Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Formen la societat individus independents que són parts d’un tot indivisible, de tal manera que només som lliures i independents dins de...

RAMON PUIG

Formen la societat individus independents que són parts d’un tot indivisible, de tal manera que només som lliures i independents dins de la societat que ens empara, fora d’ella som víctimes subjectes a qualsevol institució de poder que s’ofereix a protegir-nos. Ara però, la societat estructurada ha deixat d’existir, fagocitada pels estats, i les persones se senten aïllades i necessitades de l’empara estatal.

La pandèmia l’ha ensorrat la percepció quan els estats han mostrat que les societats només són un laboratori d’experimentació per resoldre les crisis que ells mateix creen. No hi ha cap govern desconeixedor del fet que en els últims 30 anys les epidèmies s’han triplicat i, en conseqüència, han vetat als mitjans de comunicació la veu d’experts i analistes que alertaven d’una nova epidèmia a la cantonada.

El primer avís gripal ja té anys (1997), coronavirus-1 (2003), grip aviar (2005), grip A (2009), Ebola (2014), Zika (2016), etc. Calien més avisos? Al febrer de 1919 la OMS advertia: “el risc que un nou virus de la grip es propague dels animals als humans i cause una pandèmia és real. La qüestió no és saber si hi haurà una nova pandèmia gripal, sinó quan arribarà”. No resulta sospitosa la “ineficàcia” dels estats al respecte? I no diguem de la indolència davant les emissions de CO2, desforestació, canvi climàtic, despoblació de l’interior, guerres genocides, cementeris d’emigrants, desertització, desigualtat social, etc.

Si posen la Xina com exemple de bona reacció davant d’una epidèmia només els cal militaritzar els estats, adoctrinar les societats i passar de les dictadures parlamentàries actuals a les totalitàries. Algú considera aquests règims transparents? Simplement són efectius perquè durant una centúria han sotmès la població a un rentat de cervell i les poques persones que encara conserven la capacitat de pensar són a l’exili, a la presó, “desaparegudes” a mans de la policia política o viuen en la clandestinitat.

Quan Hitler fou nomenat canceller hi hagué una explosió de fanatisme que en pocs mesos aconseguí imposar-se al conjunt de la societat. No les van convèncer les meravelles del programa nazi, sinó la por, la pitjor de totes les pors, la que no saps d’on ve perquè pot causar-la qualsevol veí, amic i fins i tot, de dins de la família. Aquesta malèvola maquinària de terror la van crear els règims d’Stalin, Mussolini i Hitler, però la Xina no és l’única que en conserva l’essència. Darrere de la confinació disciplinada també hi ha la por: uns al virus i altres a les multes. No ha estat una confinació conscient sinó un arrest domiciliari imposat per la por al persistent alarmisme dels mitjans, i el desplegament policial en places i carrers.

Una por individual que ens ha traslladat a una nova dimensió: la realitat no és el que t’envolta sinó el que perceps a les pantalles. La brutalitat del genoll policial sobre el coll del negre ha indignat mig món perquè ha sortit a la tele, com la imatge del xiquet ofegat en una platja mediterrània, són coses que indignen però no ens fan por. Son coses que els mitjans ens mostren com la maldat dels altres mentre barren el pas a imatges de “manades” de llops policials amb “derecho de pernada”, presos amb l’únic delicte de voler que el seu poble no siga una colònia espanyola o comissaries amb parets i cadires tacades de sang.

Durant dos mesos de coronavirus no ha mort ningú que no fos del virus perquè han confinat càncer, infarts, violacions, masclisme, feixisme, racisme i tots els ismes que abans eren el pa de cada dia. Benvingut coronavirus per haver demostrat que les cues als metges de capçalera i les concentracions a urgències eren un abús de la societat civil i que dos mesos sense treballar han fet aflorar que l’atur no és cap problema i demanar augment de salaris és pura avarícia.

Tal com pinta el present, confiar en l’Estat serà com posar ciris a la Mare de Deu dels Desemparats.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies