor de progrés humà. L’ensenyament es divideix en tres trams: Primer Ensenyament: universal; Segona Ensenyament: general i Tercer Ensenyament: particular.
A Vinaròs en el període 1820-1823, continua existint com en èpoques anteriors la càtedra de Llatinitat, retòrica i poesia. Només compta amb un mestre i els patrons en són l’Ajuntament. Les despeses se sufraguen amb fons propis. Són els béns propietat del municipi que li proporcionen una renda en estar arrendats. Generalment són finques rústiques, prats, deveses, muntanyes, etc. Així, el municipi obtenia uns ingressos econòmics. També es coneixen com els béns propis o els propis. Quan els béns propietat del municipi no s’arrenden, sinó que s’aprofiten directament pels veïns s’anomenen els comuns.
De la càtedra de llatinitat comptem amb algunes informacions que ens donen una visió, encara que escassa de la seua evolució. El 1823 comptava amb 46 alumnes. El 1830 en tenia 34. D’altra banda, tenim referència de l’existència d’una Escola de joves adults el 1842 i a l’arxiu municipal hi ha la relació de pressupostos i despeses d’aquesta escola que es remetia a la superioritat per aprovar-la. El 1843, hi ha dues càtedres de Llatinitat, una la tradicional, a càrrec del Sr. Manuel Martinez, amb 11 estudiants i dotada amb 4500 reals anuals i la particular regida pel Sr. Juan Ramón Antolí que té 10 estudiants. A poc a poc van disminuint el nombre d’alumnes fins a la dissolució el 1846.
El 31 de gener de 1843, la corporació municipal sol·licitarà al regent general Espartero la creació d’una Escola de Nàutica, per adquirir els coneixements necessaris per obtenir el títol de Pilots sense necessitat d’acudir a Cartagena o Barcelona i que segueix dotada convenientment i servida per un professor de l’Armada. Vinaròs era la segona matrícula de vaixells d’Espanya. El comerç per via marítima de la vila era molt important, amb relacions a països europeus i americans. Es comerciava amb productes locals i comarcals. Aquesta activitat només començarà a decaure amb l’extensió del ferrocarril a la segona meitat de segle. L’agost de 1846 se sol·licitarà a S.M. la Reina un Institut de Segona Ensenyament de tercera classe. Les corporacions locals feien peticions constants i de tota mena al govern central. Una altra qüestió era si aquestes peticions eren ateses; almenys en els anys següents no en tenim constància. A més, l’Ajuntament es preocupa per la instrucció de la població en general. Al maig de 1843 fa les gestions per establir un gabinet lectura i Liceu a l’edifici del teatre que estava arrendat a propietaris privats.
FONTS: AHMV: Arxiu Històric Municipal de Vinaròs FONELLOSA.M. LLOPIS, C. IES. Leopoldo Querol, 50 Aniversari. Ed. Antinea. Vinaròs 2.017 (per a més informació).
EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL
www.elforti15.blogsport.com.es