Deconstrucció social: La dictadura de Primo de Rivera a Vinaròs (3) Els sables arriben a l’Ajuntament

RAMON PUIG

El primer avís va arribar en forma de requeriment econòmic expeditiu que contrarià l’alcalde i advertí als regidors que calia preparar-se per una possible demanda de responsabilitats personals. El segon ensurt el causà l’obertura d’expedient per irregularitats en la tributació del Timbre i l’acusació d’haver augmentat la paga del secretari Ramon Comes en connivència amb el Governador civil. L’alcalde observava els regidors com si foren el jurat acusador.

— Però com poden dir això! Vatros sabeu que l’augment era cosa del govern, imposat en el reial decret del 3 d’agost de 1921! Recordeu que va ser Julian Sanz qui el va aplicar? És una canallada dir que entre natros i el governador li vam augmentar la paga!

Els regidors ratificaren el raonament de Felip “Varet” i exclamaren que no podien responsabilitzar-los del que havia aprovat l’ajuntament anterior. Consideraven totalment injust que se’ls acusés d’ajuntament esquirol, sense valorar la quantitat de millores dutes a terme durant la legislatura: construcció de la Zona militar, obertura de l’escola de Júlia Querol, reformes a les de Sánchiz i Vilaplana, les del quarter de la guàrdia civil, del mercat, escorxador i les voreres als carrers de Sant Tomàs i Santa Anna.

Per fi, arribà el dia fatal. Era dilluns, dia primer d’octubre de 1923, quan l’agutzil i dos guàrdies sortien de l’ajuntament amb un plec de citacions per a tots els membres de la corporació amb l’ordre de presentar-se sense excuses al saló de sessions a les dotze de la nit. Les campanades tocaven dos quarts de deu quan la guàrdia pretoriana baixava les escales de l’ajuntament. Una hora en que la majoria de famílies sopaven tranquil·lament tot comentant els fets més rellevants del dia. A l’agutzil no li calgué pensar el recorregut més curt ja que era una faena rutinària.

Al raval de Càlig lliuraren la citació a l’alcalde Felip Ferrer i els veïns Baptista Herrera, Julià Brau i Domingo García, entraren al carreró de Santa Bàrbara per avisar a Cristòfol Llàtser, recularen al raval i van pujar fins a la muralla per tocar a la porta de Manuel Bover. Continuaren per la muralla fins l’entrada del raval de Sant Francesc on tenia el taller Joan Verdera, tornaren a la plaça de Jovellar per advertir Vicent Landete i després al raval de Sant Cristòfol on vivien els regidors Felip Miralles  Caballer, Baptista Tosca i Felip Miralles Forner. A continuació van tombar pel barranc de Sant Pascual i entraren al carrer del Remei per convocar Baptista Sabater, després a la ravaleta de Santa Anna on vivia Domingo Caballer i baixant pel carrer de l’Àngel aplegaren a casa d’Eduard Torres. Van fer l’últim tram per l’avinguda de Colom fins a casa de Josep Rabassa, travessaren la Mera per entrar al carrer de Sant Joan, on vivia Facundo Fora, i tornaren a l’ajuntament amb la missió acomplerta.

Contemplar l’agutzil amb dos guàrdies no era cosa habitual i per allà on passaven se silenciaven converses i encetaven preguntes a cau d’orella sobre el que podia passar. Al raval de Càlig tots els propers acudiren al cafè Universal per demanar a l’alcalde “Varet” si sabia de què anava allò. La primera autoritat demanà calma i comunicaren a la resta de trobar-se al cafè i anar plegats a l’ajuntament. Convençuts que els demanarien comptes, acordaren no assumir responsabilitats que corresponien a altres corporacions.

Però només entrar a la sala de sessions, la sorpresa va ser majúscula en veure que presidia la tribuna el tinent coronel de la Zona, José del Pozo Lleó, i els seients del públic eren plens d’associats municipals i majors contribuents, la majoria amb posat molt seriós. Gairebé no havien ocupat els seients respectius quan el delegat llegí la reial ordre que cessava l’ajuntament i, en acabar, féu un gest al secretari per iniciar la sessió. A viva veu comunicà a l’alcalde de restar al seu seient i ordenà als regidors abandonar els escons per cedir-los a la nova corporació, comminant-los a no deixar la ciutat sense comunicar-ho ja que podrien ser requerits en qualsevol moment.

Felip Ferrer “Varet” havia perdut el característic aire de suficiència mentre observava els seus companys buscant un seient entre el públic quan el secretari cridava el noms dels nous regidors per confirmar la presència o absència. Només l’advocat Daniel Delmàs Frexes tingué la valentia de no comparèixer i enviar un comunicat en què expressava la renúncia als càrrecs de tinent d’alcalde i regidor, tot i congratular-se de la regeneració de la vida pública que, no ho dubtava, portaria el nou règim. El seu escrit, elaborat amb cura i prudència, evidenciava grans esperances en el nou règim en pro de la recuperació dels bons costums ciutadans i polítics, però feia saber que, malgrat la voluntat de col·laborar en una corporació tan esperançadora, no podia acceptar l’oferiment a causa les obligacions que suposava la subsistència de la família.

Tancada la llista de regidors obriren la d’associats municipals en un nombre igual als membres del consistori. L’elecció es va fer segons el mètode d’insaculació per sectors productius i de serveis. Sortiren tres representats del sector comercial, un de la indústria, un del professional, quatre dels oficis i quatre dels llauradors benestants, tots sota la presidència del nou alcalde, el major contribuent Àngel Giner Giner.

Deconstrucció social: La dictadura de Primo de Rivera a Vinaròs (2). Un ajuntament incaut i refiat amb el nou règim