Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG De la mateixa manera que la història presenta individus amb dots de comandament i d’altres a qui incomoda la responsabilitat de comandar,...

RAMON PUIG

De la mateixa manera que la història presenta individus amb dots de comandament i d’altres a qui incomoda la responsabilitat de comandar, també presenta l’existència de formes de vida comunitària sense òrgan de comandament, i règims estatistes en què la base de l’existència era i és l’estructura militar.

El que abans era poble i ara se’n diu societat civil té una doble vida: la derivada de les relacions familiars i socials i la imposada per la política d’Estat, dues concepcions que es barregen sense saber on comença una i acaba l’altra. La primera ve del sentit comú que ens ha fet evolucionar com a espècie i la segona de l’instint dominador d’una minoria d’individus que, a través de la història han creat estructures paral·leles a les del sentit comú fins arribar a la sofisticada estructura piramidal vigent.

Formem part d’un territori amb tradicions i llengua comuna, convivim en una xarxa de familiars, amics i coneguts, dins la qual ens relacionem amb sentit comú. Convivim diàriament, ens ajudem, ens consolem i compartim situacions d’afecte i desafecte, alegries i patiments. Sempre ha estat així perquè en la convivència s’apaivaguen els mals moments. Aquest aspecte social de la nostra espècie sempre ha estat mal vist per les minories dominants que durant segles han maldat per esquerdar la comunitat i aïllar les persones perquè l’individualisme confronta, gangrena la convivència social i la converteix en víctima fàcil de la teranyina estatal.

La força de les relacions té la virtut de minvar els estralls causats per la força de l’Estat i quan l’extorsió, la prepotència i l’autoritarisme del poder es generalitza, la confusió es dilueix i en la societat civil ressorgeix la dignitat popular, els valors comunitaris fan pinya i es reboten contra els poders estatals. És el cas de Catalunya, un territori ocupat pels borbons fa 300 anys, durant els quals ha desenterrat sovint la destral de guerra contra el centralisme estatal. Ara, en ple segle XXI, ha recuperat el sentit de poble amb un model de combat adaptat als nous mitjans de comunicació que combina les mobilitzacions més multitudinàries de la Unió Europea, amb lluites pacífiques tan creatives, estratègiques i persistents que posen en dificultats l’estabilitat del govern espanyol.

Això ha estat possible gràcies a la miopia dels polítics espanyols que, malgrat formar part de la globalitat econòmica internacional, políticament encara no han travessat la frontera pirenaica i continuen ancoratsen el pensament canovista de la Restauració, l’ombra negra de Calvo Sotelo i Gil Robles i l’esperit del franquisme més retorçut. Els catalans els han tret el vel democràtic que ocultava l’autoritarisme latent, però encara no són conscients que l’enemic principal el tenen a casa i la seua lluita és a mans d’uns polítics autonomistes que aprofiten les mobilitzacions independentistes per pressionar el govern a seure en una taula de negociació en què l’objectiu no seria la República Catalana sinó el pacte econòmic que persegueix la burgesia de Catalunya.

El poble català ha de lluitar contra dos fronts alhora: els partits “sobiranistes” i l’Estat. Cap dels dos és fàcil de vèncer perquè formen part del tot: la unitat de les espanyes. L’escull és gairebé inassolible, però no hi ha res que l’èpica no puga superar. Fins ara, la societat civil catalana ha esdevingut poble i s’ha dotat d’instruments propis: ANC, Omnium, CDR i Tsunami democràtic. Quin altra societat civil europea està en condicions d’autoorganitzar-se? Cap ni una, perquè fora de Catalunya no hi ha cap poble que haja resistit tants segles a l’ocupació d’un Estat sense perdre l’essència que el fa únic.

Dit això, la capacitat dels estats a fagocitar qualsevol èpica popular és infinita ja que per molt propis que siguen els instruments de resistència d’un poble, l’Estat sempre intentarà instrumentalitzar-los. Això és així, els poders fàctics tenen la força bruta necessària per neutralitzar la més alta potestat basada en la raó.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies