Dos bombers de Vinaròs, pare i fill, tornen de Polònia, després de 8 dies ajudant els refugiats ucraïnesos

EMILI FONOLLOSA

Els bombers vinarossencs Xavier Sanz Borràs i Daniel Sanz Cruz (pare i fill), tots dos adscrits al parc del Baix Maestrat, a Benicarló, de Bombers de la Diputació de Castelló, van tornar a casa aquest divendres passat a la nit, després d’haver estat des del 31 de març a Polònia, col·laborant amb els refugiats ucraïnesos que van abandonar el seu país per la invasió de les tropes russes.

Es van desplaçar el 31 de març des de l’aeroport del Prat a Barcelona fins a Varsòvia com a cooperants, en un projecte que Bombers Sense Fronteres desenvolupa a Polònia des del 17 de març per la guerra a Ucraïna. Javi i Dani formaven part del segon relleu i després d’aquesta experiència dissabte, sense pràcticament descans, ja s’han tornat a incorporar al parc benicarlando.

Xavier va relatar a VINARÒS NEWS des de Varsòvia el dia a dia d’aquestes denses jornades, a través de missatges, en veu pròpia i mitjançant imatges. El primer dia explicava que “vam sortir des de Vinaròs a les sis del matí i després d’arribar a l’aeroport polonès a les tres de la tarda i sense dinar ja vam anar a un dels pavellons dels molts que té Varsòvia on hi ha refugiats concentrats. La meitat està habilitat amb llits, tauletes i lavabos per als refugiats que ens arriben i així puguen passar la nit i els destinem després amb autobús o avió a diferents països, durant els propers dies partiran autobusos amb refugiats que aniran directament a diversos llocs d’Espanya i també hi ha previstos diversos vols fins al nostre país”.

“A l’altra meitat del pavelló on som, cooperants de diversos països com Bèlgica, Alemanya, Estònia i Espanya, tramitem aquestes destinacions dels refugiats, prenent la seua filiació”. En posteriors jornades explicava que “Bombers sense Fronteres organitzem viatges amb autobús i avió de refugiats a diferents parts d’Espanya, al nostre estand prenem totes les dades de passaport, data d’arribada i de sortida, nombre de refugiats… assegurem així la seua estada temporal al pavelló i el transport posterior fins al nostre país”. Així, després dels tràmits realitzats per l’equip de bombers en què hi ha Xavier i Daniel partien autobusos grups d’ucraïnesos en direcció a Budapest, per des d’allà agafar un avió que els portava a Espanya.

També ens destacava que a més “movem gent i material a diferents indrets entre Varsòvia i la frontera amb Ucraïna, pot ser material sanitari com d’un altre tipus i també transports especials per a refugiats que tenen alguna minusvalidesa o han estat ferits a Ucraïna, busquem també traductors… ” Comptaven a la seua disposició amb tres furgonetes cedides per la delegació a Polònia del Banc de Santander.

VIATGE FINS A LA FRONTERA

Un dels dies més intensos va ser quan pare i fill es van desplaçar des de Varsòvia fins a la frontera amb Ucraïna per portar-hi variat equipament. El dia abans els van arribar des d’Úbeda tres furgonetes completament plenes “amb tota mena de material, sanitari, sacs de dormir, mantes, lliteres…per a bombers, dones, xiquets… i els d’Úbeda han recollit refugiats i han tornat a Espanya, nosaltres ens desplacem amb les nostres furgonetes i tot aquest material fins a un camp de refugiats de la frontera d’Ucraïna, a cinc hores de Varsòvia”.

 “Ahir va estar tot el dia nevant i avui igual, veure aquesta gent en aquestes condicions et parteix l’ànima” deia un altre dia. Una altra jornada explicava que “Avui he començat ja a les 4,30 de la matinada, he anat a portar una parella de metges d’Ucraïna fins a l’aeroport perquè agafés un avió cap a Madrid”.

Al pavelló de refugiats de Varsòvia, Xavi i Dani admiraven la fermesa del pare de Maria, la que els feia de traductora, perquè fent front al fred no li importava portar-se el seu piano per animar les esperes als refugiats ucraïnesos.

Dani fa 3 anys i mig que treballa com a bomber i aquesta és la seua primera gran intervenció de cooperació amb Bombers Sense Fronteres. El seu pare, però, ja té experiències anteriors, així la seua primera cooperació, va ser l’any 2000 a Nicaragua, on va tornar els anys 2001 i 2005, també va estar al terratrèmol d’Algèria el 2003. A més, va intervenir després del terratrèmol de Pisco, al Perú. En aquella ocasió va estar-hi coincidint amb un viatge de plaer amb la seua família, encara que va aprofitar per portar als afectats 250 kg de material divers.

Xavi Sanz s’ha caracteritzat sempre per no dubtar mai a acudir a llocs en situació “catastròfica” per ajudar tant com siga possible. Tampoc no ha tingut cap dubte en aquesta ocasió davant l’alarmant situació per la qual travessa Ucraïna i aquesta vegada a més acompanyat del seu propi fill, en aquesta primera experiència familiar conjunta sent ambdós bombers.

Fotos: bombers ajudant els ucraïnesos a Polònia