Deconstrucció social: La dictadura de Primo de Rivera a Vinaròs (4) La ràpida adaptació interessada al nou règim
DECONSTRUCCIÓ SOCIALPENSAMENTSVINARÒSVINARÒS MAIL 17 gener, 2024 Vinaròs News
RAMON PUIG
Una vegada substituïda la corporació de la Restauració per la primoriverista, alcalde sortint, Felip Ferrer “Varet”, entregà la vara de comandament al nou alcalde, Àngel Giner, els regidors sortints foren “convidats” a abandonar la sala i no deixar la població sense autorització del comandant de Zona. Advertiment que glaçà la sang dels que abandonaven la sala.
Aleshores es produí la primera sorpresa, S’aixecà el nou batlle i en comptes de les esperades salutacions i bons desitjos, va traure uns fulls de la cartera i es disposà a llegir. Advertí d’entrada que “he aceptado el honroso y alto sitial que ocupo, en primer lugar por mandato imperativo de la ley y sobre todo por obligarme los deseos del pueblo, porque en estos excepcionales momentos no fuera digno ni decoroso rehuir los deberes y responsabilidades, con mayor motivo constándome que habréis de prestarme vuestro valioso concurso, el que suplirá mis escasos merecimientos en la misión que se me ha confiado”.
Es dirigí en abstracte “a todos los hombres de buena voluntad, amantes de la prosperidad de Vinaroz”, que s’obliden dels ideals polítics, es concentren exclusivament en Vinaròs, deixen fer als membres del consistori sense criticar les disposicions i es limiten a donar consells constructius que ajuden al bon govern, al que estan disposats els membres del consell municipal. L’alcalde afirmà que havien entrat en una nova etapa i com a mostra els comunicà que abans de prendre el càrrec havia visitat les escoles i havia comprovat un estat d’abandonament que “horroriza pensar que nuestros hijos, sin merma de su salud, hayan pasado horas y horas en esos edificios rodeados de aguas estancadas portadoras de gérmenes de muerte”.
Detalla que a l’escola del mestre Vilaplana, els retretes estaven a l’aire lliure i davant pel davant del de les xiquetes de la mestra Francisca Ferrer “con una ventanilla pequeña que da al de los chicos, tentación é incentivo de curiosidades malsanas y todo eso”. Acte seguit demana unitat en l’acció per posar fi a la ignomínia aprofitant la disponibilitat del nou règim, aconseguir recursos per capgirar la situació. Va cloure el discurs, emulant el dictador, aclarint que ningú havia d’aspirar a cap altre reconeixement, a l’hora de deixar els càrrecs, que haver-los exèrcit amb honradesa i generositat i si no pogueren fer més era perquè més no sabien.
El fort aplaudiment del públic manifestava fins a quin punt els assistents consideraven que fins i tot una dictadura militar era millor que l’anterior situació. Dos dies desprès es convocà sessió plenària per distribuir les funcions dels regidors per tal que tothom tingués alguna responsabilitat. Aleshores fou quan es visualitzà que l’entusiasme no el compatien tots els càrrecs ja que faltaren la meitat de regidors i associats. Era el primer un advertiment que la crida del dictador, als homes bons i patriotes del país, no tenia excessiva prèdica.
No hi havia raons per defensar el règim anterior, tampoc per entusiasmar-se amb el nou. Tanmateix, el missatge de Primo de Rivera aconseguí motivar sectors inquiets, lletrats i intel·lectuals, crítics de la política convencional i receptibles a les crides anticaciquistes i apolítiques del Dictador. Era un discurs recurrent, el mateix que en l’actualitat reprodueix la ultradreta europea. “No somos liberales ni conservadores, somos la fuerza que viene a salvar a España”. Ara es una reacció a la frustració creada per dècades antisocials en nom de “l’esquerra” i aleshores era contra els cinquanta anys de Restauració monolítica. Els oportunistes del “progressisme”, republicans i socialistes, foren els primers puntals del primoriverisme, en nom d’una etapa més adequada a les necessitats polítiques i econòmiques del moment.
