Deconstrucció social: La Segona República a Vinaròs (7). Els últims moviments electorals

RAMON PUIG
L’alcalde de Vinaròs ordenà als empleats traure del magatzem les velles urnes una bona restauració i presentar-les flamants com si res no hagués passat des de les últimes eleccions del 29 d’abril del 1923. Uns pocs desertors de la Dictadura seguiren el camí de Jaume Chillida es van posar “Al servicio de Vinaroz”, una tercera via dissimulada sota la proposta de posar els interessos generals per sobre dels partidistes. “Pero vemos con dolor que esto es imposible bajo la capa de una guerra al caciquismo cuando todos sabemos que caciques y grandes los hay en todos los partidos, hay grupos que anteponen el interés general del Régimen al interés local de buena administración y bienestar de sus ciudadanos”.
Els cas de Chillida fou testimonial perquè els catòlic-agraris es resistiren a modificar posicions per adaptar-se a la conjuntura. El seu cap, mossèn Bono, continuà furgant la ferida del conflicte amb la publicació “El Salvador del pueblo” fent un paral·lelisme entre la situació d’aleshores i la Judea dividida en rics i pobres. “Jesús, en calidad de Salvador venía a poner remedio a todas las miserias de la humanidad y por lo mismo caminaba sobre las olas de la agitación social, porque no había venido por los de Palestina solamente, sino por los del mundo entero. Debía transformar la sociedad, pero para esto ni agitó las masas, ni encendió discordia alguna, ni condujo las multitudes al asalto de ninguna institución, ni derramó sangre ajena, ni produjo ruina alguna, como se ve en las revoluciones humanas”.
El governador envià un comunicat a tots els alcaldes advertint-los de la presència obligada en els actes públics d’un delegat municipal que “remitirá un informe detallado haciendo constar nombres filiación política de los que hayan hecho uso de la palabra, número aproximado de concurrentes, conceptos sustanciales diversos, acogida del público, incidentes y demás actos de interés a su juicio”. Advertència inútil perquè el clam republicà dels assistents era tan intens com la crítica dels oradors al règim.

El cap de setmana, 28 i 29 de març, tres vinarossencs es prodigaren en tots els pobles dels voltants. A Santa Magdalena de Polpis, el republicà local, Joaquim Ricard, va presentar al vinarossenc Antoni Torres, breu i modest com sempre. A continuació, Jaume Chillida amb el to de veu adequat per cridar l’atenció, recordà al públic la gran sort de poder viure unes hores que farien història, “están en la calle los estudiantes, los trabajadores, todo el pueblo que piensa y trabaja, demostrando que no son lacayos”, i exhortà al jovent a acomplir el deure d’enfonsar definitivament el caciquisme opressor. Clogué l’acte Pascual-Leone que recordà al públic les eleccions del 1923, quan els capitostos del poble oferiren a un diputat el cens de votants a canvi de diners “demostrando que en aquella época el ciudadano no equivalía a nada y los caciques daban el voto al mejor postor”.
A Sant Jordi, feu la presentació Francesc Puchol que, malgrat la inexperiència, tenia ben clar el significat de les municipals i entusiasmà els oients tot advertint-los de no deixar-se enganyar per la insistència dels cacics en que els comicis eren per elegir l’ajuntament, no per proclamar la república. “Si els ajuntaments són republicans també ho serà el govern!”, afirmava amb total convenciment. Chillida reblà el clau demanant a tothom, catòlics o no, que no hi havia més ideal que la República i Pasqual-Leone va tancar l’acte amb un homenatge als màrtirs republicans, Galán i Garcia, encenent els assistents amb el crit “Hombre del campo, levanta los brazos como banderas y grita ¡Viva la Libertad y la República!”.
Marxaren cap a Rossell on els esperava una gentada amb la banda fent sonar les airoses notes de La Marsellesa. El seguici recorregué els carrers del centre fins al local i a l’escenari els van rebre una representació de joves: les germanes Josefina i Soledat Comes, Josepa Roda, Mercè Caballer, Celestina Griñó, Hortènsia Cuartiella, Dolors Pla i Rosa Pla va oferir a Pascual-Leone un ram de flors en nom de totes les rossellanes “que sienten con verdadera fe y entusiasmo las ideas de Igualdad, Libertad y Fraternidad”.

En acabar, la jove es va girar de cara al públic i cridà amb totes les forces “¡Visca Fermin Galán i Garcia Hernández!”. Els noms dels idolatrats màrtirs de la República en boca d’una jove tremolosa d’emoció, aixecaren un fortíssim aplaudiment i visques d’un públic dempeus que commogué als oradors. Pujà a l’escenari el president del Centre Republicà, Virgili Camós per manifestar el goig de veure aquell local atapeït de fervents republicans que aplaudien les emocionades paraules de les joves representants del poble i tot seguit presentà els oradors. Jaume Chillida, abans de magnificar els beneficis de la república per a les classes populars, lloà la bellesa de les rossellanes i l’esplèndida benvinguda. Pascual-Leone també començà amb una dedicatòria a les joves, lligada a la gesta heroica dels capitans Galán i García “como modelo a la mártir de la libertad Mariana Pineda, describiendo con habilidad insuperable los tres colores de las cintas del ramo que le habían ofrecido, que son los tres de nuestra bandera”.
L’endemà, es celebrà una assemblea al Centre Republicà de Vinaròs per elegir una primera llista de candidats que anomenaren Candidatura Antidinàstica on s’havien inscrit Antoni Torres, Amadeu Sorolla, Joaquim Aragonés, Manuel Bover, Manuel Zapater, Anselm Codorniu, Josep Arnau, Josep Rabassa, Baptista Chaler i Juli Balaguer.
A deu dies dels comicis, els republicans de la “Ruta turística del ideal” van fer un descans per valorar la campanya amb conclusions massa optimis tes. “En esos pueblos las pobres gentes han visto tan inmediata la implantación de la República que hasta los monárquicos se han visto acobardados y algunos puntos materialmente barridos”. Però la realitat es va imposar en fer-se públic els resultats dels pobles acollits a l’article 29, ja que els republicans no havien valorat la capacitat de maniobra dels cacics per formar candidatures úniques i obtenir la victòria sense haver de passar per les urnes. Els republicans del Maestrat només se’n sortiren a Canet, Salzadella, Torre d’en Besora i Villores, però les notícies encara eren més inquietants en el conjunt de la província: 150 candidats monàrquics i 47 de republicans.