Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El Cervol XXV El Cervol XXV
MAURI ESTELLER La condemnada pandèmia va condicionar i no poc aquestes col·laboracions i també com no, les meues passejades pel nostre riu. Ens ha... El Cervol XXV

MAURI ESTELLER

La condemnada pandèmia va condicionar i no poc aquestes col·laboracions i també com no, les meues passejades pel nostre riu. Ens ha tocat i bé els  co… (amb perdó),  els últims escrits els vaig  fer al  confinament, esperant poder caminar pel llit del riu novament. Diverses circumstàncies han fet que es vage atrassant aquesta opció, però amb l’esperança de continuar amb l’últim tram que em falta.

Al Cervol XIX ens vam quedar al moli Manc i vaig comentar que el paisatge començava a canviar, ara aquest canvi es més significatiu, els marges dret i esquerre del riu estan ja poblats de pins i sembla que el curs és més profund, encaixat entre roques i el paisatge engresca cada vegada més.

Caminant podem veure al marge dret, troços de la canalització que portava l’aigua des del molí del mas d’Amado al molí Manc, com ja hem comentat en anteriors escrits, però  d’aquest tema en parlarem més endavant. El molí del mas d’Amado sembla el més senzill dels que em vist i està situat vora riu a una petita distància del mas ;que està una mica mes alt. Després d’aquest molí trobarem les restes del que va ésser el molí del mas de la Viuda que pertany al terme de Rossell, i el riu per aquí exerceix  de “frontera” entre termes encara que aquesta paraula no es del meu gust perquè  mai he vist cap barrera, ni els pardalets, senglars i cabres es paren avanç de creuar. D’aquest moli parlarem a la pròxima col·laboració.

També en aquest tram de riu està la desembocadura del barranc de la Barcella; un altre barranc espectacular,  amb la cova del “funeral”, encaixat entre “parets” i en troços sembla que amb el braços oberts podem tocar ambdós costats, però  això serà  per un altra vegada…

margallonera palmera

Podríem parlar avui de les palmes, de les margalloneres.

Com de totes les plantes en podríem omplir pàgines i pàgines, però  no es pot fer en ares de la brevetat i perquè tampoc es el nostre fi, ho farem fen poc més que referencialment.

A dia d’avui, es una planta protegida davant del depredador  major, l’home, si bé penso  que la utilitat que tenia antigament ha passat a la història. Per un costat amb les palmes es feien eines per les tasques agrícoles com cabaços, cistelles, sàrries (alforjas en castellà), per l’altre, tenim unes parts  de la planta que son comestibles com son les llavors (dàtils de rabosa) no excessivament dolços i menys coneguts, les fulloles que es la part mes dolça que es trau sols si no recordo malament de la meua infantesa als voltants de Sant Micolau i  la part mes tendra de les fulles quan encara no s’ha obert el palmito.

No  hi ha ni  una sola varietat, tenim la vulcano, la argenta i la cerífera. No es una planta delicada, encara que pot ser atacada per fongs, inclús  el “picudo rojo”.

Com de costum podríem ampliar molt les dades d’aquesta planta (chamaerops humilis) però prou per avui.

Salutacions.

Cova de les planes

 

sària i cabàs de palma

El Cervol XXIV

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies