Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG El final del XIX ja prometia que el canvi de segle seria espectacular. A l’estiu de 1896, un empresari va muntar un...

RAMON PUIG

El final del XIX ja prometia que el canvi de segle seria espectacular. A l’estiu de 1896, un empresari va muntar un pavelló a la plaça d’Alfons XII de Tortosa amb la intenció de bocabadar tothom amb un misteriós enginy que captava imatges de la vida quotidiana, les enllaunava i reproduïa sobre una pantalla com si estiguessen passant en aquell moment. Era la presentació del cinematògraf i només cinc anys desprès, el 1901, un grapat de mares que res tenien que veure amb el setè art van lliurar al món criatures tan mediàtiques com Clark Gable, Gary Cooper, Vittorio de Sica, Lee Strasberg, Walt Disney, Marlene Dietrich o el trompetista Louis Amstrong.

El 1901 també s’enregistraren morts significatives com l’escriptor Víctor Balaguer, el poeta Ramon de Campoamor o el músic Giuseppe Verdi, però la desaparició més significativa en el món de la política fou la de Francesc Pi i Margall que va deixar el sector republicà més antielectoralista a mercè del turbulent corrent parlamentari. No gaire millor estaven els conservadors, estirant-se les grenyes per ocupar el buit de poder deixat per la mort de Cánovas el 1897. Una situació pareguda a la dels liberals, afilant les dagues per rellevar un Sagasta vell i malalt.

En aquesta complexa conjuntura es convocaren eleccions provincials el 1901 i la regenta encarregà la formació del govern al veterà Sagasta que, amb 78 anys, assumiria l’últim compromís polític de la seua vida. El vell president les afrontà sense tenir a punt la maquinària depuradora electoral que havia de garantir el triomf dels candidats liberals que en la província de Castelló significava fer fora al búnquer del “Cossi”, construït per Victorino Fabra “Pantorrilles” —conservador o liberal segons la conjuntura— contra el qual presentaren al carismàtic cafeter Felip Ferrer “Varet” pel districte de Vinaròs-Sant Mateu. Malgrat que Sagasta s’apressà a cessar els governadors conservadors i nomenar-ne de fidels, a Castelló no pogué impedir la victòria dels candidats cossiers, encapçalats pel vinarossenc Josep Rafels García.

El portaveu cossier, El Regional, va publicar una sàtira de la derrota d’un “Varet” endormiscat en una butaca del cafè “Universal”. El cafeter somniava liderar la cúpula liberal de la província i presidir la Diputació, s’imaginava desfilant a les processons i actes públics amb el flamant faixí, tutejant-se amb governadors i polítics d’elit, victorejat pel poble, admirat i envejat per tothom i envoltat d’alcaldes que li sol·licitaven favors.

“Andando en el tiempo, en vista de los muchos méritos contraídos, no ya Presidente de la Diputación, que esto era indudable, hasta gobernador podría ser y entonces ya estaba en condiciones para una Dirección general ó una Subsecretaria ó quién sabe si á ministro podría llegar, puesto que el mismo Sagasta (su jefe) en un principio no fue más que un simple periodista, ó un mal revistero, y sin embargo hoy rige los destinos de la Nación; mientras que él ha sido ya alcalde y ahora candidato… digo candidato provincial como le apellidaban sus amigos, y por consecuencia, con tantos títulos ó más que D. Práxedes. Por semejantes halagadoras regiones dejaba vagar su espíritu, cuando tuvo que despertar de aquel sueño arrobador porque un parroquiano, dando dos palmadas, dijo “¡Felipe, café!”.

Passades les provincials, el liberal Sagasta greixà la maquinària depuradora per encarar les eleccions legislatives de maig i la primera mesura al Baix Maestrat fou cessar els ajuntaments conservadors de Sant Jordi, Rossell i Vinaròs. Tanmateix, vint-i-cinc anys de regnat cossier deixaven una empremta difícil d’esborrar i la pressió dels cossiers a Madrid fou tan asfixiant que el ministre de Governació, Segismundo Moret, prohibí als governadors la pràctica habitual de cessar els ajuntaments de l’oposició. “Después del himno cantado por el Sr. Moret des de la Gaceta a Doña Sinceridad electoral por conducto de la purificación del censo, ha sido procesado y SUSPENSO el Ayuntamiento de Vinaroz”.

A partir d’aleshores els despropòsits se succeïren. El valedor del “Cossi” a Madrid, Carlos O’Donnell, duc de Tetuán —aleshores liberal— en assabentar-se que el governador havia passat la roda per sobre dels “seus” ajuntaments castellonencs, va enviar una telegrama de suport al cap del “Cossi” tot prometent que faria ressonar les parets del Parlament.

“Victorino Fabra Adelantado: Recibidas con indignación noticias procedentes de Vinaroz, Rosell y Benicarló y nuevos que se preparan con desprestigio Tribunales de justicia deberían ser amparo ciudadanos que con otros procedimientos semejantes para favorecer candidatos ministeriales apoyándose en carlistas convierten en verdadero escarnio mentidos propósitos Gobierno para purificar el censo electoral. Asegure á nuestros amigos que son verdaderos liberales en esa provincia cuentan con firme resolución para defenderles enérgicamente dentro y fuera próximo Parlamento aprobando sus propósitos manifestaciones de protesta dentro de legalidad por ruidosas que sean y aconsejándoles las hagan en proporción á la desmedida de los atropellos de que sean objeto. Ruego trasmita este telegrama amigos particularmente Daufí en respuesta á los suyos. Duque de Tetuán”.

El 20 d’abril, dia que es feia públic el telegrama de Carlos O’Donnell, Felip “Varet” prenia possessió de la vara d’alcalde, els fabristes de Castelló s’aixoplugaren a l’ombra “liberal” del seu valedor a Madrid per protestar contra el cessament de la Corporació vinarossenca. Amb quins arguments sustentaren la suspensió?

Els agents del governador “descobriren” irregularitats en el procediment de les anteriors municipals i presentaren denúncia al jutjat d’instrucció. Els requerits foren processats, s’iniciaren les corresponents indagacions i en fer-se públiques les imputacions, el governador ordenà el cessament de l’alcaldia del cossier Sebastià Rabassa.

Però la maquinària dels Fabra es posà en marxa i aconseguí la recusació dels jutges d’instrucció i municipal, atès que en el sumari no quedaren demostrats els indicis denunciats. La resolució restà a mans del jutge municipal suplent, el qual “teniendo por contrario imperio el acta anterior en la parte que se decreta la suspensión de los procesados, la reformó dejando sin efecto dicha suspensión y el procesamiento”, adduint que el governador s’havia atribuït competències pròpies dels tribunals.

El cap provincial hagué de donar marxa enrere i comunicà l’ordre del jutjat al secretari de l’ajuntament de Vinaròs perquè es procedís a restituir els anteriors càrrecs. Quan els regidors cossiers van rebre la notificació de reincorporar-se, acudiren al domicili de l’alcalde Rabassa, sortiren al carrer amb aires triomfals i marxaren en processó cap a l’Ajuntament. Travessaren l’expectant carrer Major acompanyats del diputat provincial i vicepresident de la Diputació, Tiburci Martín, el qual s’havia desplaçat expressament per donar més significat a la pírrica victòria cossiera.

La batalla estava servida i la detallarem en el pròxim enviament.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies