Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG En el trajecte que va del naixement a la mort, les persones deixem pel camí el fil d’un cabdell que, lentament, perd...

RAMON PUIG

En el trajecte que va del naixement a la mort, les persones deixem pel camí el fil d’un cabdell que, lentament, perd volum fins a desaparèixer. En el rastre, deixem energies, massa muscular, mobilitat, neurones, massa òssia i tot un procés degeneratiu dels òrgans principals. Quan comences a adonar-te’n ja et trobes en l’etapa final i entres en un període reflexiu en què les cicatrius que t’ha deixat la vida esdevenen protagonistes. Amors i desamors, alegries i tristors, contradiccions no superades i penediment, molt de penediment.

La relació entre el cervell i els sentiments està absolutament descompensada perquè la cultura competitiva inculcada ha modificat la mentalitat i les coses negatives predominen en la memòria contaminada, per sobre de les positives. És tan fàcil deixar d’experimentar sensacions d’un episodi intensament satisfactori com impossible deixar de torturar-se per un de negatiu. Mantenir el caliu afectuós de parella, familiar o comunitari necessita un esforç de voluntat constant, en canvi, convertir l’afecte en rutina, soledat, insatisfacció, sofriment i odi, sembla el camí més fàcil malgrat les conseqüències negatives que comporta a la vida personal i col·lectiva.

Viure malament és molt més fàcil que trobar el sentit a la vida personal, social i fins i tot política. Totes tres coses van indefectiblement unides perquè no pot haver-hi benestar individual sense una comunitat saludable i fer política no ha de ser una professió sinó la voluntat ciutadana per millorar la societat en què es viu immers. Una minoria n’és conscient i ho manifesta amb les armes de la voluntat, sensibilitat, aprenentatge i sobretot experiència. Hi ha joves amb poca experiència que tenen la capacitat de distingir entre la realitat social i la que ens mostren els polítics a través dels mitjans. Però també hi ha qui ha viscut bona part de la vida que li pertoca i no ha adquirit experiència constructiva, existeix dins de les “normalitats” dissenyades pel sistema en cada moment i sobreviu de les petites coses que la família i el grup més proper li ofereix.

Ambdós perfils són part de la realitat social i la viuen de manera diferent. Els primers la pateixen perquè són conscients de la transcendència, però també la viuen amb intensitat cada vegada que incideixen mínimament en els segons i els mostren una part de la mentida política. Els segons són conscients de les dificultats del dia a dia, però viuen amb impotència els abusos, l’explotació, les humiliacions i la desconsideració amb que els tracta el sistema. Semblen dos mons diferents, però són dos parts d’un tot que anomenem societat i de tant en tant, quan la cara autoritària del sistema es manifesta sense ambigüitats, ambdues parts s’acoblen per evidenciar la seua indignació.

Hi ha una frase que descriu perfectament aquest moment de solidesa social: “contra Franco vivíem millor”. Eren temps de la caiguda dels deus, quan el franquisme estava ferit de mort i pegava les ultimes fuetades. L’antifranquisme només tenia una cara que tothom percebia i entenia que res del que vingués podia ser pitjor. Però les dues cares de la societat interpretaren la transició de manera diferent. La minoria pretenia aixecar de les cendres franquistes un nou món mentre la majoria considerava haver fet el que tocava i havia arribat el moment de deixar fer al recent nascut parlament.

Uns i altres ens vam equivocar perquè no tenia sentit fer projectes nous pensant que Franco només era un nom a una làpida del Valle de los Caidos. El franquisme era més que Franco, una trama sistèmica que els pares de la constitució i els negociadors de la transició van deixar intacta i integrada a la dictadura parlamentària camuflada sota l’aparença democràcia.

Els sistemes tenen un recorregut vital que supera els de les persones, però el seu final està molt més proper que fa un segle. Potser les generacions actuals serem la transició a unes altres que per sobre de les diferències naturals s’unificaran en la voluntat de construir la nova societat que haurà de substituir l’agònic model actual.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies