Deconstrucció social: Políticament incorrecte

RAMON PUIG

L’expressió que encapçala aquestes ratlles fa referència a expressar-se lliurement i opinar espontàniament, tot el contrari del ser políticament correcte: el pensament únic. Quan un pagès critica les taronges que venen del Marroc perquè posen en perill la seua existència, quan els ramaders han d’eliminar vaques perquè li han reduït la quota de llet per facilitar l’entrada de productes làctics nord-europeus, quan els pisos han de ser per als turistes estrangers i els llogaters han d’anar al carrer, quan de fora venen i de casa ens trauen, tothom pot expressar-se lliurement. Però quan els qüestionats són immigrants.., tot es capgira.

Mai no he estat políticament correcte i menys ara que encamino les últimes passes, es clar afecta que em dilapiden, però m’importa més mantenir fins al final la transparència dels meus criteris. No podria suportar pensar com penso i expressar el contrari. No amago que visc acomodat al sistema i que he dedicat la vida a qüestionar-lo; ho visc com una contradicció natural, tenir les mínimes necessitats materials cobertes i patir la devastadora realitat que m’envolta.

Anirem al gra des d’un punt de vista diferent al que manifesten els mitjans i els opinadors políticament correctes. És cert que l’etapa imperialista està en decadència però no la mentalitat colonial esquerrana sobre la qüestió migratòria. No heu pensat que la defensa visceral que fan del fenomen migratori és una maniobra capitalista d’aconseguir ma d’obra barata per a les patronals ultracapitalistes? No ho veieu com una col·laboració al robatori d’éssers humans d’altres països per mantenir el nostre “benestar” material, les pensions i la demografia en base a la sobreexplotació dels migrants?

Coincidim a defensar la lliure circulació de les persones, però, per què a costa de la nostra llengua i cultura? No és culpa dels immigrants que la seua massiva presència siga vital per a la consolidació del Reino de España, interessat a fer desaparèixer les llengües resistents a la castellanització. Considero un acte de cinisme acusar de racistes els crítics a la migració i no badar boca respecte les ignominioses condicions en què viuen i són tractats per empresariets, empresaris i empresariots.

No cal entrar en detalls sobre com actuen, pensen i interpreten els migrants la cultura dels pobles d’acollida, ningú els facilita conèixer-la i practicar-la, però haurien de respectar-la sense renunciar a la seua. Això és el que exigeixen als visitants dels seus països i això no és el que els demanem a casa nostra. Nosaltres, els catalans, coneixem de prop aquesta situació, fa segles que convivim amb l’espanyolització forçada, però, contraris i defensors coincideixen que amb la massificació migrant la nostra cultura s’afebleix a marxes forçades de la mà de les institucions. No per catòlics els pobles europeus tracten les dones molt millor que l’Islam, es cert que es va abolir el dret de cuixa, però continua sent una pràctica en el camí de les dones a aconseguir càrrecs institucionals i empresarials. Encara es ben viva la consciència patriarcal que ha generat una societat tant masclista com la islàmica.

Que ens aporta la migració actual? És inevitable pensar que en acceptar sous i condicions laborals miserables són absolutament insolidaris amb els treballadors nadius que viuen grans dificultats. Com pot ser que la consciència esquerrana accepte que els migrants, que no s’ofeguen al mar, reben jornals de misèria per millorar les carreteres que xafen els nostres cotxes, cullen la fruita barata que comprem, ens serveixen a terrasses i restaurants, tenen cura dels nostres fills i ancians, etc.

Una esquerra que no vol entendre per què una ultradreta —malgrat les aparences, absolutament partidària de la immigració— creix, creix i creixerà, prenent per bandera els sentiments que genera en la població la planificació migratòria estatal, de dreta i esquerra, destinada a dividir la societat i aïllar els sectors que encara es resisteixen a abandonar la consciència de classe i s’expressen políticament incorrectes.