Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Durant l’antifranquisme ningú recordava el PSOE, quehavia desaparegut del combat, i els joves inquiets que ens bellugàvem en la clandestinitat de la...

RAMON PUIG
Durant l’antifranquisme ningú recordava el PSOE, quehavia desaparegut del combat, i els joves inquiets que ens bellugàvem en la clandestinitat de la comarca ho fèiem a l’ombra dels comunistes. No va ser fins a les portes de les primeres eleccions quan aparegueren psocialistes de sota les pedres. El primer que vaig conèixer fou Rafael Genovés,en el frustrat intent de concentrar-nos a la plaça Primer de maig,copada per guàrdia civils. Fou el primer i últim socialista que vaig respectar mentre va viure.
A través de l’estudi de la història vaig descobrir l’enigma sobre l’ADN esquerrà que tothom ha atribuït al PSOE. Ja en els orígens, el capitalisme era en la sang dels seus dirigents, malgrat el discurs amb quèel fundador,Pablo Iglesias, feu retronar el parlament en advertir a Maura “nosotros hemos llegado al extremo de considerar que antes de que Su Señoría suba al poder debemos llegar hasta el atentado personal”.
Però arribà 1917 i el binomi CNT-UGT acordà una vaga indefinida de caràcter insurreccional. Iglesias insistí en la legitimitat de la violència per aconseguir el poder, mentre acordava amb Melquíades Álvarez “constituir un Gobierno provisional que, representando la soberanía nacional, convocase Cortes constituyentes” i demanava als seus una actitud pacífica. Fins i tot dirigents com Prieto, Besteiro i Largo Caballero, que havien participat en la materialització d’arsenals per distribuir-los entre els vaguistes, protestaren del fet de convocar una revolta i lligar les mans a quil’havia de protagonitzar.
A partir l’aleshores, el PSOE adoptà la tesi la revolució evolutiva: aprofitar tots els recursos del sistema per massificar la UGT i el PSOE i accedir a una revolució democràtica que portaria els socialistes al poder de manera pacífica. Així s’entén el manifest del PSOE al cop d’Estat de Primo de Rivera en què demanava als afiliats abstenir-se de qualsevol iniciativa d’oposició. A més de facilitar la Dictadura la consolidà amb Largo Caballero al Consell d’Estat, fins al punt de defensar-la fent fracassar la revolta de Jaca, el 1930, en impedir als ugetistes ferroviaris de paralitzar l’estació de Saragossa. D’allà van sortir les tropes que acabaren amb el motí i afusellarenFermín Galán i García Hernández. No va ser casual que el PSOE fos l’últim d’integrar-se a l’oposició republicana contra la Dictadura.
Desprès vindria el seu pas de puntetes pels governs de la República, tamcar els ulls a la brutalitat repressora de la policia republicana, signar la convocatòria insurreccional del 34 i boicotar-la, acarnissar-se contra les milícies revolucionaries de la guerra civil fent-li la feina bruta a Franco, acabar la guerra amb el carnet del PCE i desaparèixer durant el franquisme fins l’arribada de Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra al congrés de Suresnes, de la madel Servicio Central de Presidencia de Gobierno (servei d’intel•ligència de Carrero).
No hi ha espai per detallar el seu paper de gos mesell del capitalisme estatal des del minut zero de la transició fins avui i la rastrera defensa de la monarquia. El PSOE va ser l’artífex d’una estructura d’Estat franquista sense Franco que ha estat referendada pels vots dels qui avui s’indignen per la fugida del l’emèrit.
La fortuna de Juan Carlos és perfectament legal perquè així ho decidiren el PSOE i el PCE en donar per bona una Constitució referendada massivament per la societat. Els reis espanyols poden matar, robar, intervenir en guerres mortíferes, especular amb les armes i la mort perquè la societat els ha donat carta blanca constitucional per viure en una depravació sense límits.Em sembla cínic caure en el parany de criticar la persona i tapar el podrimer d’un sistema polític, jurídic i econòmic que no hauria estat possible sense la responsabilitat directa dels mal anomenats socialistes.
Però malgrat el PSOE i el PSC, les seus bases continuen cantant: “Si el rei demana corona, corona li donarem, que vinga a casa nostra i el coll li tallarem”.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies