Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El Cervol XI El Cervol XI
MAURI ESTELLER Seguim riu amunt, trobem el molí de la Blanqueta, pot esser un dels últims que va fer la seva funció, és a... El Cervol XI

MAURI ESTELLER

Seguim riu amunt, trobem el molí de la Blanqueta, pot esser un dels últims que va fer la seva funció, és a dir moldre, es troba molt malmès, el cup és molt senzill i es troba cobert per una peça de formigó. La canal que neix a l’altura de “la peixera” baix del pont es troba amb dificultat pel seu estat, prop del molí sembla més ampla del normal i penso que és així perquè feia també de bassa. A l’interior de l’edifici, completament destruït es pot apreciar una mola.

 Vista general del moli la Blanqueta i mola a l’interior de l’edifici

Respecte ja al propi riu, el tram que estem recorrent és prou semblant als trams anteriors, sense accidents significatius, timbes laterals no excessivament altes i envoltades d’oliveres, garrofers i mata alta. Arribant ja al pont, trobem el gual de la Via Augusta, camí roma pel qual podríem arribar fins a Roma o Cadiz, segons la direcció que prenguéssim.

També restes de dos assuts, un era el començament de la canalització que al final dels anys seixanta va portar l’aigua fins a Sant Jordi, sense cap motor, senzillament pel propi desnivell, en el  temps que era alcalde del poble “Basileo” Vidal Duch.

Gual de la Via Augusta  i assut o peixera

Per aquesta altura del riu trobem el començament de la canalització que portarà l’aigua fins als quatre molins que hem vist fins ara, tots ells comunicats per una única sèquia. En anteriors col·laboracions ja hem mostrat fotografies  de la mateixa. Hi ha trams a cel obert i trams excavats per les timbes, en determinats punts inclòs  paredats, a més, els temps, les riuades i la mà de l’home, tant per abandonament com per transformació han fet que desapareixca.

Uns pocs metres més amunt trobem els dos ponts, un d’ells ja en desús i el nou que elimina el seu dia les corbes perilloses del vell.

El tram del que hem parlat, plovent i com ens agradaria veure el riu, amb aigua

Com que en escriure aquesta col·laboració estem al voltant de Setmana Santa, aprofitaré per comentar alguna coseta vers el “timó”. Per que? Doncs perquè és el temps de la floració i tradicionalment sempre s’ha dit que les seves propietats curatives augmenten si es cull el dijous sant. Junt amb la matisa, l’olivera i altres flors i plantes els “majorals” de  Sant Jordi elaboren els ramets que s’ofereixen als participants el divendres sant en la processó de l’enterrament del Nostre Senyor. Aquests ramets es solien penjar a les cases i cremar en cas de tronades fortes.

El timó (tomillo/Thymus Vulgaris) de la família de las Labiadas, floreix de març a maig i s’ha utilitzat a la cuina i com herba curativa. A títol de curiositat, els grecs deien que era un antídot per a les mossegades de les serps i els romans deien que al cremar timó, el fum allunyava els escorpins.

També el trobem en jardins pel seu agradable olor, i ja dintre de les seves propietat curatives, a nivell personal, recordo com la meva iaia preparava banys de timó per als ulls. Ajuda a cicatritzar les ferides, és expectorant, antimicrobiana, antisèptica i ajuda a calmar la tos entre altres més propietats. A títol d’exemple i en cas de problemes estomacals, podem beure una infusió després de les menjades diàries preparada amb tres grams de flors per tassa que afegirem a l’aigua al retirar-la del foc en començar a bullir i tapant-la durant uns pocs minuts.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies