Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Una lírica burgesa que no entenien els mariners Deconstrucció social: Una lírica burgesa que no entenien els mariners
RAMON PUIG El 1883 Vinaròs tenia un dels teatres més espectaculars de l’època, tant que superava de lluny la demanda local d’actuacions i romania... Deconstrucció social: Una lírica burgesa que no entenien els mariners

RAMON PUIG

El 1883 Vinaròs tenia un dels teatres més espectaculars de l’època, tant que superava de lluny la demanda local d’actuacions i romania mig abandonat des de la seua inauguració, el 1841, pel mecenes Wenceslau Aiguals de Izco. Un edifici emblemàtic que donava distinció especial a la plaça de la Mera. Però a finals de segle, tant la façana com l’interior necessitaven reformes i només se li rentava la cara els dies de celebració especial.

Autoritats liberals i republicanes és llançaven els plats al cap per justificar la degradació quan algun nouvingut s’esforçava per activar la vida cultural de la ciutat. El cas més significatiu fou el nou encarregat de duanes Ernest Vilar, professor de secundària, fundador del diari local El Defensor, director de la banda de música “Euterpe” i autor d’una extraordinària memòria sobre la vida econòmica i productiva del Vinaròs de 1884.

Era un personatge incansable i durant l’estança al poble ressuscità la vida social de les famílies acomodades de la ciutat i comarca. Activà la sensibilitat de tothom disposat a tenir un paper en el grup lirico-dramàtic on donava classes de cant i declamació i el resultat va ser espectacular. En pocs mesos les activitats van sacsejar l’ensopiment cultural del poble fins al punt que la junta del Teatre es disposà a reformar-lo amb l’ajuda de la Corporació.

 Quant l’arbre cultural estava en plena floració aparegué la plaga de sempre: la política miserable. Vilar no fou capaç de crear un mur de contenció i l’embrió del que hauria pogut convertir-se en una fructífera societat artística es diluí com un terròs de sucre a l’aigua. L’oposició liberal s’acarnissà amb el director de la banda, Francesc Argemí, per no plantar cara al desinterès de la conservadora Corporació a renovar l’instrumental que “venía a ser el tormento de los oídos de los vinarocenses y blanco de todas las burlas”. Aleshores, Vilar, amb la vehemència amb que mamprenia les coses, corcà l’alcalde fins aconseguir la quantitat mínima per reparar els instruments útils i comprar-ne de nous. En poques setmanes constituí la banda ”Euterpe”, afinada i harmònica que delectà la oïda del públic assistent des de la primera representació.

Els mariners i estibadors de la Societat, però, no estaven per a músiques que no fos el dringar dels diners. Havien presentat la renovació de les tarifes portuàries i cap industrial ni comercial les tingué en compte al considerar que la societat de mariners no tenia res a dir en qüestions de relacions laborals. La premsa així ho entengué en reproduir les paraules del brigadier que donà per “resuelto el conflicto que hace tiempo existía entre patrones y marineros y que iba tomando ya un carácter peligroso para la tranquilidad de aquel vecindario” i a sobre se’n fotia en afirmar que “un día bastó para terminar un conflicto que no pudieron terminar otras autoridades en el transcurso de algunos meses”.

Els únics beneficiats foren els patrons que aconseguiren aixecar l’ordre d’embargament del peix per deutes tributaris. Els mariners foren la diana de l’artilleria institucional. Suspengueren la Societat de Mariners i en constituïren una de nova a la qual el governador imposà una directiva que garantís un apartat decisiu: “constituida en su totalidad por marineros y patronos en un lazo de unión que ha de ligar más íntimamente a una y otra clase”. Els mariners, però, gaudien de la fraternitat col·lectiva i no es deixaren engalipar amb frases paternalistes.

El problema que originà el conflicte continuava latent: qui havia de controlar les normes laborals? El dilema només podia resoldre’s a favor d’una de les parts i malgrat que els mariners eren de crosta de coco, els patrons comptaven amb el pes de la llei, de les institucions i dels cossos armats. Des de l’època dels gremis que la societat d’estibadors controlava la carga i descàrrega, i davant la intransigència les autoritats arribaren a un acord intermedi. Els associats controlarien les tasques de terra i les de “bordo” serien per als treballadors dels patrons. Tot perfecte fins que en atracar el vapor “Francis Piteus”, el capità va incloure quatre tripulants a les tasques de càrrega i descàrrega.

Ai las! La societat es tancà en banda i aturà la descàrrega mentre no es retiressen els mariners. Els estibadors saltaren a coberta, aturaren les operacions i es negaren a “embarcar los bocoyes que al costado de dicho buque tienen los Srs. Masdemón Hermanos”. De res va servir que aparegués l’alcalde amb jornalers i els ordenés pujar la càrrega.

Potser creieu que l’actitud dels associats era una qüestió de cabosseria. Res més lluny. No es tractava d’un problema corporatiu, sinó d’un element de distorsió laboral provocat pels canvis estructurals amb que el model capitalista revolucionava les formes de vida i treball en la societat de finals del segle XIX. La reacció dels treballadors era fer pinya associativa en la “Sociedad Cooperativa de Producció” que comptava amb 104 socis que pagaven dues pessetes mensuals pel dret a cobertura sanitària. Primer la formaven menestrals i oficials dels diferents sectors, però la diversitat d’interessos la van fer inviable i hagueren d’associar-se per rams de treball.

Tanmateix les relacions portuàries entre pescadors, mariners, estibadors, boters de càrrega, etc. tenien tants interessos comuns que els feien una excepció respecte la resta de treballadors de qualsevol altre ram. D’aquesta unitat associativa els venia la força i malgrat la dimensió de l’enemic a batre aconseguiren mantenir-se units i en combat gairebé permanent fins esclatar la guerra civil.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies