Galán (Compromís Benicarló): “Al poble pa, circ i 300.000 euros de més en despeses”

Gonzalo Galán. Secretari Local de Compromís Benicarló

La aliança PP–Vox ja té un preu claríssim per a Benicarló: més de 300.000€ que han eixit del treball i de l’esforç de tots els benicarlandos. No és una opinió, és una factura.

El que va passar en l’últim ple municipal no és només un fet polític, és una vergonya democràtica. Per primera vegada l’ultradreta entra al poder i ho fa com de costum: per la porta del darrere i sense donar explicacions. Sense assumir responsabilitats i aprofitant que el PP local arrossegava un descontrol econòmic monumental, han beneït amb complicitat el malbaratament. PP i Vox ja no són una sospita, són un pacte encobert. Amb l’estratègica actuació propagandística d’unes Festes Patronals que finalment ens han costat quasi el doble del pressupostat, el matrimoni de conveniència de tots dos partits ja ha consumat la seua lluna de mel pagada amb diners públics.

Benicarlandes i benicarlandos, són 300.000€ gastats fora del pressupost, sense planificació i sense vergonya. Tots sabem per què: eren les últimes Festes Patronals abans de les eleccions i el PP va decidir que era moment de fer-se fotos que camuflaren la falta de gestió del dia a dia. La propaganda per davant i al poble pa i circ.

Mentre ablaeixen els veïns amb impostos elevats organitzen unes Festes que havien de costar 400.000€ i que finalment haurem d’assumir pagant 700.000€.

A partir d’ara ningú pot fingir sorpresa. El futur pacte PP–Vox és tan evident com obscé.

Aquells que juraven una i mil vegades que mai pactarien amb l’extrema dreta, ara somriuen al seu costat, els agraeixen favors i els obrin la porta del govern municipal. Tot té un preu, i el PP ja ha demostrat que està disposat a comprar per quatres anys i amb els diners de tots les cadires que ocupen a l’Ajuntament.

El nou escenari polític és preocupant: un PP que recupera la majoria gràcies als dos no adscrits, que pensen, defensen i voten sempre com el PP i sobre tot, gràcies a Vox, un PP que calla, que oculta, i que menysprea l’oposició, perquè ja no la necessita. Ara té soci nou, soci extremista, soci que marca agenda. I ningú pot descartar que el que hem vist és només un anticip del que pot passar després de maig. Si es necessiten, s’entendran sense dubtar-ho.

Al preu que siga, com ara. Pagant el poble, com sempre. En maig, això sí, encara podem evitar-ho.