Després de 52 anys, es remodelarà la plaça 1er. de maig?

MARIANO CASTEJÓN

Foto de la darrera remodelació de la plaça en 1974, obres que es van dur a terme baix el manament de l’alcalde Lluís Franco Juan

El proper dilluns 7 de setembre finalitzarà el termini per a saber si s’han presentat empreses interessades en l’execució de les obres de regeneració de la plaça Primer de Maig; un projecte que parteix d’un pressupost de 3.854.000 euros (IVA inclòs).

Des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vinaròs em consta que s’ha treballat intensament per a fer arribar esta licitació al sector empresarial i evitar que torne a quedar deserta, com ja ha passat en les dos ocasions anteriors. A este efecte, el projecte redactat en el seu moment pels tècnics ha sigut revalorat incorporant les bases de dades de preus de referència actualitzades, tenint en compte la inflació acumulada i el fort encariment dels materials de construcció (acer, ciment, fusta, energia, etc.) dels darrers anys. Este increment significatiu s’ha valorat en 658.000 euros.

L’interès perquè l’obra tire endavant sembla que és exclusiu de l’equip de govern (PP-PVI-VOX), atès que el PSOE va votar en contra de la modificació pressupostària. El grup socialista va qüestionar la gestió realitzada, centrant les seues crítiques en l’augment del pressupost i exigint explicacions sobre les causes d’este increment. En el mateix ple, el vicealcalde, Juan Amat, ja va aclarir que el motiu pel qual les empreses no es van presentar anteriorment és que debíen considerar que el pressupost d’eixida se situava per davall de la realitat econòmica del mercat en el moment de la licitació.

Cal recordar que la legislació actual de contractació pública imposa tràmits burocràtics complexos i una gran rigidesa en la revisió de preus. Este és un altre motiu pel qual moltes empreses ni tan sols liciten, pel temor que els costos dels materials augmenten de forma imprevisible durant l’execució sense possibilitat de mantindre l’oferta realitzada.

Les empreses compten amb tècnics i consultories d’assessorament que les alerten quan no els ix a compte assumir un contracte per risc de treballar a pèrdues. Ens agrade o no, esta és la realitat actual que semblava desconèixer el PSOE de Vinaròs el dia del ple, com tampoc semblaven saber que, davant el risc d’asfíxia financera, les constructores prefereixen no arriscar-se i optar per opcions més segures.

En explicar els motius per a ampliar el pressupost i millorar les condicions del projecte de remodelació de la plaça Primer de Maig, Juan Amat no va perdre l’oportunitat d’acusar els socialistes de no haver impulsat ni una sola licitació per a remodelar la plaça durant els vuit anys en què van governar. I ara que busquen?

La paralització de licitacions d’obra pública que queden sense cap empresa candidata, no és un problema exclusiu de Vinaròs; es tracta d’un problema estructural que afecta directament diversos ajuntaments de la Comunitat Valenciana, on s’han arribat a acumular vora 700 milions d’euros paralitzats en concursos deserts.

A més, les notícies alerten contínuament que la construcció pateix una manca important de personal tècnic i de mà d’obra especialitzada. Esta situació obliga les empreses a seleccionar amb molta cura quins projectes accepten, prioritzant aquells amb un marge de benefici més alt o menor risc executiu, que normalment troben en el sector privat o en grans obres autonòmiques i estatals.

Per si tot això no fora suficient, i confio que no s’alegren els regidors socialistes, cal recordar que la remodelació de la plaça Primer de Maig s’emmarca en els Plans d’Actuació Integrats d’Entitats Locals i està cofinançada amb fons europeus FEDER 2021-2027, dins del programa de «Desarrollo Urbano Sostenible». Estos fons aconseguits en temps record pel equip de govern actual, imposen terminis de justificació estrets i exigents. Les empreses saben que l’incompliment de la data límit comporta sancions o impagaments, motiu pel qual eviten projectes amb terminis ajustats, especialment si d’eixida ja no els consideren viables ni rendibles econòmicament.

 Per tot això, resulta difícil de comprendre la postura del PSOE en votar en contra en el moment en què l’Ajuntament va decidir adaptar econòmicament el projecte als preus reals del mercat per a poder executar una actuació que es considera imprescindible.