El Cervol XVII

MAURI ESTELLER

Comencem avui a l’altura del camí / carretera entre Canet i La Sènia, a diferÈncia d’uns centenars de metres mes avall, el riu és bastant ample, llit gravós i amb vegetació disseminada, crida l’atenció els xops (foto 1), encara que trobem també baladres i sarga. Arribarem més o menys fins al moli de Manc, del que parlarem pròximament.

En aquest tram són significatives les timbes, són relativament altes, de materials fàcils d’erosionar i pràcticament situades quasi totes a la dreta del riu (foto 2). En la part alta de les mateixes, el terreny sol estar o ha estat conreat, a diferència dels trams que veurem més amunt. Es curiosa d’imatge vista d’unes feixes abandonades, perquè mostren un moviment elevat de cabra salvatge.
En un altre ordre de coses, trobem també la desembocadura del barranc del Triador (foto 3). Aquest barranc, l’hem recorregut en la seva major part en diverses sortides senderistes que ha organitzat l’Associació Cultural Canetana “LO SUAbE”, no és excessivament llarg però te punts molt estrets amb unes parets de terra roginosa espectaculars.

foto 5

A la mateixa entrada del barranc i dins del riu Cervol, cobert de vegetació trobem restes del que podria haver estat un petit aqüeducte per continuar la canalització entre el moli de Manc i el moli d’en Figuera. Si seguim caminant riu amunt, trobem encara mes restes d’aquesta canalització, tan exterior (foto 4) com excavada a la timba (foto 5).
Ara toca comentar mínimament les propietats “curatives” del oli d’oliva com vam dir al Cervol XVI. Al respecte, la literatura existent és nombrosa, a títol d’exemple nomenarem dues: l’ENCICLOPEDIA DE LAS HIERBAS MEDICINALES de Tina Cecchini i la editorial De Vecchi i LA ALIMENTACION Y LA SALUD del Dr. Ernesto Schneider i editorial Safeliz sl.
L’oli d’oliva conté grasses consistents, fluïdes i un percentatge mínim d’àcids grassos lliures. D’entre les primeres podríem nombrar els àcids palmític i esteàric i de les segones els àcids linoleic i oleic. Amb aquests components l’oli d’oliva esdevé un element importantissim en l’alimentació en quant cobreixen necessitats essencials del organisme sense que això signifique una aportació excessiva de calories.
Tant l’oli com les fulles de l’olivera s’utilitzen de diverses maneres per curar dolències tan humanes com en animals. D’aquests podríem dir la sarna en cavalls i dels primers infinitat, com úlceres, llagues i cremades. També per l’intestí, pell, fetge, estomac, reuma i gota, hipertensió, hemorroides, etc. A títol d’exemples posarem que per d’inflamació de renyó es poden prendre unes culleradetes d’oli abans de les menjades i per d’hipertensió fa falta bullir deu, dotze fulles en un litre d’aigua i veure’n un o dos gots al dia durant uns nou dies. D’aquest segon exemple, n’estic ben segur.
Fins la pròxima… i en el moment d’escriure, ara més que mai SALUT.
Foto 1-Vista general del riu a l’inici de la tardor
Foto 2-Impressionant timba
Foto 3- Barranc del triador i “morral roig”
Foto 4- Canal externa d’aquest tram
Foto 5- Exemple de canal excavada