Deconstrucció social: La dictadura de Primo de Rivera a Vinaròs (2). Un ajuntament incaut i refiat amb el nou règim

RAMON PUIG

Les raons polítiques del cop d’Estat no preocupaven gaire a una població fastiguejada dels polítics, però el que explica la passivitat social és la contundència amb què el dictador manifestava la voluntat de barrar el pas als professionals de la política i formar un govern integrat per “homes de be” sense passat polític. Molt més encara quan el dictador va demanar la col·laboració del poble per delatar qualsevol irregularitat contra polítics, càrrecs i responsables institucionals del passat, present i futur.

Amb tal missatge, les capes populars es confiaren i veieren en Primo de Rivera l’espasa de Dàmocles que cauria sobre els que havien viscut a les costelles del poble. Tant era així que, passades les primeres hores, en poblacions mitjanes com Vinaròs, els membres de l’Ajuntament se sentiren alleujats i continuaren com si res no hagués passat. Només l’advertiment del governador militar féu arrufar algunes celles, “Mañana publicará la alcaldía un bando fijando con toda claridad los precios de los artículos de primera necesidad, determinados ya con anterioridad por la Junta de Subsistencias”. El missatge posà sobre avís els comerciants en assabentar-se que es destinarien locals i delegats perquè el públic en general pogués presentar denúncies. L’autoritat militar provincial feia saber que el govern civil quedava sota el seu comandament fins constituir-se un Directori, amb un general de brigada per cada regió militar, presidit per Primo de Rivera, que “actuará como Gobierno provisional hasta que el país facilite hombres capacitados para gobernar”.

L’endemà arribà al despatx dels alcaldes el següent comunicat: “Declaro el estado de guerra en esta plaza y provincia des de ayer, asumo el mando de la misma, en su consecuencia remito a V. un ejemplar del Bando para su publicación y desde luego queda al mando de este pueblo, remitido a mi jurisdicción, bien entendido que cualquier infracción o desobediencia por parte de cualquier Autoridad o ciudadano será  severamente castigado con arreglo a la justicia militar”.

La població mantingué un prudent distanciament però els sectors més actius començaren a mostrar simpatia i un cert entusiasme. En canvi, el Consistori va veure les orelles del llop en aparèixer nous comunicats del dictador que senyalaven directament els càrrecs institucionals. L’alcalde “Varet”, però, mirà cap a un altre costat i posà tota l’atenció contra l’inclement inspector de Timbre, Diego Manzano, que recorria els comerços a la recerca d’articles envasats sense acreditació, factures de proveïdors i llogaters que no tenien el timbre corresponent.

A les 2.000 pessetes en què l’inspector havia valorat les irregularitats contributives, calia afegir el deute de 1.775 a l’arquitecte Francesc Tomàs pel projecte de Mercat, elaborat el 1921. L’alcalde es desentengué d’un deute de l’ajuntament anterior, responsable d’un projecte que el nou consistori deixà al calaix dels mals endreços i destinà els diners de l’arquitecte a obres de clavegueram.

Just quan els regidors s’obstinaren a continuar com res hagués passat, el general Garcia Trejo cessà els representants de partits i sindicats de Castelló i deixà clar que “no se admitiría la recomendación de ningún asunto ya que la justicia no puede ser patrimonio del Partido o elemento que usufructúe el poder para conseguir favores y mercedes en perjuicio de los demás ciudadanos. No somos liberales ni conservadores: somos la fuerza que viene a salvar a España”. Tot i això, l’ajuntament va continuar a la seua: autoritzà al forner Baptista Laudis d’instal·lar un motor, a Soledat Costa a reformar la casa del raval del Socors i, fins i tot, acordà demanar al nou govern la subvenció aprovada per a obres de millora del camí Carretes fins a Rossell.

A la sessió següent, però, tots els regidors feien cara de preocupació i no posaren interès en discutir l’ordre del dia. El carismàtic “Varet” no els deixà obrir boca, assegurà que no permetria una repetició del plenari anterior i que tot estava controlat. La visita a Castelló havia estat molt cordial i el governador “sumamente atento con él encareciéndoles el cumplimiento de las leyes y el abaratamiento de las subsistencias”. Insistí en que no havien de preocupar-se per res i tothom acceptà continuar la sessió tranquil·lament, sense sospitar que seria l’última.

Deconstrucció social: La dictadura de Primo de Rivera a Vinaròs. Els preliminars