Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El Cervol XIII El Cervol XIII
MAURI ESTELLER Bé, l’últim escrit acabava mes o menys per la Font de la Canaleta al terme de Traiguera i el pont al barranc... El Cervol XIII

MAURI ESTELLER

Bé, l’últim escrit acabava mes o menys per la Font de la Canaleta al terme de Traiguera i el pont al barranc del Lladre. Seguint Cervol cap a munt no trobem accidents significatius, en canvi, remirant les fotografies que he fet recorrent aquest tram de riu, es poden comentar varies coses, i respecte a les fotos, en  podria posar tantes aquí que sols tindria que ser la col·laboració per mi, i tots sabem que això no es  possible ni lògic.

Si miro les fotografies a les que he fet referencia avanç, puc veure llocs on a la part baixa d’un single hi ha sediments terrosos pràcticament rojos sense cap pedra i per damunt franges de sediments amb cantos rodats i que canvia el color taxativament.

Sediments de  terra roja per baix de cantos rodats

 També he trobat resposta visual a una pregunta que em feia i que teòricament ja sabia la resposta, ¿com es que hi han plantes que aguanten les riuades al mig del riu amb la força que te l’aigua en aquets casos?.

Arrels de sarga

Efectivament, es tracta de les arrels, llargues, molt llargues en proporció a l’altura de la planta, en aquest cas de la “sarga” .

Em va cridar l’atenció un tram bastant ample on el fonoll cobreix tot el llit del riu, es molt curiosa la imatge. Ja al Cervol IX en vaig parlar del Fonoll, ara nomes comentar  o millor, ampliar aquell comentari en el sentit de que al Restaurant l’Antic Moli, amb estrela Michelin confirmen la utilització d’aquest  ingredient en l’alimentació, concretament a la seva carta i al menú Arrels, també al restaurant Mar Blava de Benicarló i que regenta el canetà Carlos Miralles Vericat, l’hem pogut veure al plat. Per cert, Carlos ha guanyat el primer premi 2020 del ”PINTXO DE LA CARXOFA”, i no es el primer premi que guanya. ¡¡Felicitats i Enhorabona!!.

Per primera vegada vaig veure un arboç, amb els seus fruïts colorats i proba de la varietat vegetal del entorn (foto 3). En una propera col·laboració en parlarem d’aquest fruït.

Arboç amb fruits (madroño en castellà).

Ja al mon animal, també qui vaig fotografiar un petit ramat de cabra hispànica, i seguint caminant riu amunt arribarem al Moli d’en Figuera, ja al terme de Canet lo Roig i del que parlarem pròximament.

Avui i aquí, com ja vaig dir, toca parlar de l’olivera i del oli. De totes maneres, no se que fer, tant de l’olivera com del oli, la bibliografia es tan amplia que em sembla que no soc jo el millor preparat per ampliar-lo.

Dels reguers, aragoneses, empeltre, de llumeta, canetera, oli verge, extra, llampant, etc. Son noms i conceptes coneguts per la majoria de gent del territori, encara que últimament el mes comentat son les oliveres mil·lenàries. Vorejant el riu Cervol als termes de pràcticament de tots els pobles en podem trobar i gaudir. Gaudir però amb coneixement i respecte, respecte als propis arbres, al producte, a l’entorn i també als “culpables”,  antics, actuals i oblidats de que aquests arbres siguin vius. Dic actuals, perquè si les oliveres tenen mil o mes anys, es, senzillament perquè durant tot aquest temps algú els ha cuidat. Ara, esta de moda entre els polítics, ecologistes (¿?), i altres espècimens, parlar de les oliveres mil·lenàries, que s’han de protegir, promocionar turísticament, legislar per evitar l’espoli, etc., etc. Cap que jo haja vist parlar a fet menció als propietaris i molt menys oferir-los una opció, avantatge o consensuar una solució per que els que mantenen el esser viu tinguin al menys un mínim de contraprestació positiva. Sembla com si l’article de la Constitució espanyola que consagra la propietat privada no tingues valor en aquest cas. Jo no en tinc cap d’olivera mil·lenària, i no soc contrari al seu manteniment i promoció, sols dic que cal respectar i tenir en compte a les persones que durant anys, molts anys, han cuidat els arbres, els han podat i fet el manteniment oportú, recollint el producte que l’olivera agraïda els hi ha donat.

Com que això ha pres un caire imprevist i estem fent l’escrit extens, ho deixem aquí. En la propera parlarem de les oliveres “normals” i després de l’oli.

Salud i sort per a tots.

Foto de portada: Mil·lenària o no, per a  mi una de les més boniques.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies